martes, 1 de marzo de 2011

Internet dels objectes

Per als propers anys es prepara una revolució dins de la revolució que ha suposat Internet en les nostres vides. Es tracta de l'Internet dels objectes, és a dir que molts dels nostres actes quotidians faran que les coses que tinguem al nostre voltant estiguin connectats a Internet per tal de facilitar-nos la nostra vida.


2011.03.01 - Internet en la nostra roba, en el nostre calçat, en les nostres televisions, frigorífics, automòbils, fins i tot en el nostre propi cos.

Però perquè aquest moment arribi, hem de resoldre alguns petits problemes tècnics:

El primer d'ells és que cal migrar des del sistema actual que proporciona adreces IP (IPv4), que són com els DNI de cadascun dels nostres accessos a Internet, per un nou sistema IPv6 que permetrà multiplicar per molts zeros el nombre d'adreces assignables.

Això permetria, per al cas que fes falta, assignar un accés a Internet diferent a cada un dels maons de les nostres cases.

Per a aquest canvi cal una mica de temps, formació dels tècnics, i adaptació dels sistemes actuals als nous, sense que haguem de llençar a les escombraries nostres equips, que en aquesta època ja no es porta el "canviï vostè de equip cada dos anys "que s'estilava fa tot just quatre o cinc anys.

També cal esperar al desenvolupament dels RFDI (o identificadors de ràdio freqüència), que són les "Etiquetes" que portaran els objectes per poder ser llegides per aquest Internet.

I per descomptat cal esperar una connectivitat universal no només pel que fa a banda ampla en uns estàndards de qualitat que avui no es donen, sinó pel que fa a preus assequibles. Com és lògic, no anirem a pagar el preu d'una ADSL per cada un dels maons de les nostres cases.

Aquest horitzó tècnic / temporal ens situa segons alguns experts en 2050, però jo els asseguro que molt abans hi haurà canvis espectaculars.

Què suposarà Internet en els objectes en la nostra vida quotidiana? Doncs imaginin que qualsevol cosa contingui tota la informació necessària sobre el seu ús, el seu manual d'instruccions, la seva traçabilitat, els materials amb què està fabricada, procediments per a la seva autoreparació per al cas que es faci malbé, i per descomptat oblidem de pèrdues o robatoris .

També imaginem amb vista a la cultura, la història o l'art, en qualsevol reproducció d'una moneda romana, podem incloure tanta informació com la que cap en l'Enciclopèdia Britànica.

I en les persones? Podrem portar a sobre qualsevol tipus d'informació necessària que segurament serà accessible pels que tinguin els protocols adequats per obtenir-(metges per al nostre historial clínic, al lèrgies, intoleràncies, adn, etc. Policia per als nostres antecedents i Hisenda per al nostre historial). Tot això sembla avui ciència-ficció i sobre tot sembla impensable que tot això sigui compatible amb polítiques de privacitat o dret a la intimitat, però, creguin-me, la carta de drets fonamentals es canvia a cop de decret.De fet ha estat així al llarg de la història.

Però lluny de parlar de ciència ficció, vull deixar-los alguns exemples d'avui mateix sobre la implantació de l'Internet en els objectes:

Un dels sectors més actius en l'ús dels RFDI són la moda i la confecció. Un RFDI en una peça permet el seguiment logístic als productes, ja que els lectors són capaços de determinar el moment en què entren o surten d'un magatzem o d'un mitjà de transport sense necessitat d'obrir els contenidors, però també podríem usar-los com targetes de pagament automàtic de les peces o com a etiqueta antirobatori.

Un d'aquests identificadors en una sabata permetria a més de l'anterior, una localització permanent de qui els porta llocs (imagineu el que suposaria per a malalts d'Alzheimer, muntanyencs perduts o víctimes de terratrèmols) o un monitoratge de les constants físiques com ara quilòmetres caminats, velocitat mitjana, calories consumides, històric de l'exercici o fins i tot fins el mesurament de la tensió arterial. Imagineu quantes oportunitats s'obren per a les nostres empreses si saben innovar prou per avançar-se.

Un altre sector que està ja en el mercat és el dels automòbils. De moment hi ha empreses que estan experimentant en alguns mercats concrets per dotar alguns models d'automòbils de connexió permanent a Internet (3G i fins i tot 4G). Exemples d'això són Peugeot a Mèxic i Chevrolet a Argentina. Per descomptat no es queda enrere Audi qui ha dit que el 2011 permetrà que alguns dels seus models serveixin com hotspot per a la resta de dispositius que poguéssim portar dins del vehicle. I la promesa s'està convertint en realitat amb alguns models A8 i A6.
Durant el passat Mobile World Congress, l'empresa alemanya va anunciar un acord amb el fabricant de telèfons Alcatel-Lucent per proveir als seus cotxes de servei de xarxa 4G/LTE de fins 5Mbps de velocitat, preparat per suportar fins a 6 dispositius connectats de forma simultània.

No tingueu por, no cal tenir poder adquisitiu com per comprar-se un Audi per gaudir d'alguna cosa semblant a Internet dels objectes. Hi ha una aplicació per a smartphones anomenada GooTaxi per demanar un taxi sense que sigui necessari realitzar cap trucada telefònica, simplement n'hi ha prou amb activar-la. L'aplicació s'encarrega de localitzar la posició de l'usuari i d'enviar el taxi més proper.

De moment només està en funcionament a Madrid, Barcelona i Girona, però aviat estarà també disponible en altres ciutats com Palma de Mallorca, Alacant, València, Múrcia, Almeria, Màlaga, Jaén, Granada, Cadis, Jerez, Sevilla, Còrdova, Las Palmas de Gran Canària i es pretén portar-la a altres països. Els seus gestors asseguren que han simplificat el procés de demanar un taxi a dos clics i 15 segons.

Han demanat vostès mai un taxi a la Xina? Els que ho han fet diuen que és una experiència inoblidable, sobretot per indicar-li al taxista on volem anar.
Amb l'Internet dels objectes, no hi haurà de parlar amb el taxista. El nostre telèfon li dirà al GPS del taxi l'adreça exacta i el cotxe, probablement conduït sol, ens portarà al lloc directament.

¿Futur? No tant. Opinió de PEPE ORTS PÉREZ a Girona 
2011.03.01 - El Govern britànic ha creat un grup de treball especial per tractar el tancament de pàgines web que comparteixen arxius amb drets i sense permís. Les societats de gestió dels drets d'autor com la SGAE (Societat General d'Autors i Editors) segueixen en el punt de mira de la Comissió Nacional de Competència (CNC). En aquesta ocasió s'han detectat nous abusos en el cobrament del cànon i la CNC ha multat a la societat AIE.