miércoles, 16 de febrero de 2011

Llei Sinde i descàrregues, parlem de la publicitat

XARXA doble fletxa DIMARTS, 15.2.2011. 23:59 H / Eduard Solà
Ja tenim la Llei Sinde a l'esquena, ara sí que ho tindrem fotut per descarregar continguts amb drets d'autor de la xarxa, apocalipsi.

M'agradaria escriure unes ratlles aclarint tot aquest merder.
Primer de tot, la Llei Sinde és una llei espanyola, i el primer que hem de fer, la primera idea que ens ha de venir al cap (als catalans) és trencar amb la legalitat espanyola, per una senzilla raó, si la trenquem, no se'ns apliquen ni lleis sindes ni merdes amb vinagre.

Segon, m'agradaria saber què pensen fer els propietaris de webs de descàrregues que se'n lucren, m'agradaria saber si treuran la publicitat abans que els tanquin la web, m'agradaria copsar que estan tan compromesos com jo o tants d'altres que no ens en lucrem amb les nostres webs, que hem fet amb el nostre temps i treball, només per un sol objectiu:apropar la música a tothom.

La meva biblioteca musical consta de més de 200 discos, Compartim.cat, la web que administro, recull un total de més de 500 enllaços, provinents, majoritàriament, de Megaupload. Jo no vaig crear la web per treure'n diners de la música d'uns altres, la vaig crear amb una finalitat purament oberta i amb la ferma voluntat d'apropar la música a qui no la pugués pagar (recordem que els CD estan a preus desorbitats, 12€). Segurament, els qui se'n lucren, preferiran que els tanquin la web abans que treure'n aquesta publicitat que els salvaria la creació.

Sincerament, penso que algú que es lucra d'una cosa així és fastigosament odiós. A mi se m'ha ofert publicitat a canvi de diners, i tant, però l'he rebutjada tota, no només perquè sé que me la jugo posant anunciants al blog, sinó perquè sé que a la gent no li agrada anar-se trobant finestres emergents quan entren a cercar i obtenir música gratuïta, també, evidentment, pel motiu que he dit abans, el meu objectiu no és treure'n diners.

Així doncs, el sistema és ben clar, ni p2p ni merdes, fora publicitat, i la llei no us tocarà, és així de senzill.