viernes, 29 de octubre de 2010

Nou article de Marc Guerrero: 'És l'economia, estúpid!'

'La frase de Clinton en la seva primera campanya electoral 'És l'economia, estúpid!' és, a Catalunya, més encaient que mai. No ens podem permetre perdre més temps. Només podrem sortir del pou amb un govern fort i amb les idees clares. Un govern dels millors. 

29.10.2010 - 23:10 - Països Catalans

És l'economia, estúpid! 

Tot just torno d’un viatge a la City, al cor financer del món, on he pogut constatar dos fets:

1. L’economia europea està perdent pistonada, de manera creixent, en relació a altres regions mundials. La crisi econòmica ha colpejat molt durament el vell continent. De resulta les prestacions socials cada dia són menys i més dolentes.

2.Tots els països estan fent reformes estructurals importants per tal d’adaptar les administracions i les seves economies als nous reptes del món globalitzat. Els ciutadans tenen clar que per assolir aquest objectiu calen governs forts, amb gent preparada i valents.

Com a vice president del Partit Liberal Demòcrata Europeu, he tingut a Londres diverses reunions amb membres de la direcció dels Liberal Democrats, ara flamant partit de govern al Regne Unit. La City com sempre era plena d’ebullició, de moviment, de gent de totes les procedències treballant en la capital financera del món. He pogut comprovar que la premsa britànica només parla de la situació econòmica. Per exemple, es destacava amb majúscules la pèrdua de pes europeu en el Fons Monetari Internacional, amb la transformació més important que està patint aquesta institució des de la segona guerra mundial (segons paraules del seu director executiu, Dominique Strauss-Kahn). Les reformes al FMI venen a reflexar la ràpida transferència de poder econòmic de les nacions industrials occidentals a les nacions emergents asiàtiques.

Així mateix, la premsa britànica també remarca la prioritat del govern de coalició conservador-liberal, Cameron-Clegg, per l’austeritat i les reformes estructurals. Aquesta prioritat també la vaig poder constatar la setmana anterior a Helsinki, Finlàndia amb la primera ministra d’aquell país –segons el magazine Newsweek el millor país del món-, la liberal Mari Kiviniemi. Un país que observa amb preocupació, tot i disposar dels millors indicadors en temes socials, sanitaris, educatius, etc… que per primer cop en la seva història les pensions han baixat degut a l’envelliment de la seva població. Per aquest motiu, s’estan plantejant nombroses reformes per tal de mantenir la seva elevada qualitat de vida.

Al sud d’Europa, on som nosaltres, la crisi econòmica ha esta més profunda encara que al Nord. A més, els governs socialistes tan a Catalunya com a Espanya no han ajudat a la sortida ràpida de la crisi, ans el contrari. De fet, a nivell català poques reformes hem vist i per contra el govern s’ha caracteritzat per les seves despeses innecesàries. Al final, sense diners, sense rigor, i sense cap credibilitat en els mercats internacionals, ha calgut l’emissió d’uns bons a un cost elevadíssim pel futur del país. Estarem anys pagant els interessos d’aquesta emissió d’urgència que mata d’arrel les possibilitats de finançament de molts projectes empresarials que podrien crear ocupació.

Tenim, entre d’altres, un 18% d’atur general, un 40% d’atur juvenil, un elevadíssim fracàs escolar, unes males infrastructures, un gran dèficit i molta deuta pública. Així doncs, la frase de Clinton en la seva primera campanya electoral “És l’economia, estúpid!” és, a Catalunya, més encaient que mai. No ens podem permetre perdre més temps. Només podrem sortir del pou amb un govern fort i amb les idees clares. Un govern dels millors. Un govern que estigui a l’alçada dels nous governs europeus, que en molts casos lideren, o formen part, els partits liberals demòcrates.

Un govern que prioritzi la recuperació econòmica al servei del conjunt del país, especialment de la gent que passa per més dificultats. L’economia ha de ser la prioritat absoluta en les properes eleccions o el cost pel país serà letal. Cada dia que passem d’inacció, sense govern o amb un mal govern, significaran molts anys d’anar a remolc i en els darrers vagons europeus. El món s’està movent molt ràpid. Des de Londres es veu ben clar.  El 28N ha de ser, més urgentment que mai, el començament del canvi!