divendres, 25 de febrer del 2011

La venda d'armes espanyoles a Gaddafi es va disparar després de la visita del líder libi el 2007

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, saluda el líder libi Muammar El Gaddafi el 17 de desembre de 2007, al Palau de la Moncloa, a Madrid. (Bernat Rodriguez / EFE)

  • Les exportacions en material de defensa van augmentar un 7.700% el 2008.
  • Espanya va vendre components d'aeronaus per valor de 3,5 milions d'euros al govern libi durant el primer semestre del 2010, segons dades d'Indústria.
  • Espanya esperava facturar 1.500 milions en la venda de material de defensa a Líbia, segons revela un cable de la legació nord-americana enviat a Washington.
  • Després de les últimes revoltes a Líbia, el Govern espanyol ha iniciat els tràmits per suspendre la venda d'armament .
R. QUEIMALIÑOS. 2011.02.24 - 21:28
La visita de Gaddafi a Espanya el desembre de 2007 va ser extraordinàriament anòmala.Quadrilles de joves verges escortes. Llet fresca de camella. Vestits regionals. I excés de excentricitat. La estrafolària posada en escena del president libi-per a delit de la premsa i pudor oficial-va ser l'entremès de suculents acords comercials valorats en milers de milions d'euros als quals optaven empreses espanyoles.

El focus mediàtic d'atenció es va centrar en les inversions en petroli i gas, turisme i infraestructures. No obstant això, el sector armamentístic va ser un dels lobbies empresarials més afavorits per les aliances comercials entre Líbia i Espanya, segons un dels cables filtrats per Wikileaks als quals20minutos.es ha tingut accés a través del diari noruecAftenposten. El Govern va tancar llavors acords en material de defensa valorats en 1. 500 milions d'euros, segons un telegrama diplomàtic datat el 14 de gener de 2008.
El llavors ambaixador nord-americà Eduardo Aguirre informava en el cable que el Govern d'Espanya estimava que les inversions comercials amb Líbia podrien ascendir fins als 12.300 milions d'euros i precisava que el 12% de les exportacions es destinarien a material de defensa i aeronàutica. El cable destaca que 7.300 milions d'euros s'invertirien en infraestructures, 3.500 milions es distribuirien en el sector energètic i estimava una facturació de 1.500 milions d'euros per a defensa.
Aguirre va valorar la visita com una oportunitat per a reactivar les relacions comercials d'Espanya amb el país nord-africà. Uns lligams mercantils en stand by des que l'ONU imposés el 1988 un embargament comercial i aeri a Líbia davant la negativa de Trípoli a lliurar als presumptes autors l'atemptat contra un Boeing sobre la localitat escocesa de Lockerbie en què van morir 270 persones.

Material sensible

El cable no detalla els productes armamentístics inclosos en les despeses totals ni la data límit per a complir els acords assolits amb Líbia-el Govern tampoc va informar d'aquests detalls en fer balanç de la visita de Gaddafi-. Però la pàgina web del Ministeri d'Indústria, llavors dirigit per Joan Clos, detalla la naturalesa de les exportacions armamentístiques al Govern libi des de llavors. Aquestes dades oficials revelen que Espanya va desbloquejar la venda d'armes a Líbia després de la visita de Gaddafi en augmentar les exportacions un 7.700% un any després.
L'import total de les operacions realitzades en 2007 no va arribar als 50.000 euros. No obstantaixò, el 2008 es van formalitzar acords comercials valorats en 3,84 milions d'eurosdestinats a articles de la categoria 4. Un rang que inclou bales, bombes, torpedes, míssils, granades, mines ... Líbia va ser la segona destinació de les exportacions espanyoles de materials doble ús en 2009-tecnologia civil susceptible de ser utilitzada amb finalitats militars-.L'operació va ascendir a 12,7 milions d'euros.
I els últims dades publicades per Indústria -relatius als sis primers mesos de l'any passat-revelen la venda de set milions d'euros en material de defensa. Una partida de 3,5 milions en instruments relatius a la categoria 15-equips d'infrarojos i d'imatges per radar-i una inversió de 3,4 milions d'euros en articles de rang 10-components d'aeronaus de combat-. Les vendes van experimentar un creixement rellevant, però van quedar molt lluny de les esmentades per l'ambaixador Aguirre.

De repudiat a soci

L'informe d'Indústria, per justificar la venda d'armes, puntualitza que Líbia "ha declarat la seva renúncia a les armes nuclears" i col.laborat amb el Organisme Internacional de l'Energia Atòmica en el desmantellament dels programes atòmics. I és que Gaddafi ha estat el paradigma de la metamorfosi. El dictador libi va inaugurar el s. XXI com a màxim finançador del terrorisme mundial i va clausurar la dècada com a dirigent exemplaritzant. A ulls de Washington i Brussel.les.
Gaddafi va aconseguir l'indult internacional tot i les crítiques
d'Amnistia InternacionalGaddafi va escollir la via de la reconciliació. El 2003 va reconèixer la responsabilitat del seu Govern en l'atemptat de Lockerbie. Va acceptar el pagament d'indemnitzacions.Formalitzar la seva presència a la lliga de la «lluita contra el terrorisme" de George W. Bush. Va oferir suculents contractes petrolífers a potències internacionals. I va aconseguir l'indult internacional tot i que Amnistia Internacional insisteix des dels noranta en què la situació dels drets humans a Líbia és «desesperada» .
L'ONU va aixecar l'embargament al país nord-africà al setembre de 2003. La UE va desbloquejar els acords a l'octubre de 2004. EUA va retirar el 2006 a Líbia de la llista dels països terroristes. I el llavors president Aznar va viatjar a Trípoli el 2003 per normalitzar i formalitzar les relacions. Però la seva visita a Madrid durant el Govern de Zapatero va ser clau.Les inversions nacionals a Líbia des de 2008 s'han disparat. L'Institut de Comerç Exterior revela que Espanya és el tercer país amb més interessos econòmics en aquest país i les dades d'Indústria evidencien quantiosos acords armamentístics.
Però, sembla que ara aquests acords arriben al final. Després de les revoltes ocorregudes en els últims dies a Líbia -a la vora d'una guerra civil-el Govern espanyol ha decidit iniciar els tràmits per suspendre la venda d'armes al país presidit per Gaddafi, segons ha anunciat aquest dijous. La UE va prendre el dimecres aquesta mesura. Les últimes dades de vendes al país nord-africà, publicats en el Diari Oficial de la Unió Europea, revelen que Itàlia -112000000 d'euros-i Malta -80.000.000-van ser els països que més llicències autoritzar el 2009. Àustria i Grècia van ser els que menys: 2.476 i 33.555 euros, respectivament. L'informe matisa que Espanya va autoritzar dues llicències de venda d'armes, no precisa la quantia, però es refereix als 12,7 milions d'euros en tecnologia de doble ús.

Una 'malson' diplomàtica

El mateix cable de la legació nord-americana revela que el pànic protocolari davant l'arribada de Gaddafi a Espanya era inversament proporcional al desig de signar acords amb Líbia.L'objectiu era assolir aliances comercials sense polseguera mediàtica ni ferotges crítiques opositores. El llavors subdirector general d'Àfrica del Nord, Gómez-Acebo, va dissenyar el pla 'diplomàtic' per sortir indemne de la controvertida visita. Les recomanacions eren concises: destacar acords potencials amb Líbia i insistir en la renúncia del país nord-africà al terrorisme.
Fonts d'exteriors van revelar a Estats Units d'organitzar l'agenda havia estat una "malson". No obstant això, Gaddafi es va comportar en els 'límits' del seu extravagància i la premsa va ser moderadament benèvola. Gómez-Acebo relacionar la seva exemplaritzant comportament amb la «fascinació» que va sentir per Espanya, en general, i l'afinitat entre Líbia i la cultura àrab d'Andalusia, en particular.

Cables relacionats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada