miércoles, 23 de febrero de 2011

'Els valencians han de poder tenir motius per voler veure TV3'


Joan Vila i Triadú president del Grup de Periodistes Ramon Barnils

En plena sacsejada pel tancament forçós de les emissions de TV3 al País Valencià directe!cat conversa amb Joan Vila i Triadú, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) que lamenta la 'tebiesa' amb que ha reaccionat bona part de la professió i sobretot del Col·legi de Periodistes que 'en el tema de TV3 al País Valencià, no ha reaccionat mai prou fermament'. Vila defensa que 'ara més que mai' TV3 ha de continuar mantenint el marc dels Països Catalans tot i que 'moltes vegades es redueix al mapa del temps'. En un moment de retallades pressupostàries a causa de la crisi econòmica creu que s'imposa una 'simplificació' de l'entramat d'empreses i mitjans públics de comunicació sempre que es mantingui l''esperit de servei públic, sobretot en els informatius'. Quant a la imminent arribada de La Vanguardia en català Vila li dóna la benvinguda tot i que es mostra escèptic: 'Si ha de ser una traducció literal com és El Periódico, no diré que no valgui la pena, però potser que ens ho fem mirar'.
DIMECRES, 23.2.2011. 05:00 H
Els periodistes catalans han reaccionat prou a l'atac a la llibertat d'expressió que suposa el tancament de TV3 al País Valencià?
No prou. Nosaltres, com a Grup de Periodistes Ramon Barnils, ja fa molts anys que ens havíem posicionat en contra d'aquesta escenari que ara ha acabat succeint, però la resta de la professió ha reaccionat amb molta tebiesa. El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha emès una nota, però sempre en la seva línia suau, volent nadar i guardar la roba. Sempre hem pensat que el Col·legi de Periodistes, en el tema de TV3 al País Valencià, no ha reaccionat mai prou fermament.

I la resposta de la classe política?
Tothom ha respost una mica com ja es preveia. Però no deixa de ser un bla-bla-bla permanent. O es fa alguna acció contundent, o això de TV3 ho haurem perdut per sempre, encara que l'Eliseu Climent digui que ACPV continuarà lluitant. Cal una reacció política molt més forta i que el Govern català pressioni els governs espanyol i valencià per possibilitar un altre cop l'emissió de TV3 al País Valencià.

Ara que TV3 no es veu al País Valencià, TV3 ha de continuar mantenint el marc de Països Catalans?
Més que mai! El que hagués calgut hauria estat haver-lo mantingut molt més abans. Moltes vegades, el marc de Països Catalans es redueix al mapa del temps i hi ha moltes seccions en què la presència del País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord és testimonial. Si quan TV3 es veia al País Valencià, TV3 no feia gaire cas a la realitat valenciana, qui la reclamarà ara que ja no es veu? Els valencians han de tenir motius per voler veure TV3. Si s'hagués fet més cas de la realitat valenciana, hi hauria hagut molta més gent que hauria reclamat continuar veient-la. Una de les causes per les quals la demanda de TV3 al País Valencià no és gaire alta és aquesta: algú d'Alcoi difícilment podia saber què passava al País Valencià informant-se només per TV3, no li era útil, perquè no parlava d'allò que passava al seu voltant.

Però TV3, en tant que televisió pagada pels catalans, ha de centrar-se només en els continguts de Catalunya.
És una visió, cert, però com a Grup Barnils demanem que TV3 vagi més enllà de la frontera estricta. Convé que TV3 continuï pensant que té una part de la seva audiència al País Valencià i que l'ha d'atendre.

Cal una retallada de plantilla a TV3?
TV3 i tota la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) són molt importants per a l'espai català de comunicació. Per tant, volem que el servei públic que fan ara es mantingui i que, per tant, qualsevol retallada que calgui fer, que s'estudiï molt bé per no empitjorar el servei. L'esperit de servei públic, especialment en els Informatius, s'ha de mantenir. Ara bé, es pot mantenir aquest esperit organitzant internament la CCMA d'una altra manera.

Una retallada com la de TVE, que van passar de 12.000 a 6.000 treballadors, seria bona per a TV3?
Una retallada així no podria mantenir el servei d'ara. De fet, si estudiem el nivell d'incidència de TVE des de la retallada ençà, veurem que ha baixat molt en benefici de les televisions privades estatals. Els espanyols s'ho poden permetre, perquè tenen televisions públiques i privades que fan serveis i programacions poc o molt similars. Nosaltres, no. El servei que fa TV3 és bàsic, perquè no hi ha cap oferta similar des del món privat. I no n'hi podrà ser en els pròxims anys, perquè fer televisió és car i requereix unes infraestructures que no té ningú més que la CCMA.

Però existeix 8TV.
Sí, hi hi som molt crítics. Mai s'han plantejat ser una alternativa privada a una televisió d'àmbit nacional. S'han plantejat ser una televisió comercial de baix cost i amb una exigència lingüística mínima, a més a més que fan molta part de la programació directament en castellà. El Grupo Godó ha fet una aposta molt potent en ràdio i li ha sortit molt bé. Si el model radiofònic hagués estat el de 8TV, segur que no seríem on som.

Amb la TDT, les proporcions lingüístiques queden totalment desfasades. Com ha de reaccionar el país?
Ja se sabia que l'oferta en castellà augmentaria exponencialment. Evidentment que TV3 ha crescut en oferta, però les cadenes castellanoparlants conformen l'aclaparadora majoria. I és il·lús pensar que aquesta oferta es pot contrarestar amb la de les cadenes locals: al Barcelonès, amb vuit canals locals de TDT, molts estan buits. I els que funcionen, ho fan pràcticament tot en castellà: TeleTaxi, 25TV, Localia i Urbe TV en el seu moment...

Però quan emeten eminentment en castellà, incompleixen la llei.
Sí, la llei i el concurs que els va donar aquestes concessions. El CAC ha optat per no ser excessivament contundent, perquè sap que són moments difícils econòmicament parlant i que moltes d'aquestes empreses estan al límit de les seves possibilitats.

És un argument vàlid justificar l'incompliment lingüístic per raons econòmiques?
Si compres productes externs en castellà, segur que trobes coses molt barates: telenovel·les, pel·lícules de fa anys i panys... I quan fas un programa propi, si el fas en castellà com ho fa 25TV amb 'Toni Rovira y tú', per exemple, llavors el pots revendre a televisions locals espanyoles. Per això diem que el múltiplex del Grupo Godó podria canviar aquesta tendència, però ni l'empresa ha fet els deures, ni el CAC tampoc li ha dit massa res. Estic d'acord que el CAC sigui condescendent amb petites empreses, però amb una gran empresa com aquesta hauria pogut ser més exigent. I tots hi hauríem sortit guanyant.

Què espereu de 'La Vanguardia' en català?
Si ha de ser una traducció literal com és El Periódico, no diré que no valgui la pena, però potser que ens ho fem mirar. Si no podem analitzar el món en català, no ens convé. Ens convindria que tant El Periódico com La Vanguardia fessin un diari centrat a Catalunya, que quan parlin de 'la nostra llengua' no es refereixin a l'espanyol, perquè es tracta d'una traducció. O que no dediquin dues pàgines a presentar el llibre d'un escriptor sud-americà i només un breu al d'un escriptor català. Espero que La Vanguardia sigui una mica més agosarada que El Periódico, tot i que tinc els meus dubtes. De totes maneres, si amb La Vanguardia en català guanyem 100.000 lectors en català, benvinguts siguin.

En temps de crisi, cal eliminar la duplicitat de cadenes públiques que suposen Catalunya Ràdio, COMRàdio i Ràdio4?
El cas de Ràdio4 és diferent dels altres dos. Ells mai voldran prescindir de la seva delegació a Catalunya.

Però volien fer-ho i es va muntar tota una campanya per a impedir-ho.
Cert. Si ho mires des del punt de vista de la despesa, pots pensar que es podria dedicar a una altra cosa, però aquesta és una decisió que ha de prendre el govern espanyol. Quant a COMRàdio i el suport que dóna a les ràdios locals, sí que es podria simplificar i veure si es pot fer una cosa més sensata.

Replantejar COMRàdio suposaria que la Diputació de Barcelona perdés el seu contrapoder?
COM Râdio va néixer per contrarrestar Catalunya Ràdio, perquè el país estava molt bipolaritzat entre convergents i socialistes i cadascú volia tenir els seus mitjans públics generalistes. Ara ja no és així i COM Ràdio s’hauria de replantejar de dalt a baix, de la mateixa manera que cal fer-ho amb les dues estructures públiques de suport a les televisions locals, la XTVL i Comunicàlia. Probablement, la CCMA i les ràdios i televisions locals podrien col·laborar molt més sense necessitat d’aquestes estructures. En temps de crisi i de retallades, hem d’estudiar bé com racionalitzar aquest sector, perquè no podem anar superposant estructures amb diner públic si donen serveis similars. I d’altra banda, l’ACN, com a agència pública nacional catalana, també podria jugar-hi un paper molt més important, en aquest nou marc de suport als mitjans locals.