Dimecres 16.03.2011 20:00
La greu situació al Japó explica l'excepcional compareixença pública de l'emperador Akihito. No són habituals les aparicions televisades de l'oficiós cap d'estat, però el tràgic moment que viu el país, cinc dies després del devastador tsunami a la costa nord-oriental, ha empès la principal autoritat honorífica japonesa a expressar el condol als milers de víctimes i a expressar la profunda preocupació per la situació d'alarma nuclear. Akihito va néixer el 23 de desembre de 1933, fill de l'emperador Hirohito i de l'emperadriu Nagako. Tot i que va ésser investit hereu al tron el 10 de novembre de 1951, no va accedir-hi fins el 7 de gener de 1989, arran de la mort del seu pare. Amb la conversió en el cent vint-i-cinquè emperador del Japó començava l'era del regnat Heisei ('Realització de la Pau'). L'actual titular del Tron del Crisantem té definit constitucionalment un paper merament simbòlic, d'acord amb el sistema de democràcia parlamentària imposada pels EUA després de la Segona Guerra Mundial. E el marc d'aquesta monarquia constitucional, doncs, l'emperador és una figura cerimonial i 'símbol de l'estat i la unitat de la nació'.
La monarquia japonesa és l'única que es basa en una dinastia històrica, la Yamato, que diu provenir originàriament del llegendari emperador Jimmu. Segons la tradició, era descendent directe de la deessa xintoista del sol, Amaterasu Omikami, i va ser el fundador de la nació japonesa el 660 aC. Per això, fins a mitjan segle XX el paper de l'emperador oscil·lava entre un clerge d'alt rang, amb molts poders simbòlics, i un autèntic governant imperial. De fet, hi ha ha un culte semireligiós (arahitogami) que considera l'emperador summe sacerdot que fa de mediador entre els humans i la divinitat. Fins a la derrota japonesa a la Segona Guerra Mundial, la consideració divina de l'emperador i l'obediència a la seva figura no va canviar gaire. Va ser amb l'aprovació d'una constitució moderna, sota pressió dels EUA, quan es van reduir les atribucions del monarca a les merament simbòliques i protocol·làries d'un cap d'estat.
En accedir al tron el 1989, doncs, Akihito es va convertir en el primer emperador (és l'únic monarca del món que porta aquest títol) sense tracte diví i amb les úniques funcions que li atorga la constitució. Tot i això, l'hereu d'Hirohito continua essent, de manera simbòlica, el cap del xintoisme, la religió ancestral del Japó.
Durant els vint-i-dos anys de regnat Heisei, Akihito s'ha mantingut políticament sempre en un segon terme, i sols s'ha destacat com a preservador de les tradicions imperials i religioses. Amb tot, no són negligibles les nombroses disculpes que ha presentat a la Xina i a Corea pels enormes excessos comesos per les tropes japoneses en aquests dos països durant les respectives ocupacions i, en l'àmbit intern, ha fet passos per acostar la monarquia a la població, amb visites constants a totes les prefectures del país. El primer moviment en aquesta direcció, amb tot, es va produir el 10 d'abril de 1959, quan es va casar amb Michiko Shoda (1934), filla d'una família de l'alta burguesia industrial i primera emperadriu no procedent de l'entorn del Palau de Kōkyo, la residència reial oficial al centre de Tòquio. Una de les aficions conegudes d'Akihito és la ictiologia, i és autor d'alguns estudis de la família de peixos gobi. A la web de la Casa Imperial es pot consultar el discurs que l'emperador va pronunciar el 2007 en ocasió dels tres-cents anys del naixement de Carl von Linné.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada