dimecres, 3 de novembre del 2010

Catalunya assoleix màxims històrics en els indicadors de producció científica i se situa per davant de Finlàndia i Àustria


Josep Huguet

Dimecres, 3 de novembre de 2010

La producció científica catalana ha assolit un volum de gairebé 15.000 documents (14.918), xifra que suposa un increment del 12,1 per cent de mitjana anual des de l'any 2003 fins al 2008 (8.393 documents) i passa a representar, per primera vegada, més de la 4a. part de la de l'Estat espanyol (el 26,1%). L'Estat espanyol és el 9è del món en producció científica.

Catalunya va superar el 2008 la producció científica de països com Àustria (per primera vegada), Finlàndia o Noruega, respecte als quals es va apropant, o fins i tot superant, en producció científica: Catalunya (14.918), Finlàndia (12.865), Àustria (14.473) i Noruega (10.927).

Els articles de científics catalans estan per sobre de la mitjana mundial pel que fa a les vegades en què són citats en publicacions científiques de tot el món. Aquest concepte és el que es coneix com a índex d'impacte normalitzat. En el cas de Catalunya, l'índex assoleix el nivell 1,40, sent la base mitjana mundial l'1. Aquest nivell és comparable al de Finlàndia (1,39), Àustria (1,38) o Suècia (1,48) i significativament superior al d'Espanya (1,13), que ja inclou el de Catalunya.

A més, en el cas de Catalunya, cal tenir present que els indicadors assenyalen un índex de productivitat relacionada amb la qualitat relativa dels investigadors més alt que en els altres països de referència, ja que la inversió en R+D i el nombre d'investigadors per milió d'habitants és significativament inferior en el cas català.

Aquestes xifres han estat recollides per l'informe trimestral en R+D+I que ha elaborat la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) i que va ser presentat ahir, per a la seva aprovació davant el Consell Executiu, pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.

Aquest informe ha recollit les dades de la producció científica de Catalunya i la seva qualitat, comparant-les amb alguns països europeus de grandària similar i amb el conjunt de l'Estat espanyol. Així, ha estat possible quantificar la producció científica materialitzada entre els anys 2003 i 2008, el període més recent que és possible analitzar, atès que, per a fer-ho, és necessari esperar almenys dos anys des de la publicació de les dades.

En l'informe també es fa referència a la despesa executada en matèria d'R+D+I al llarg de l'any 2009 i la seva relació amb els objectius previstos en el Pacte Nacional de Recerca i Innovació (PNRI). En concret, la inversió assolida en R+D+I ha arribat als 954 milions d'euros, 834 dels quals corresponen a R+D. Això suposa que, en el cas de l'R+D, la inversió materialitzada confirma l'acompliment del compromís establert en el PNRI, un cop actualitzats els càlculs i aplicada la caiguda del Producte Interior Brut registrada pel conjunt de l'economia.

L'informe conclou que actualment l'esforç per a R+D+I és encara més imprescindible i urgent que fa dos anys, quan es va signar el PNRI, donades les possibilitats que, per a sortir de la crisi econòmica, suposa.

En aquest sentit, i en compliment dels objectius del PRI 2010-2013, des del Govern s'ha fet un salt qualitatiu rellevant pel que fa a la integració de l'R+D+I als diferents departaments. Per primera vegada es disposa de plans departamentals sectorials, que s'afegeixen als ja existent de Salut i Agricultura. S'han elaborat plans alineats amb el PRI de quatre departaments: Cultura i Mitjans de Comunicació; Medi Ambient i Habitatge; Política Territorial i Obres Públiques; i Acció Social

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada