miércoles, 10 de noviembre de 2010

Una plataforma es mobilitza per l'autonomia de Catalunya Nord


Catalunya Nord Decideix promou consultes populars per crear una “col·lectivitat territorial amb estatut particular” separada del Llenguadoc.

L'entitat té el recolzament de diverses personalitats catalanes.

20/10/10 20:24 PERPINYÀ - REDACCIÓ
Unes turistes observen
un mapa de Catalunya Nord
a l'àrea turística del Voló Foto:
LLUÍS SERRAT.
La plataforma cívica Catalunya Nord Decideix (CND) ha començat una campanya de recollida de signatures per demanar que Catalunya Nord esdevingui una autonomia dins l'estat francès. El propòsit d'aquesta iniciativa és aprofitar el debat de la reforma territorial obert a França –que preveu per al 2014 una redistribució de les regions i els departaments, per crear “una col·lectivitat territorial catalana amb estatut particular al si de la República Francesa”, que reflecteixi millor la seva “especificitat cultural i econòmica”.
Els seus promotors recorden que Còrsega ja es va separar de la regió de la Provença-Alps -Costa Blava l'any 1975 i des de 1982 compta amb un estatut particular que té en consideració la “seva història, la seva insularitat, i la seva reivindicació d'una major autonomia”. Per això, creuen que aquest estatut també seria aplicable a Catalunya Nord ja que està lligada a una regió, el Llenguadoc-Rosselló, “que no té cap legitimitat històrica i cultural”. A més, consideren que tot i no ser una illa, la seva situació geogràfica l'allunya de les grans infraestructures i confereix al territori “un aïllament pròxim a la insularitat”.
Centralització regional
Davant la possibilitat que el procés de descentralització de l'Estat redundi en un reforçament del paper de les regions davant dels departaments, els territoris amb un sentiment d'identitat nacional més forta temen que se'ls integri en una entitat regional més o menys abstracta. És per això que la plataforma fa una crida a la mobilització per evitar que el departament dels Pirineus Orientals –l'unitat administrativa francesa que agrupa les comarques catalanes del nord– es dissolgui en la regió del Llenguadoc-Rosselló.
En aquest sentit, l'associació nord-catalana denuncia que en els darrers anys s'està produint una centralització cap a la capital regional, Montpeller, i que les inversions en infraestructures s'estan desplaçant a l'òrbita d'aquesta ciutat. Entre altres cita l'abandonament de l'aeroport de Perpinyà en benefici dels de Montpeller i Carcassona o que l'estació del TAV prevista a Ribesaltes o al Soler hagi caigut del projecte.
A més, adverteix que la majoria de subvencions es queden a Montpeller, com per exemple en el cas de l'estadi d'aquesta ciutat, que ha rebut deu vegades més inversió que l'Aimé Giral de Perpinyà, on juga l'USAP. “Senzillament, demanem no formar part de la regió Llenguadoc”, subratlla l'associació que afegeix que cal traslladar més “competències” al departament.
L'entitat precisa que la seva reivindicació no és estrictament catalanista sinó sobretot anti-centralista. “No podem acceptar que aquest sistema que afavoreix l'èxode de les empreses, estudiants, centres de lleure o centres de recerca continuï. Cal reaccionar”, subratlla. Per això, proposa organitzar referèndums populars als municipis nord-catalans perquè els ciutadans puguin expressar la seva opinió.
Suport de personalitats nord i sud-catalanes
Els impulsors d'aquesta iniciativa, que es va presentar l'agost passat a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, han recollit des d'aleshores les adhesions de diverses entitats i personalitats nord-catalanes, entre les quals el partit Unitat Catalana; l'alcalde de Font-rabiosa, Pierre Bataille; el director de les escoles Bressola, Joan Pere Le Bihan o l'escriptor Joan-Lluís Lluis. Així mateix, assenyalen que el seu moviment s'està internacionalitzant amb el recolzament del president de la Xarxa de Resistència del Quebec, Patrick Bourgeois.
L'associació també destaca que, més enllà del Pertús, ha obtingut el suport de partits i entitats de la societat civil del Principat. Entre altres, destaquen el dels dirigents de formacions catalanistes com el president d'ERC, Joan Puigcercós, el líder de Reagrupament Independentista Joan Carretero; el president del Partit Republicà Català, Agustí Soler o Santi Vilanova, d'Els Verds-Alternativa Verda. També remarquen que tenen el recolzament dels promotors de les consultes sobiranistes i recorden que formen part de la “Coordinadora Nacional de les Plataformes Catalanes”.
Per la seva banda, la Vegueria de Reagrupament a la Catalunya Nord ha negat tenir coneixement que Joan Carretero hagi formalitzat el seu suport a aquesta iniciativa i ha lamentat que els seus promotors no els hagin informat de la inclusió de membres de la seva formació al llistat d'adhesions.