dimecres, 9 de març del 2011

El Barça domina i fa patir per passar a quarts

08/03/2011 22:57
FC Barcelona 3 - Arsenal 1
Carles Bellsolà
Les tradicions més recents s'han tornat a complir: el Barça segueix passant eliminatòries europees sense guanyar en camp contrari (va perdre 1-2 a l'anada) i segueix sent infinitament superior a un Arsenal que només resisteix la comparació sobre el paper: dues eliminatòries guanyades en dos anys contra els de Wenger (sense comptar la final de París del 2006), amb un espectacular saldo de 10 gols a favor i 5 en contra.

L'Arsenal passa per ser l'únic equip a Europa que, en els darrers anys, li ha discutit al Barça el monopoli del futbol d'atac. Però l'eliminatòria de l'any passat pesava molt i, amb una renda favorable de de Londres, Arsène Wenger ha optat per renunciar per un dia als seus ideals i plantejar el partit com un equip petit: dues línies de quatre al darrere, gairebé sense pressió, per no desorganitzar-se, i fiar-ho tot a mantenir el marcador inicial o a una contra ràpida (una modalitat que els 'gunners' dominen a la perfecció, com es va veure a l'Emirates fa quinze dies). Tot plegat, sense l'incisiu Arxavin, però amb els 'dubtosos' Van Persie, Nasri i Cesc en l'onze inicial.

I les coses semblaven pintar bé per als londinencs durant tota la primera meitat, en què el migcamp blaugrana (sense Busquets, sacrificat avui com a central), tot i passar-se la pilota amb la mateixa fluïdesa de sempre (però amb més precaució que en d'altres ocasions, sempre amb la por al contraatac), no trobava espais en els metres finals per crear autèntic perill. Així, el Barça només ha comptat com a oportunitat un afortunat xut al pal d'Adriano (36') i ha reclamat una falta no assenyalada a Messi sobre la línia de l'àrea, que en la repetició semblava penal. Fins que ha sorgit el de sempre.

Havia de ser Messi
En el 47, exhaurint-se ja els cinc minuts de temps afegit del primer temps que ha donat el col·legiat suís Massimo Bussaca (per la lesió de Szczesny i una petita doble tangana amb Van Persie, Busquets, Alves i un altre cop Van Persie amb el temps ja complert), Messi ha encarat des de la frontal, ha fet la seva típica retallada cap a l'interior i ha xutat estranyament malament, a les mans d'Almunia. Una errada no gaire normal en l'argentí. Però només era un avís. Un minut més tard, Iniesta ha repartit un 'caramel' que ha deixat sol el propi Messi ben a prop del meta 'gunner'. Tan a prop que no ha tingut altra opció que aixecar-li la pilota per sobre, en un toc a la vegada sublim i elèctric, i rematar a porta buida.

Busquests i Van Persie competeixen a errades
L'1-0 canviava el panorama de l'eliminatòria. Però no del tot. El Barça ha seguit amb el seu joc de control, conscient que un sol error els eliminava. I l'Arsenal, al mateix temps, ha continuat tancat al darrere, sabent també que tenien 45 minuts per trobar una sola ocasió afortunada que els deixés en quarts de final. Una ocasió que no ha trigat a arribar. Només set minuts, quan Busquets, Abidal i Adriano s'han destorbat a la sortida d'un córner i el de Badia ha marcat en pròpia porta.

Però tot seguit Van Persie s'ha encarregat de tornar (a mitges) el favor. El genial però esbojarrat davanter holandès, que ja s'havia guanyat una targeta groga tirant a taronja per una manotada sense pilota a Alves, ha xutat a porta quan l'àrbitre ja havia xiulat un fora de joc seu. Segona groga, Van Persie al carrer i començava l'atac i gol descarat del Barça sobre la porteria d'Almunia.

No s'ha repetit la història
La situació recordava la tornada de semifinals de l'any passat, quan l'Inter de Mourinho va resistir, també amb 10 homes, l'embranzida blaugrana. Però la flauta sona per casualitat de vegades, no pas cada any. I els de Guardiola s'han encarregat de posar les coses al seu lloc ràpidament. Primer ha avisat Villa, a qui Almunia ha tret un mà a mà després d'una magnífica assistència de Messi. En el 68', una combinació impossible pel centre de Villa, Iniesta i Xavi l'ha culminat el de Terrassa amb precisió. I només dos minuts més tard, un penal evident (però d'aquells que no se solen xiular en partit europeu) sobre Pedro l'ha transformat Messi per al 3-1.

El Barça perdona
Wenger ha reaccionat (massa tard?) fent entrar Arxavin, potser l'únic 'gunner' capaç de decidir ell sol un partit, i el gegant Bentdner, en substitució de Cesc (xiulat pel Camp Nou), buscant un cop de cap aïllat. Això volia dir cedir ja absolutament el control del joc al Barça. Que ha tingut un grapat d'ocasions per sentenciar: de peus de Messi en el 79'; per dos cops Afellay (que ha entrat per un entregat Villa), en el 83' i el 84', i un desencertat Alves després d'una colossal paret amb Messi en el 86'.

Amb ensurt final
El tòpic diu que no es pot perdonar tant, i gairebé el fa bo Bendtner un minut després, però s'ha entretingut, sol davant de Valdés, donant temps a Mascherano a posar la cama (i lesionar-se). El necessari punt d'intriga final per a un partit que el Barça ha dominat des del xiulet inicial, i en què ha patit i ha fet patir més per la incertesa del marcador que per altra cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada