Duran: 'El que Rajoy vol és recentralitzar l’Estat, loapitzar-lo novament'

DIVENDRES, 29 D'OCTUBRE DE 2010 12:42 H

El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, critica durament en la seva carta setmanal a la militància la proposta formulada aquesta setmana pel líder del PP, Mariano Rajoy, de suprimir les autonomies per tal de fer front a la crisi econòmica, evitant així duplicitats d'administracions. Duran es pregunta si s'ha acabat l'època del 'café para todos' i seria el moment de diferenciar les 'nacionalitats' i les 'regions' que estableix la Constitució espanyola, retirant a les segones les competències que no apliquen: 'Hi ha autonomies que disposen de competències que no han volgut tenir mai, com poden ser educació o sanitat, i que cada cop queda més clar que prefereixen no haver-les d’administrar directament. Per tant, té sentit continuar amb aquesta situació? O falta coratge al PP i al PSOE per reconèixer que el cafè per a tothom ha estat un error? Aquest és el debat que caldria fer i que malauradament no voldran fer. Una altra cosa serà si el futur econòmic permetrà continuar sostenint l’autonomia per a tothom i un dia obligarà realment a afrontar-lo, tal com plantejo.'

Duran afirma que coincideix amb Rajoy en el sentit que 'l’actual Estat de les autonomies provoca sovint una duplicitat de finestretes administratives', fet que 'dificulta la sortida de la crisi'. Ara bé, les sortides que proposen Rajoy i Duran són diametralment oposades. Si Rajoy vol 'recentralitzar l’Estat, loapitzar-lo novament', Duran es pregunta: 'Qui duplica? Les comunitats autònomes o el govern de l’Estat? Per tant, qui superposa finestretes? El govern de l’Estat o les comunitats autònomes?'

'Al meu entendre, està clar: és el govern de l’Estat el que provoca duplicitats i dificultats. Els EUA són un estat federal, com ho és Alemanya, i tenen estructures amb competències, en molts casos molt superiors, a favor dels estats federats (el cas nordamericà) o dels lands (el cas alemany) que les que té Espanya a favor de les comunitats autònomes i, en canvi, ni en el cas dels EUA ni en el d’Alemanya, minven la competitivitat del país. Per tant, el problema no és l’estat federal o el de les autonomies en si mateixos, sinó la incapacitat o, més ben dit en aquest cas, la manca de voluntat política del poder central d’acceptar la configuració del vell estat centralista en un nou estat de les autonomies, de tal manera que s’eviti la superposició de dues administracions: la centralista i l’autonòmica', raona.

Duran demana a l'Estat que no faci polítiques 'allà on no té competències –i hi insisteixo, amb un descarat desacatament de les sentències del Tribunal Constitucional-, sinó que les administracions de les comunitats autònomes haurien de fer de gestores de les competències de l’Estat en el seu territori, de tal manera que el ciutadà, en acudir a una sola finestreta, pogués resoldre alhora les gestions davant l’administració central de l’Estat i davant l’administració autonòmica corresponent'.