martes, 8 de marzo de 2011

Camprubí: «Vull tornar a ser alcalde per aprofitar el bagatge que tinc»

P.F.B. | Actualitzat el 05/03/2011 a les 22:19h
Josep Camprubí ens rep a la seu del
 PSC. Fotos: David Garriga
Josep Camprubí va ser gerent del Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud abans de entrar a l'ajuntament de Manresa com a regidor ara farà 12 anys. Des de fa prop de cinc anys és l'alcalde. Amb el seu tracte afable atén Manresainfo.cat a la seu del PSC, a la carretera de Cardona.

- La teva tasca a l'administració pública tant a nivell gestor com polític haurien de donar-te un rèdit previ per tenir la confiança de la gent. Et sents valorat com a alcalde en línies generals?
- Penso que aquest és el gran valor que jo tinc, el fet de tenir bagatge. Porto uns quants anys treballant per l'administració pública. Abans a Sant Vicenç, amb el Consorci d'Iniciatives del Bages Sud, on saps què és treballar pel públic, i a l'ajuntament on al llarg d'aquests anys he agafat molta experiència i coneixements, i aquests últims quatre anys o cinc anys que fa que faig d'alcalde, encara més coneixements i més amplitud de coneixement que ningú. Per tant jo em sento més preparat i capacitat que ningú sobretot per aquest bagatge que tinc d'anys. La valoració la fa cadascú, i les valoracions també dependran del que es vulguin mirar. No sóc jo qui ha de dir què ha de valorar cadascú. Però jo la reflexió que vaig fer va ser "amb el que tu saps i amb el què has après" he de continuar perquè tot el que acumulo no ho puc abandonar ara. Això encara em fa sentir més compromès a tirar endavant, El fet d'aprofitar el bagatge i coneixement que porto.

- Quina creus que és la millor obra de govern en els 16 anys que portem de tripartit...
- ... de pacte de progrés...

- Bé, de pacte de progrés. De tot plegat si haguessis de destacar alguna acció concreta, puntual o més genèrica, per sobre del demès, amb què et quedaries?
- Fer-ho a 16 anys vista se'm farà una mica difícil perquè els quatre primers no hi era, i per tant, jo em sento molt orgullós de les coses que arranquen abans que jo fos alcalde, i d'altres que s'han concretat en el meu mandat i altres que potser es veuran en el futur. A mi m'agradaria veure-ho per àmbits. I en aquest sentit el que primer destaco és el de l'activitat econòmica. Clar que l'activitat econòmica no depèn de l'ajuntament sinó dels empresaris, però el fet que nosaltres posem bases per a que a la ciutat pugui desenvolupar aquesta activitat econòmica és una de les coses de les que em sento més orgullós i content. I això ho exemplifico amb la concreció del Parc Central, en aquest cas junt amb empresaris i altres entitats. Però que al final ha estat l'administració local la que ha hagut de tibar del carro per concretar-ho. I si tibàvem del carro és perquè estàvem convençuts que aquest és un element que ajudava a transformar o canviar lla ciutat. També hi podem lligar el que és el trasllat del Centre Tecnològic, l'edifici que farem de l'Espai Motor, el mateix viver d'empreses que d'aquí a quinze dies estrenem... per tant és un primer àmbit clau. Tot i que l'ajuntament no és qui crea llocs de treball ni empreses, si que posem les condicions per a que s'hi puguin crear.

El segon gran àmbit que m'agradaria destacar: la salut dels manresans. O sigui, vetllar per a que els manresans i els bagencs tinguin infraestructures sanitàries de primer ordre. I per tant, tota l'aposta que vàrem fer en el seu dia amb la fusió hospitalària i el fet que durant tots aquests anys aquesta fusió s'hagi pogut portar d'una manera per a que acabi en un projecte que es visualitza en un gran hospital, però també amb un gran equip humà.

El tercer tema que destaco són els equipaments pels ciutadans. I aquí hi cabrien els equipaments pels més petits, per les famílies, com són les escoles bressol, que se n'han pogut inaugurar dues, fins a equipaments esportius com el nou pavelló del Congost, aquest últim equipament que no el podrem inaugurar ara, però que s'inaugurarà d'aquí a un any, que és el de l'Ateneu de les Bases. I d'aquest Ateneu, l'orgull és el poder dir "si això ho hagués d'haver fet l'administració, segur que no hagués pogut fer sola", i amb aliances amb empreses, amb federacions i amb altres entitats hem tingut un producte que ho aglutina tot en un sol espai i a més a més, n'hi traurem rendiment. El model teòric l'hem creat nosaltres, per tant n'estic orgullós, però l'acció és compartida.

També cal recordar que quan fa dos anys vàrem veure que pintaven bastos amb la crisi a l'ajuntament vàrem plantejar mesures anticrisi. Algunes eren de caire intern, de posar fre a la despesa, altres com que havíem de potenciar l'activitat econòmica. I la final, és que en aquell moment vàrem instrumentalitzar un mecanisme per a donar suport a les famílies que més ho necessitessin. Augmentant els recursos per a les famílies, creant els menjadors socials, el fet de buscar tot de buscar llocs de treball per a la gent que es trobava a l'atur. I amb això sempre recordo que era un nou programa, ja que la Generalitat ho feia d'una altra manera amb els plans d'ocupació...

I sí que hi ha altres elements més puntuals. A mi sempre m'agrada destacar el Parc de la Sèquia perquè des que vaig entrar de regidor sempre l'he estat treballant i fins ara era un canal d'aigua i al final ha quedat com un element que simbolitza el territori; també la residència d'estudiants, per què un bon dia un promotor manresà em va dir "aquí tinc una manera de fer pisos, això ho podríem fer a Manresa?" i vàrem lligar la seva iniciativa, la seva innovació en construcció, amb les necessitats. Parc de la Sèquia i residència d'estudiants són dos casos més petits pels que també estic content.

- I el pitjor? Què és el que heu fet pitjor estant en el govern?
- És clar, a toro passat és molt fàcil de dir això. Veus la reacció i dius "ara ho faria d'una altra manera". Per tant, n'hi ha algunes que prefereixo no dir-les perquè seria massa fàcil. Tot i així, del que no n'estic content i caldria plantejar d'una altra manera... és a dir, com que hi havia un moment en que hi havia tots els diners del món i semblava que es podia fer tot vàrem posar la maquinària "a tope" per transformar la ciutat. Tot anava "a tope". I el que passava amb això és que les maquinàries posades "a tope" no responen, o millor dit, no tothom responia en el temps que calia. Això havia de durar mig any i durava nou mesos. Això valdrà quatre-cents, i al final en valia sis-cents. A vegades el posar la maquinària "a tope" sí que ha fet que aconseguíssim transformar la ciutat, però el preu que ha costat... perquè això portava implícita una altra cosa: que tot allò que estaves fent havies d'explicar-ho, comunicar-ho, justificar-ho. I és clar, quan tu tens molt tall, molt tall, molt tall, no ho acabes paint tot bé. Per tant aquesta és una de les coses que revisaria.

L'altra és que, jo que sóc un home convençut del diàleg i la participació, i que en el meu cas no és un discurs, que no ho dic per dir, crec que hauríem de revisar alguns processos de participació. A vegades em dic que hi ha hagut participació, però a l'hora de la veritat ens hem emportat fracassos de participació. Es diu que "en aquesta plaça sembla que hi ha hagut participació" però al final a ningú no li agrada. Alguna cosa ha fallat aquí, no? Si era tant participativa, si tots hi estaven tant compromesos,... per tant hi ha temes de participació que caldria revisar, perquè la participació també vol dir complicitat i compromís. I a vegades només ens hem quedat amb la primera fase de la participació que és la informació. I es clar amb només la informació no aconsegueixes ni la implicació ni el compromís.

- Passant més al tema purament electoral. Els resultats electorals a les autonòmiques a Manresa van ser molt clars. Em diràs que no són xifres extrapolables. Després de les eleccions el PSC està en compàs d'espera fins el congrés de la tardor... creus que tota la dinàmica general es pot notar en una ciutat mitjana com Manresa?
- Manresa és una ciutat prou gran com per a que les dinàmiques generals influenciïn. Això en un poble petit es nota menys, marca més la persona, tot i que en les ciutats també es nota això. Manresa encara és una ciutat en que el nivell de coneixença que tenim de la gent et fa encara decantar per aquella persona independentment de l'"escuderia" o del partit que sigui. Però vulguis o no estem en un món on hi ha molta influència de les comunicacions i per tant, les tendències que hi ha hagut tindran la seva influència. No tant, o sigui no seran extrapolables els resultats de les autonòmiques perquè a cada ciutat, cada grup polític ha fet la seva feina, i cada persona és coneguda pel que ha fet i pel què és. La tendència influirà, però aquesta tendència l'he de contrarestar en positiu ja que el pacte de progrés en aquests darrers quatre anys i en aquests quatre mandats ha fet molt per la ciutat. I a la vista està. Una altra cosa és que algú no ho vulgui veure.

- Els propers quatre anys seran bàsicament de gestió més que de fons polític? Gestionar els recursos, tallar dèficit...
- Són quatre anys en els quals s'han de preparar projectes de futur perquè el dia que hi hagi diners els puguem invertir. Seran quatre anys en els que els recursos que tenim, que són uns quants, s'han d'aprimar més i s'ha de saber distingir allò que és prioritari del que és secundari. I per tant seran quatre anys en els quals haurem d'explicar molt cadascuna de les accions que es fan i el perquè n'hi ha d'altres que no es fan. És a dir, si no es fa una obra perquè no hi ha diners s'ha d'explicar el perquè no es fa aquella obra. I si hi ha algun tipus de retall en no se quin tipus de política, també s'ha d'explicar bé per a que tothom ho entengui. Crec que un dels problemes que ha tingut la política és que moltes vegades ens hem quedat amb el titular i no hem entrat a rascar a dintre. Són quatre anys que no ens podem quedar només amb el titular sinó que hem de mirar que hi ha darrera de cada titular. I aquesta és feina dels polítics, dels mitjans, i de qui sigui transmissor de la informació. Per tant són quatre anys d'explicar molt el que fem, el que voldríem fer i el que podrem fer.

- Ens situem després de les eleccions. Si el tripartit no sumés, aniríeu a l'oposició? Buscaríeu un pacte amb Convergència?
- Hehehe, aquesta és la pregunta del milió. Seriosament, en aquest moment qualsevol dels deu grups que es volen presentar hauríem de dir el mateix: "Miri, jo vaig a guanyar i a poder governar sol", per això tenim un projecte que l'anem millorant amb l'aportació dels ciutadans, però tenim el nostre projecte. L'endemà, els resultats diran una cosa i les matemàtiques en diran una altra i la sintonia dels projectes en diran una altra, per tant dir ara què faré quan no conec el projecte de Convergència o el projecte d'Esquerra o el d'Iniciativa o del qui sigui, no ho puc fer. No em puc casar amb ningú i tampoc en descarto cap. L'únic que dic és que a dia d'avui el pacte de progrés ha aportat moltes coses a la ciutat i l'ha transformat. I això és un actiu que tenim. Ara, els resultats són els que definiran un escenari. Però en el fons aquí el que està en joc és la ciutat, i per tant hem de tenir clar tots que és la ciutat l'element que volem preservar, la seva gent. Per tant l'endemà ja es veurà.

- Entenc però que si el tripartit sumés el més fàcil seria reeditar-lo... si més no encara que fos per una inèrcia de setze anys...
- Home, és evident que pot passar. La inèrcia hi és. Però reitero que jo no he vist el projecte dels altres. Conec la inèrcia dels darrers setze anys i el tripartit, perdó, el pacte de progrés, ha funcionat. En uns moments més que en altres. Però també les circumstàncies han canviat. Hem tingut uns moments difícils i per tant també hem tingut més diferències aquests darrers anys. No vull tancar cap porta. Tenim un escenari general prou obert per a que l'endemà parlem de resultats. El que et puc dir ara només serà fruit de la meva intuïció. És clar, amb l'Ignasi Perramon jo el coneixia i el que pensava ERC també. Amb el Pere Culell, sé qui és, però no sé el que planteja. I d'Iniciativa, coneixia al Mora, coneixia la Núria Sensat, i sé que aportaven i qui eren, i en Rubio sé més o menys qui és, però no sé com a cap de llista cap allà on tirarà.

- Els mitjans de comunicació som els únics responsables que, malgrat l'obra de govern que ens has explicat abans i altres accions que heu dut a terme, hi hagi hores d'ara tant soroll, tant enrenou, que les accions no llueixin o doni la sensació que s'ha fet menys del que s'ha fet?
- Home, jo no vull posar només els mitjans com a culpables d'això. Reitero que una de les coses de les que no estic content és que no hem sabut explicar prou bé, per culpa de la fragor de la feina, la feina mateixa. No l'hem sabut explicar prou bé. Per tant, hi ha una part de culpa nostra, de qui governa, que no ha sabut explicar l'acció que es feia o les decisions que es prenien. Ara bé, si jo a tu t'explico una cosa: jo et dic blanc, tu entens blanc trencat, i l'endemà em dius que és negre, entenc que no m'ajudes. Ja entenc que en la publicació de les notícies sempre hi pot haver algun element que s'altera. Això és llei de vida també, no? Hi ha grups que comuniquen clarament el que és, altres hi posen la seva òptica,... De fet és el que dic, a vegades els mitjans de comunicació... [pausa]... millor callo que tens la gravadora, hahahaha...

- Bé, però la gravadora la faig servir de dictàfon, per comoditat no per seguretat... Seguim. Et planteges fer com va fer Montilla? Si les coses anessin de la mateixa manera, o sigui, si el PSC obtingués uns resultats que no li permetessin governar, et podries plantejar deixar la política?
- Hi ha coses que ara no me les plantejo. Jo em vaig plantejar fa un temps continuar el projecte socialista i encapçalar aquest projecte, encapçalar la llista. I a la vista del resultat ja veurem. Home, la reacció no serà la mateixa amb un resultat més bo o menys bo i per tant l'estat d'ànim que pot tenir una persona pot ser molt diferent. Per tant no puc respondre. Ni ho tinc plantejat, però si m'ho plantegés em falta molta informació.

És que m'ho preguntes quan encara no estem ni a la línia de sortida. Encara no hem sortit i em preguntes què passarà si arribo a ser cap de l'oposició. Deixa'm fer la carrerilla, deixa'm explicar el nostre projecte, i després ja veurem què fem. Però si jo em presento és perquè jo vull ser alcalde per quatre anys més i com que porto un bagatge que no el vull llençar per la borda,... primer deixem que els ciutadans diguin què volen fer, i quan els ciutadans ho hagin dit jo ja prendré la decisió sigui quina sigui. Però hi ha una cosa que tinc clara: jo vull ser alcalde.

- Hi pot haver 9, 10 o 11 llistes que es presentin a aquestes properes eleccions municipals a Manresa. Corre el perill que el saló de sessions de l'ajuntament s'italianitzi? Amb molts grups amb poca representació i sigui tot una mica ingovernable?
- Bé, sortirà la representació que els ciutadans vulguin que surti amb els seus vots. Ara, si és a la italiana tindrem un problema... Però deixa-m'ho plantejar des del punt de vista positiu. O sigui, sí que hi ha gent que vol treballar per la ciutat. Onze grups i cadascun d'aquests grups trobarà 25 persones que voluntàriament voldran posar-s'hi... Ostres, això és un actiu! Que en Soler o en Porras diguin que volen treballar per la ciutat, d'entrada gratuïtament, això és positiu.

Segon. Home, com és que havent-hi partits polítics aquesta gent muntin el seu? Bé, d'alguna manera tots volem aquell partit que respongui totalment a tot allò que nosaltres voldríem. Clar, si PSC no respon a tot allò que jo voldria, ni CiU tampoc, ni ERC tampoc, doncs "fes-te el grup a la teva mida". Però per aquest criteri no tindrem 11 partits, en tindrem 50. Però entenc que com en tots els partits, hi ha un pensament bastant troncal, però dintre de cada partit hi ha diverses sensibilitats. Ara, si aquell que veu que hi ha un punt diferent ja ha de muntar el seu partit, no crec que li fem massa favor a la mateixa ciutat. Perquè si hem de tenir un ple a la italiana en que hi hagi 15 regidors cadascú d'un partit, això és ingovernable. Vol dir que ningú està disposat a renunciar a res per treballar conjuntament amb un altre. Quan hi ha tants grups vol dir que cadascú es mira el seu melic... i d'aquí el valor del pacte de progrés: en comptes de cadascú quedar-se amb el seu discurs, ha hagut de renunciar a una sèrie de coses per arribar al pacte. Home, per les poques diferències que puguis tenir amb altres muntes el teu partit... Si vols fer alguna cosa per la ciutat, necessàriament t'hauràs d'aliar amb algú. Ara, si només vols fer petites coses, llavors sí. Però això no només en política. Qualsevol gran projecte requereix pacte, i pacte significa renunciar a certes coses per avançar plegats. No crec que entre els 11 grups els ideals siguin tant diferents.