viernes, 5 de noviembre de 2010

Homs, sobre el concert econòmic: 'Si es vol, es pot'


El responsable del programa electoral de CiU revela al seu llibre 'Dret a decidir. Estació concert' quina és la via per a aconseguir la gestió dels impostos que es paguen a Catalunya

El full de ruta de CiU per a aconseguir el concert econòmic per a Catalunya va perfilant-se de mica en mica. El diputat Francesc Homs, responsable del programa electoral de la federació, exposa en el seu darrer llibre, Dret a decidir. Estació concert (Base), quins han de ser els passos que ha de seguir el país per a poder recaptar i gestionar els seus propis impostos. El llibre pivota sobre l'argument que el concert només requereix, en termes jurídics, 'la modificació de la LOFCA i l'aprovació d'una llei ordinària que establís les característiques fiscals i financeres del model'. Ras i curt. Una negociació de tu a tu entre el nou Govern amb el govern espanyol, raó per la qual Homs deixa ben clar que cal que els negociadors catalans tinguin la 'força democràtica' suficient com per poder negociar amb Madrid des d'una posició còmoda.
DIVENDRES, 5 DE NOVEMBRE DE 2010 05:00 H

Homs, que recentment va visitar la redacció de directe!cat, emfasitza que 'el finançament de règim comú no és a la Constitució', motiu pel qual el finançament català és susceptible de ser negociat amb el govern espanyol com qualsevol altra matèria més. I perquè aquesta negociació reeixeixi, CiU ha de tenir prou estabilitat al Govern i prou diputats a Madrid a partir de les eleccions espanyoles del 2012 com per poder negociar amb garanties d'èxit: 'La política espanyola -d'esquerres i de dretes- ha demostrat al llarg d'aquests més de trenta anys, que només entén el llenguatge de la força (des de Catalunya, sempre democràtica i pacífica!) i que, per tant, només cedeix quan veu perillar els interessos més directes.'

'La realitat vigent de l'existència de dos models de finançament autonòmic (el denominat règim comú i el denominat règim foral) no la imposa la Constitució espanyola. És fruit, en tot cas, de l'opció que ha establert la política, particularment la política de desplegament constitucional que han impulsat el PSOE i el PP. Valdria la pena que des de la política catalana es tingués ben present aquest fet. No és admissible fer creure que el que tenim és el que mana la Constitució', apunta.

Homs també assenyala clarament quin hauria de ser l'horitzó d'aquest concert econòmic: la recaptació del 100% dels impostos que es paguen al país, perquè 'cal recordar que la cistella d'impostos cedits prevista a l'Estatut pot ser modificada per acord de la comissió mixta, i que la seva aprovació requereix tan sols una llei ordinària de les Corts espanyoles'.

Precedents històrics
L'hipotètic concert econòmic per a Catalunya no seria una llei inèdita en l'ordenament jurídic estatal, raona Homs, que en mostra precedents: 'L'intent més seriós i conscient de desenvolupar un model propi per a Catalunya i fonamentat en la idea de corresponsabilitat, va ser la primera llei de cessió de tributs, de l'any 1981. No tant pel volum dels impostos cedits, sinó pel que en termes jurídics i de model representa. De fet, aquesta llei de 1981 demostra que si hi ha voluntat política en el terreny de la bilateralitat es pot anar més enllà del punt on s'està actualment'.

La llei 41/1981 'és una llei completa, que estableix un model bilateral propi i diferenciat de la resta de territoris de l'Estat, i que demostra que és possible fer una llei de finançament singular per a Catalunya, fins i tot en el marc de la LOFCA, com fou el cas. Només cal voluntat política, sobre la base de considerar Catalunya com a nació, com a subjecte diferenciat i amb personalitat jurídica pròpia', segons Homs.

País Basc i Navarra
Bona part del llibre també posa com a exemple els casos basc i navarrès per a explicar la relativa facilitat amb què es podria aconseguir el concert: 'El referèndum sobre la Constitució espanyola donà un resultat molt diferent al País Basc que a la resta de l'Estat espanyol (...). Malgrat les campanyes contràries al concert econòmic per part dels partits espanyols, el nacionalisme basc va persistir al llarg dels anys 1979, 1980 i 1981 amb l'objectiu polític d'assolir el concert. I, per cert, va disposar de la majoria política necessària per poder reeixir (...). Si bascos i navarresos tenen el concert econòmic és fonamentalment perquè s'ho van proposar.'

Model propi
El diputat convergent també deixa ben clar que s'ha acabat l'època en què Catalunya s'ha de preocupar pel conjunt d'autonomies de l'Estat espanyol, i advoca perquè les negociacions siguin exclusivament entre el govern espanyol i el català: 'Catalunya ha avançat, en termes d'autogovern, quan ha plantejat quotes de poder per a ella mateixa, no necessàriament generalitzables, i ha prescindit de defensar un model per al conjunt d'Espanya. El cas més emblemàtic i transcendent és el desplegament de la policia pròpia, els Mossos d'Esquadra. Si aquest plantejament s'hagués abordat des d'una perspectiva federal, pretenent reorganitzar el funcionament i els cossos de seguretat de l'Estat entre el conjunt de les comunitats autònomes, el més calent encara seria a l'aigüera. Com de fet ha passat en moltes altres matèries, per descomptat en el cas del finançament'

'Fer viable un model de finançament propi per a Catalunya és doncs, en termes jurídics, clarament constitucional. De fet, és prou simple: d'entrada es tractaria d'establir una clàusula d'excepció a la LOFCA pel cas català. En la línia dels casos del País Basc i Navarra. I vagi per endavant que una proposta d'aquestes característiques no busca, com massa vegades s'ha assumit innecessàriament des de Catalunya, la generalització a totes les comunitats autònomes. Tot al contrari: l'objectiu seria assolir la singularització d'un model de finançament específic per a Catalunya', afirma amb vehemència.

Poder
Al llarg de l'assaig, Homs es lamenta de 'la gran dificultat que tenim els catalans per entendre què és el poder i com funciona'. Des del seu punt de vista, i després de trenta de democràcia, ja ha arribat el moment en què el polítics catalans assumeixin el poder que tenen i el facin servir per a millorar substancialment la qualitat de vida dels seus conciutadans.

Un cop exercit aquest poder i aconseguit el concert econòmic, Homs deixa ben clar que Catalunya encara no haurà arribat al cap del carrer. Tan sols haurà fet una aturada a 'l'estació concert' del trajecte anomenat 'dret a decidir', en una aventura pilotada per CDC, 'per cert, la força que, com diu sovint i amb raó David Madí, aplega més independentistes de Catalunya', apunta amb un punt de perspicàcia.