lunes, 15 de noviembre de 2010

Joan Puigcercós: 'Si ERC és decisiva tindrem consulta sobre la independència a la pròxima legislatura'

Crònica.cat entrevista el candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions catalanes del 28 de novembre, Joan Puigcercós. El republicà marca com a condició per fer qualsevol tipus de pacte post-electoral, la celebració d'un referèndum per la independència de Catalunya. 

15.11.2010 - 22:11 - Països Catalans

Senyor Puigcercós, aquesta és la primera vegada que es presenta com a candidat a les eleccions del Parlament de Catalunya. Com ho està vivint?

Amb passió i de bòlit. L'agenda d'actes està atapeïda com mai. És un frenesí constant. Però tinc  també l'oportunitat de conèixer molta gent, d'estar molt en contacte amb la militància de tot el país. És un honor i un privilegi representar l'esquerra nacional, el partit que ha estat pal de paller del sobiranisme i el progrés social al nostre país, el partit de Macià i Companys.

Les enquestes, però, són pessimistes pels interessos d'Esquerra. Se les creu?

Ni me les crec ni les deixo de creure. És obvi que les enquestes marquen tendències i contribueixen a generar un determinat estat d'opinió i alimentar un discurs. De fet, aquesta és una de les seves funcions. En qualsevol cas estem treballant per a que no sigui així. Esquerra sempre ha guanyat a les enquestes. Al 2006 ens donaven 14 o 16 diputats i en vam treure 21. La millor enquesta són les urnes.

Però, a què atribuiria aquesta suposada pèrdua de vots que marquen les enquestes?
Diria que hi ha diversos factors. El primer, hi ha un segment de l'electoral i la militància molt permeable al discurs de CiU i que no ha entès o no ha volgut entendre la nostra aposta estratègica. També hi ha l'efecte de la crisi econòmica que paguen les formacions de Govern. Però no només a Catalunya, també a Espanya o el Regne Unit, a tot Europa. Finalment, Esquerra ha passat uns anys convulsos, amb unes eleccions internes en que un dels candidats que no va guanyar es va escindir. I finalment, de la mateixa manera que estic absolutament convençut que hem fet el que havíem de fer, també haurem d'admetre que no aconseguim rendibilitzar la feina de Govern.

Creu que l'aparició de noves candidatures independentistes poden fer baixar el nombre de diputats independentistes al Parlament de Catalunya?
És un risc evident. Ja va dir Juli Cèsar allò de “divideix i venceràs”.

En el marc dels pactes post-electorals Esquerra va deixar la porta oberta a un possible pacte amb Artur Mas. Després d'haver-se decantat per una majoria d'esquerres ara és moment per una majoria nacionalista?

Nosaltres sempre prioritzarem un Pacte Nacional a un Pacte Nacionalista, que són conceptes que sovint es confonen. Ja hem deixat clar, del dret i del revés, que pactaríem amb qui es comprometi a superar el marc autonomista i plantegi una consulta en clau democràtica. El dret a decidir no pot ser un exercici retòric o una discussió metafísica. Els drets ho són quan s'exerceixen. Som conscients que Mas ho rebutja perquè diu que la societat catalana és immadura i Duran senzillament no en vol ni sentir a parlar. Pel que fa al PSC diuen que provocaria una fractura social. Bé, també m'agradaria recordar que cap d'aquests partits estava a favor de fer una reforma ambiciosa de l'Estatut. I al final s'hi van haver de sumar. Al final tot dependrà de la força d'Esquerra. Si Esquerra és forta i decisiva hi haurà consulta a la pròxima legislatura.

Es veu investint Mas com a President?
En cap cas hem dit això, altra cosa és que hi pogués haver acords parlamentaris. Per exemple, sobre el Concert Econòmic. Ara CiU diuen que estan pel Concert, ens n'alegrem sincerament, en això sempre ens hi trobaran. És més, els agafem la paraula i sigui des de l'oposició o des del Govern, els recordarem el seu compromís que és el nostre des de fa vint anys quan reivindicàvem el Concert en solitari. La consulta és el primer compromís que posem sobre la taula, no pas l'únic.

Esquerra ha posat com a condició a qualsevol pacte post-electoral, un referèndum sobre la independència. Si ni CiU ni PSC volen... es quedaran a l'oposició?

Esquerra Republicana de Catalunya vol ser al Govern. Perquè és des del Govern que s'avança. Però ens diferencia clarament el com i el per què. CIU es presenta pel canvi, és a dir, per un senzill canvi de colors al Govern. I el PSC es presenta per retenir el Govern. Al final, ambdós coincideixen en el mateix, en ser al Govern per governar que, d'altra banda, és molt legítim. Nosaltres, en l'actual conjuntura, pensem que no es tracta del canvi pel canvi, d'un simple canvi de Govern, sinó que la prioritat ha de ser un canvi d'estatus polític per al nostre país.

Està satisfet de la feina feta per Esquerra durant aquests últims 7 anys al govern?
Molt. Qui no estaria orgullós d'haver fet una Llei d'Educació que blinda l'escola catalana i la immersió lingüística, qui no estaria orgullós d'haver fet una Llei del Cinema, o de la Llei Vegueries amb el que posem fil a l'agulla en la substitució de les diputacions i les províncies, o de la Llei d'Acollida, o d'haver multiplicat la inversió en serveis socials, o d'haver iniciat una política internacional desacomplexada amb l'obertura de delegacions catalanes a algunes de les ciutats més importants del món. Són lleis vitals a les que durant 23 anys s'havia renunciat. Per no parlar de la reforma de l'Estatut que es posa en marxa per Esquerra i que ha permès posar de manifest que l'autonomisme és un carreró sense sortida. Com no puc estar satisfet que després del pas d'Esquerra pel Govern l'independentisme sigui una alternativa real?

Hi podria haver un tercer govern d'Entesa amb el PSC i Iniciativa?
El PSC no sembla disposat a seguir fent camí. No estan disposats a plantejar un plebiscit democràtic i no es veuen capaços de fer un grup propi a Madrid. Una de les coses que més ens ha decebut aquests anys ha estat veure com el PSC votava amb nosaltres a Barcelona i després votava amb el PSOE a Madrid i contra les resolucions del Parlament. Amb la sentència de l'Estatut penso que aquesta és una etapa superada. Però bé, saben les nostres condicions, votar a Madrid el mateix que al Parlament i plantejar una consulta democràtica des del Govern. Si s'hi avenen, tot és possible, igual que amb CiU, Sinó, cadascú que faci el seu camí. Quines són les condicions de CiU i PSC per fer Govern? No en tenen, senzillament es tracta d'assaltar el Govern o de retenir-lo.

El PP podria tornar a ser tercera força a causa de l'aparició de noves formacions independentistes que dividiran el vot. Què en pensa?

L'independentisme s'ha fet transversal, no val a oblidar-ho. Després d'aquests set anys el que ha passat precisament és que hi ha independentistes en totes les formacions polítiques, no només a Esquerra. Fins i tot hi ha votants del PP que diuen que votarien Sí en una consulta sobre la independència. Pel que fa a que el PP passi per davant d'ERC... en això treballem, per evitar-ho. No només per mantenir la representació electoral de l'independentisme sinó perquè el PP va ser el darrer aliat de CiU al Parlament quan Mas era el conseller en Cap. I no oblido que CiU i PP han mantingut la mateixa posició en la Llei de Vegueries o en la Llei del Cinema. I que ambdós també van votar en contra de la reforma de l'Impost de Successions impulsada per ERC i esgrimint els mateixos motius.

La llengua també ha entrat en campanya dins del debat sobre la Catalunya independent. Creu que el català ha de ser l'única llengua oficial d'un futur estat català o que català i castellà han de compartir l'oficialitat?

Aquest és un debat estèril i que ara no ajuda. Rumiem una mica. El català ja és la llengua preferent de les administracions públiques i la llengua vehicular de l'ensenyament. Les agressions a la llengua pròpia del país arriben d'Espanya o amb cobertura espanyola. Perquè no és que no siguem estat és que pertanyem a un que ens va en contra i en matèria lingüística queda molt clar, un dia i un altre. Si tinguéssim estat aquest problema desapareixeria. El català és la llengua de Catalunya i ha de ser la llengua oficial de l'estat. Em sembla que queda molt clara la meva posició. Però el que no hem de fer és donar ales als que intenten utilitzar el tema lingüístic per crear confrontació i alimentar l'imaginari que en una Catalunya independent es perseguiria els castellanoparlants. Compte, hi ha temes en què s'ha d'anar per feina i no parlar-ne tant.

A més de la llengua, immigració, crisi, independència seran altres temes candents de la campanya. Quin creu que és més important?

L'espoli fiscal i la necessita d'un sistema de finançament com el Concert Econòmic. Ja sabem que ens ho negaran. Però ara disposem d'un capital important. Avui la majoria del país, inclosa la patronal, està a favor del Concert. Durant anys i panys aquesta reivindicació l'havia aguantat Esquerra en solitari. El canvi de paradigma és notable i els darrers set anys han estat determinants per fer-ho possible.

L'espot d'Esquerra defineix els votants del seu partit com “Gent Valenta”. Per què aquest adjectiu?

Perquè som els únics que ens l'hem jugat, som els que estem disposats a saltar la paret, som els que hem pres decisions difícils pensant en el país i en la seva gent i no en el partit, perquè som els que estem disposats a anar a contracorrent, i perquè no som dels que es mouen al grat del vent.