martes, 29 de marzo de 2011

El negoci de la venda d'armes: "Todo por la pasta"

DIMARTS, 29.3.2011. 20:50 H

PP, PSOE i CiU avui han tombat en el plenari un projecte de llei d’Esquerra que pretenia modificar la llei espanyola de venda d’armes de l’any 2007. La realitat és la que és: el rei quan viatja a l’estranger va acompanyat d’empresaris, d’entre els quals els fabricants d’armes. En segon lloc, el 2009 ha estat l’any que l’Estat espanyol ha venut més armes (un increment de més el 200% respecte a 2004). Ha venut armes a Líbia i a d’altres Estats que ara, en aquests dies, reprimeixen els moviments democràtics (Iemen, Barein o Síria). Ahir mateix, el diari El Economista publicava que el Ministeri de Defensa vendrà tancs a Aràbia Saudí per valor de tres mil milions. Altres consideracions: Marroc és la segona destinació de les armes espanyoles venudes fora de la Unió Europea. I també Israel, tot i no respectar les resolucions de Nacions unides i els Crims de Guerra comesos el darrer setge i ocupació a Gaza.

L’Estat espanyol exporta armes:
1. Als països més pobres (de Burkina Faso a Haiti, tot passat per Ruanda i un llarg llistat)
2. A països que des d’Europa s’assenyalen com a “perillosos”, com ara Iran.
3. A països que haurien d'invertir en reconstrucció (com ara Angola i d’altres ).
4. A països molt militaritzats, que inverteixen més en armament que no pas en sanitat o educació (Jordània, etc.).

I com és que l’Estat ho fa si l’any 2007 es va aprovar una llei que en regula la venda? De fet, si el govern complís escrupolosament la llei (i en particular l’article 8), moltes de les armes que es venen no podrien comercialitzar-se. L’article 8 fixa els supòsits d’autorització, suspensió i revocació de la venda d’armes, però (repeteixo) no s’aplica. Per exemple, l’article esmentat diu que no es poden vendre armes que tinguin finalitat repressiva a països que violen els drets humans. En quins informes es basen, doncs, per autoritzar la venda d’armes a Aràbia saudí?

Hem reclamat un canvi de la lleim a través d’una modificació del text vigent que, bàsicament, obligaria el govern de torn a sol·licitar el permís de venda al parlament a partir de les propostes d’un "Consell per al seguiment i control del comerç exterior de material de defensa i doble ús” amb participació de les organitzacions socials.

Cal saber que, ara, qui ho decideix és una Junta Interministerial, les deliberacions de la qual són secretes (així ho va decidir un govern presidit per Felipe González fa anys).  Mantenen el secretisme dels informes i el producte concret de venda (només es declara la categoria de l‘armament) perquè són conscients que existiria una censura ètica o moral per part de la ciutadania.

Però no hi haurà canvis en la llei. Així ho han volgut PP, PSOE i CiU malgrat el suport a Esquerra de Coalición Canaria, IU-ICV i BNG.
“Todo por la pasta”.