lunes, 21 de febrero de 2011

Mobilitzacions per tot el Marroc el 20-F demanen llibertat, justícia social i democràcia

dilluns 21 de febrer de 2011per Secretaria de Comunicació 
Milers de persones pel canvi al Marroc
Les mobilitzacions del diumenge 20 de febrer han començat a Rabat i Casablanca, però després s’han estès a altres ciutats importants com Fes, Marrakech i Tànger, en una jornada que han batejat com Dia de la Dignitat. La convocatòria de mobilitzacions ha estat promoguda per Internet i protegida per diversos partits minoritaris i organitzacions, a fi de reclamar que el rei Mohamed VI renunciï a alguns dels seus poders i combati la corrupció en el Govern. L’agència oficial MAP ha parlat d’una "feble participació".

A Rabat, una multitudinària manifestació –14.000 persones segons els organitzadors– s’ha concentrat enfront de la seu del Parlament marroquí per a reivindicar "democràcia, llibertat, i dignitat".

A Tànger, uns 6.000 manifestants, segons estimacions dels organitzadors, s’han reunit en la plaça Beni Makada i han llançat consignes contra la corrupció i en demanda de més llibertat.

A de Marrakech, altres 10.000 persones, segons els organitzadors, s’han concentrat en la plaça Bab Dukala i han corejat consignes reclamant reformes democràtiques profundes.

A la ciutat de Fes, al voltant de 4.000 persones han sortit al carrer per a concentrar-se en la Plaça Florència a pesar de les pluges i del temporal. Segons el president de la secció local de l’Associació Marroquina dels Drets Humans (AMDH), Mohamed Ulad Ayad, "els manifestants, entre els quals hi ha una presència massiva de joves, han demanat reformes econòmiques, socials i constitucionals".

A Casablanca s’han reunit unes 2.000 persones, moltes d’elles amb roses vermelles i grogues, i han reclamat l’establiment d’una "Constitució democràtica" al Marroc.

Els manifestants, convocats per un grup de joves a través de Facebook –el Moviment 20 de Febrer– han desplegat pancartes en les quals reclamaven la dissolució del Govern i del Parlament.
http://www.nodo50.org/Miles-de-personas-por-el-cambio-en.html

Processos de canvis al Marroc. Manifestacions per tot el país
Alguns esperaven més. Les manifestacions a Rabat, Casablanca i Marrakech no han estat tan massives com s’esperaven. No obstant això, l’extensió del moviment ha estat massiva. Arriben notícies de manifestacions en tots els racons del Marroc: manifestacions massives a Jerada i Bouarfa, també a Oujda, en la regió oriental. Alhucemas, Tànger, Tetuan, Larraix, Chaouen, Ksar en el nord. Guercif, Sefrou, Fes, Outat El Haj, Azrou, Khenifra, Missour, seguint el centre i el Atlas fins a Marrakech; al sud Tata, Agadir, Inzeggan…i pujant per la costa oest, Essaouira, El Jadida, Casablanca, Rabat, Kenitra…

Milers de persones en el carrer exigint canvis al Marroc. Dintre de la diversitat de situacions i de realitats de la plural societat marroquina, un procés de canvis s’ha engegat: dimissió de l’actual govern, dissolució del parlament i canvis constitucionals, aquestes són les reivindicacions polítiques comunes.

Però per sota d’aquestes reivindicacions polítiques, està l’ànsia de llibertat d’un poble, d’acabar amb la corrupció i amb la submissió, amb la condició de súbdits del sultà. Estan les reivindicacions socials contra el robatori de les terres col·lectives, contra la violació contínua dels drets sindicals dels treballadors, contra l’explotació feudal dels/les obrers/es agrícoles, contra el sofriment de l’atur que afecta a centenars de milers de joves, molts d’ells joves diplomats i amb formació, contra la marginació i exclusió de grans zones del país, contra la negació de la identitat amazigh sense la qual el Marroc no seria el Marroc, contra les màfies del poder i dels polítics, contra l’absència d’una sanitat pública i tantes i tantes desigualtats i injustícies que sofreix el poble marroquí.

El procés està obert.
En la majoria dels llocs s’ha quedat a continuar el moviment. En alguns llocs, tenen noves cites el dimecres (Agadir), el dissabte (Alhucemas)… A Rabat, centenars de persones han intentat mantenir la concentració enfront del Parlament durant la nit però han estat desallotjats per la policia després de negociacions amb el governador.

En llocs amb tradició més combativa i on més ràbia s’acumula entre la població, especialment entre els joves, s’han produït forts enfrontaments.

A Alhucemas, després d’acabar la manifestació d’unes 2000 persones, més de la meitat provinents dels pobles de la zona (Boukidan, Ait Bouayach, Imzouren, Tamassint…), s’han produït forts enfrontaments, calant foc i destrossant la delegació del ministeri de l’interior, l’ajuntament, una comissaria, un nou hotel de luxe, les seus dels partits Istiqal (del primer ministre) i del PAM (alcalde de Alhucemas), alguns bancs i algun cotxe de policia. Les forces repressives han utilitzat bales de cautxú i gasos lacrimògens. Hi ha nombrosos ferits i un nombre indeterminat de detinguts.

A Sefrou, la policia ha intervingut brutalment (en un video podem veure una pallissa en el carrer de la policia a un detingut), ferint de gravetat en el cap a Ezedinne Manjli, secretari local de Via Democràtica. També a Tànger s’han produït forts enfrontaments i s’ha atacat bancs i zones turístiques, empreses multinacionals franceses i espanyoles (els autobusos i la recollida d’escombraries són d’empreses espanyoles). El mateix a Larraix. A Chaouen, al dirigir-se les manifestacions a una casa propietat del ministre de la modernització dels serveis públics la policia ha intervingut agredint als manifestants. També a Asilah es va intentar cremar la casa de l’exministre i cacic de la zona Benaisssa. A Marrakech, es va atacar el MacDonald’s de l’Avinguda Mohamed V, així com bancs i comerços de marques estrangeres.

Les maniobres del Makzen
A part d’intentar crear la major confusió possible en les xarxes d’internet, fins i tot avui paralitzar l’internet en la zona de Alhucemas, el ministre de l’interior es va reunir el dia anterior a la convocatòria amb l’Associació Marroquina de Drets Humans i el Fòrum per la Justícia i la Veritat, tractant de convertir-los en intermediaris amb el moviment 20F i donar aparença de normalitat democràtica. Però en llocs on la situació de la població és explosiva, com a Sefrou o en el Rif, la repressió ha provocat nombrosos ferits i s’han produït greus enfrontaments.

Un primer pas amb continuïtat
El 20 de febrer ha estat un primer pas per a anar donant una resposta coordinada i general a la situació de falta de llibertats i de drets socials al Marroc. En els últims anys, s’han vingut produint continus aixecaments però locals i aïllats. El 20-F ha aconseguit generalitzar una resposta i crear una dinàmica pròpia que exigeix canvis en el país.

La mostra de la força dels pobles egipcis i tunisià no és una taca d’oli que s’estén, sense més per la zona. Cada país té les seves característiques i les seves realitats. En cada lloc, la lluita del poble ha donat, fins a avui, diferents resultats: un govern provisional a Tunísia que, a poc a poc, va frenant els canvis, que no obstant això han estat amplis; a Egipte, un cop militar pactat que té ara les lluites obreres com el seu principal escull; una repressió sagnant a Líbia a la vora de la guerra civil; un govern algerià donant concessions per a parar el desafiament de l’oposició. I el poble marroquí que seguirà el seu propi camí i procés, però que ha vist l’exemple a seguir per a obrir canvis i esperances: la voluntat dels pobles d’acabar amb les dictadures.

Tant de bo els pobles europeus aprenguin dels seus veïns del sud Mouatamid, Equip de treball per al nord d’Àfrica de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

>>> Podeu veure una galeria fotogràfica i accedir a diversos vídeos de les mobilitzacions a:www.cgtandalucia.org/Procesos-de-cambios-en-Marruecos?var_mode=calcul