2011.02.09
Les dioxines són compostos químics que s'alliberen en la combustió de substàncies entre les quals està present el clor. Poden produir efectes sobre la salut immediats-enverinament, acne-per intoxicació greu. Quan s'introdueix en la cadena alimentària a través del pinso del bestiar, els danys sobre la nostra salut es produeixin a mig i llarg termini ja que les dioxines s'acumulen en el greix del nostre organisme pot produir càncer.
El 4 gener 2011 ha esclatat a la Unió Europea una nova crisi alimentària. En milers de granges alemanyes, la major part en la Baixa Saxònia, els pinsos estan contaminats per dioxines. El seu origen, el fabricant Harle & Jentsch, que va emprar olis industrials no aptes per al consum animal o humà obtinguts d'un productor de biodièsel.
Les dioxines són compostos químics que s'alliberen en la combustió de substàncies entre les quals està present el clor. Poden produir efectes sobre la salut immediats-enverinament, acne-per intoxicació greu.Quan s'introdueix en la cadena alimentària a través del pinso del bestiar, els danys sobre la nostra salut es produeixin a mig i llarg termini ja que les dioxines s'acumulen en el greix del nostre organisme pot produir càncer.
A Europa, aquesta és la quarta crisi per dioxines en els pinsos des de 1999. Encara que els nivells de contaminació han quadruplicat els permesos per la UE, no han aconseguit els de la crisi d'Irlanda de 2008, cent vegades superiors, ni els de Bèlgica de 1999, nou-centes vegades superiors a aquest límit.
La penúltima crisi (Irlanda, desembre de 2008) va afectar la producció de 10 explotacions de porcs i 38 de boví. Portava incubant des de l'1 de setembre i es va propagar a 21 països, 12 d'ells de la UE. En l'actual crisi, la propagació ha estat menor, arribant a Dinamarca que va importar pinsos contaminats amb dioxines, Holanda que va importar 136.000 ous contaminats per a la indústria alimentària i el Regne Unit, que va comprar aliments elaborats amb els ous contaminats.
No obstant això, l'impacte actual per al sector ramader ha estat el més greu. En la primera setmana, s'han arribat a clausurar 4.700 granges de porcs, pollastres i galls dindi en 9 Landers alemanys i una setmana després, altres 934 granges. Hi ha 25 fabricants de pinsos involucrats. La premsa alemanya denuncia que la utilització de greixos i olis industrials en els pinsos ve de lluny.El Ministeri d'Agricultura d'un dels Länder afectat tenia proves de la utilització de greix no adequada per a consum humà en la producció de pinsos i només ara l'ha revelat. ¿Negligència o ocultació de proves?
Les autoritats responsables de la salut pública treuen importància a aquesta crisi. L'Institut Federal d'Avaluació de Riscos d'Alemanya, el portaveu de la Comissió Europea i el Govern alemany emeten el mateix missatge tranquil.litzador: la quantitat trobada en els ous no és perillosa per als humans, llevat que es consumeixin en "enormes quantitats"; la contaminació de dioxines en l'alimentació animal "no presenta riscos per al consum humà". L'Autoritat Europea per la Seguretat Alimentària deia el mateix a la crisi de les dioxines d'Irlanda el 2008: "gairebé no hi ha riscos sanitaris per la ingesta de carn de porc contaminada per dioxines ... encara que es consumís en grans quantitats i per un període prolongat, tampoc seria evident el perill per a la salut ". Totes aquestes receptes desconeixen els efectes a mitjà i llarg termini.
El director general de l'Organització Mundial de la Salut Animal (OIE), Bernard Vallat, ha valorat els mecanismes de prevenció i seguiment de malalties animals de la Unió Europea com "els més punters del món". El que diferencia el sistema de prevenció europeu d'altres sistemes menys "avançats" és una xarxa d'alerta i una traçabilitat que permet acotar el problema i controlar el seu avanç. No obstant això, aquest mecanisme tan perfecte no serveix, com es comprova crisi rere crisi, per atacar les seves causes.
Cap govern vol enfrontar-se amb l'origen del problema: el negoci globalitzat dels pinsos i de la carn, la industrialització de la producció ramadera i els seus enormes interessos corporatius. L'augment de l'escala de producció i distribució; l'abaratiment de costos de l'alimentació exigit per la competitivitat, la ramaderia intensiva en condicions d'amuntegament i proliferació de malalties; l'alimentació càrnia a animals vegetarians i, fins i tot de la seva mateixa espècie, la generalització de sistemes integrats de producció on l'inversor i veritable propietari del negoci proporciona al ramader-propietari o arrendatari de les instal lacions-des dels animals als pocs dies de néixer, als aliments i medicaments i li paga no només en funció de la rapidesa sinó de l'estalvi en costos. Aquest model de producció de proteïna animal, responsable de recurrents crisis alimentàries i pandèmies sanitàries, també és causant de la fam i la desnutrició de més de mil milions de persones al món, en prioritzar la producció de cereal per a pinso en lloc de per al consum humà de la població.
Confecarne, la patronal espanyola del sector carni, el juliol de 2010 es felicitava que la Unió Europea aixequés la prohibició d'usar de farines càrnies en l'alimentació d'espècies no remugants. Una vegada que l'escàndol de les vaques boges (1999-2000) va deixar de ser notícia, la indústria alimentària ha pressionat fins aconseguir incorporar residus animals en l'alimentació del bestiar (excepte de la seva mateixa espècie), elevant el nivell proteic dels pinsos i baixant els costos. Per rentar la seva imatge i desviar l'atenció, les patronals europees de productors de pinsos (FEFAC), de llavors oleaginoses (FEDIOL) i de les indústries de midó (AAF) desenvolupen una guia de bones pràctiques voluntàries associades a sistemes de certificació de pinsos assegurances .
Quan les crisis alarmen a l'opinió pública i la desconfiança de la gent castiga la indústria ramadera deixant de consumir productes carnis, els governs dels estats i les autoritats comunitàries prometen més controls i regulacions al mateix temps que relativitzen els problemes de salut per reduir la caiguda de la demanda. Arriben a retreure l'escassa col laboració de la indústria dels pinsos, dels greixos vegetals, dels biocarburants (EEB) i del processat de subproductes animals (EFBRA), tots ells beneficiaris que en l'alimentació animal s'incloguin residus d'origen dubtós i ningú obligui a una separació de les instal.lacions de greixos comestibles dels no comestibles (Declaracions del portaveu comunitari de Sanitat, Frédéric Vicent, a Efeagro 2011.01.11). Però quan torna la calma, el Parlament europeu que, havia exigit una "declaració oberta" amb indicació exacta de quantitats després de la crisi de les vaques boges, es posa del costat de la indústria i aprova un nou reglament d'etiquetatge de pinsos que substitueix aquesta declaració per una la llista d'ingredients en ordre decreixent segons el seu pes (febrer de 2009).
Amb l'excusa de protegir la propietat intel.lectual dels fabricants de pinsos que es neguen a revelar els components que utilitzen, el Parlament Europeu es posiciona a favor de la indústria, exposant a la població a noves crisis. Els sistemes d'alerta i traçabilitat són simulacres de confiança que només serveixen per eliminar els productors més petits i augmenta la concentració del sector. El principi de precaució-prevenir els riscos i davant el dubte no comercialitzar productes que no garanteixen la seva innocuïtat-no només no s'aplica sinó que, la publicitat institucional ens convenç que és natural que ocorrin aquestes crisis de tant en tant.
Lluitar contra les crisis alimentàries exigeix construir la nostra seguretat alimentària. Això requereix augmentar la cultura alimentària de la població i avançar en una dieta que redueixi el nostre consum de proteïna animal per múltiples raons.
1) per desconfiança de la indústria ramadera,
2) perquè la producció industrial d'aliments carnis-com la vegetal-té dubtosa qualitat nutricional,
3) perquè la producció en massa estimula a través de la publicitat i la gran distribució, un consum excessiu de carn desplaçant a la proteïna d'origen vegetal i, en el nostre cas, la cuina mediterrània,
4) perquè el consum de productes carnis globalitzats és perjudicial per a la nostra salut provocant múltiples malalties, algunes d'elles amb caràcter epidèmic,
5) perquè la indústria càrnia sotmet als animals a tortura, contamina la natura, és el brou de cultiu per les grips i altres epidèmies en el bestiar que acaben transmetent als éssers humans amb un immens risc d'alta mortalitat,
6) perquè la ramaderia industrial forma part del sistema agroalimentari capitalista mundial que impulsa la producció de transgènics per a pinso i biocombustibles alhora que condemna a la fam i la desnutrició a la majoria de la població mundial. www.ecoportal.net
Pilar Galindo , La Patufet Ecològica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada