dimecres, 2 de març del 2011

La Primera Generalitat De Catalunya De L’època Moderna (1931-1939)


[Principal] [Amunt] [Origen de les institucions polítiques catalanes] [Les Corts Catalanes i la primera Generalitat medieval (s. XIII-XIV)] [Extinció de la dinastia catalana i distanciament de la monarquia] [Catalunya en el context de la política europea del s. XVIII] [La caiguda de Barcelona i l'abolició de la Generalitat] [Cap a la recuperació de l'autogovern (s. XIX-XX)]
.
La primera Generalitat de Catalunya de l’època moderna (1931-1939)
Els resultats de les eleccións del 12 abril 1931 van donar una aclaparadora victòria al prestigiós líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Francesc Macià, que el 14 d’abril va proclamar la República catalana dins d’una Federació de pobles ibèrics. Hores més tard es proclamava a Madrid i Barcelona van desembocar, el 17 d’abril en el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, amb Francesc Macià com a primer president d’aquesta institució.
El president Francesc Macià (1859 – 1933)
Primer president i restaurador de la Generalitat moderna (1931 – 1933). Dirigent del partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), després d’una gran victòria en les eleccions municipals del 14 d’abril de 1931, va proclamar la República Catalana des del Palau de la Generalitat a Barcelona. Tres dies més tard, i com a conseqüència d’una negosiació amb representants del Goven de Madrid, s’acrdà que la nova institució d’autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d’una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.
Per decrets de 28 d’abril, el President Macià, s’estructurava la Generalitat provisional i es nomenava el seu primer Gavern amb majoria d’Esquerra Republicana de Catalunya. La Generalitat quedava integrada per un Consell o Govern provisional, per una assemblea o Diputació provisional (quarante-cinc diputats elegits pels regidors de tots els municipis catalans) i per uns comissaris delegats del Govern encarregats dels serveis de les desaparegudes diputacions provincials catalanes. Una de les primeres accions del govern del President Macià va ser la supressió d’aquestes corporacions, per no respondre a una organització territorial autòctona.
Així començava un nou capítol històric no exempt, però, de greus dificultats. Encara que el període històric corresponent va ser més aviat breu (1931-1939) i malgrat la suspensió de l’Estatut d’autonomia des de l’octubre de 1934 fins a febrer de 1936, va ser suficient per assentar les bases sobre les quals encara avui s’estructura el poder polític  a Catalunya.
La responsabilitat de l’elaboració del projecte d’Estatut d’autonomia va recaure en l’Assemblea provisional, un cop plebiscitat pel poble, va ser presentat per a la seva ratificació per les Corts de la República. Aquesta ratificació, però, no es va produir: les Corts van modificar el seu contingut limitant l’abast de les seves competències. El 9 de setembre de 1932 les Corts van aprovar aques Estatut d’autonomia i, poques setmanes més tard, es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, que es va constituir el 6 de desembre de 1932, amb Lluís Companys com a primer president de la cambra legislativa.
La Generalitat quedava constituïda pel Parlament, el President de la Generalitat i el Govern. Poc més tard, a més dels poders executiu i legislatiu, Catalunya assumí facultats judicials amb la creació del Tribunal de Cassació (1934). Van ser assumits també pel Govern de la Generalitat nous poders executius,  inclosos els de l’ordre públic, el gener de 1934, en desaparèixer de l’estructura política els governadors civils, que representaven al Govern espanyol a Catalunya, el que es va fer efectiva aquesta nova vertebració del poder a Catalunya. No obstant, i malgrat tot, aquesta cessió de competencies de govern a la Generalitat no equivaldria a la devolució de la sobirania anterior a l’abolició de la Generalitat per Felip V.
El dia de Nadal de 1933 moria el president Maciá, primer restaurador de la Generalitat, el Parlament de Catalunya va elegir llavors a Lluís Companys com a successor.
El President Lluís Companys (1882 – 1940)
Advocat sindicalista durant el primer terç de segle i dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, va participar en la victòria electoral del seu partit l’any 1931, al costat de Francesc Macià.
Primer president del Parlament de Catalunya l’any 1932. En morir Francesc Macià l’any 1933 va ser elegit President de la Generalitat. Va haver de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot durant la guerra civil espanyola de 1936-1939.
Refugiat a França, despres de la victòria del general Franco fou detingut a La Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Mori afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 de octubre de 1940.
Sota el mandat de Lluís Companys (1933 – 1940), segon President de la Generalitat contemporània, el Parlament va arribar l’etapa més dinàmica de la seva tasca legislativa. Va ser creat el Tribunal de Cassació i aprovada la Llei municipal, així com moltes altres lleis i disposicions de Govern en matèria de finances, justícia, treball, cooperatives, agricultura, ensenyament, cultura, sanitat, dret civil, etc.
El 6 d’octubre de 1934, considerat en perill l’estabilitat de la República i l’autonomia de Catalunya, el president Lluís Companys es va enfrontar de manera adusta al Govern central proclamant l’Estat català dins la República Federal espanyola. El moviment va ser aixafat per l’exèrcit amb la consegüent suspensió de l’Estatud d’autonomia, sent empresonats i condemnats a llargues penes tant el Govern de Catalunya com nombrosos ciutadans, revestits o no d’autoritat. El febrer de 1936, unes eleccions generals van alliberar de presidi al Govern de Catalunya, i la Generalitat va reprendre les seves funcions.
El 18 de juliol de 1936 es va produir l’alçament del general Franco contra la República. Es tractava d’un cop d’estat i l’inici de la guerra civil espanyola. A Catalunya, el poble i la forá pública comandada per la Generalitat van dominar la revolta dels militars. Malgrat tot, la revolta militar va desencadenar una explosió revolucionària estructurada amb el Govern de la Generalitat fins que cap a finals del 1936 van ser integrats en el mateix condellers d’ideologia anarquista. L’experiència seria curta. El maig de 1937 la CNT-FAI va perdre la seva hegemonia en benefici dels comunistes i del partit del Govern, Esquerra Republicana de Catalunya.
Durant el primer període de la guerra civil el govern de la Generalitat va assumir plens poders per fer front a la situació, cosa que va possibilitar prendre les decicions que imposava la defensa de les institucions de Catalunya. D’aquesta manera, davant la impossibilitat de convocar eleccions legislatives, es prorrogar la legislatura i la presidència de Luís Companys.
Cap a finals de 1937 el Govern de Madrid recuperà poders sobre Catalunya cedits a través de l’Estatut d’autonomia de 1932, concretament l’ordre públic. A Catalunya les lluites internes de caràcter sociopolític repercutien negativament, una vegada més, en l’autonomia política del país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada