viernes, 4 de marzo de 2011

Membres d'Estat Català, d'ERC i càrrecs del Govern van intentar assassinar Companys per poder proclamar la independència


El llibre 'Ordre públic i violència a Catalunya (1936-37)' aporta nova documentació oficial que així ho apunta

Un complot polític en què hi estaven implicats sectors més nacionalistes d'Estat Català i d'ERC, així com el president del Parlament, Joan Casanovas, i el comissari general d'Ordre Públic, Andreu Revertés, van intentar 'l'eliminació total del Govern de la Generalitat al moment oportú' i 'àdhuc la d'en Companys' l'any 1936. Així ja ho havien apuntat el polític Josep Maria Xammar -líder del Partit Nacionalista Català i posteriorment d'Estat Català- i l'historiador Enric Ucelay-Da Cal, i ara així també ho confirma una declaració policial del propi Revertés recollida al llibre Ordre públic i violència a Catalunya (1936-37) (Edicions Dau), compilat per l'historiador Josep Lluís Martín Ramos a partir dels documents dipositats a l'Arxiu Montserrat Tarradellas de Poblet.
DIVENDRES, 4 DE MARÇ DE 2011 05:00 H
Martín Ramos creu totalment factible que el complot contra Companys hauria pogut tenir com a finalitat la proclamació de la independència de Catalunya en plena guerra del 1936-39. 'Tenim documentat que sí que hi va haver una maniobra, però no sabem ben bé l'objectiu final ni qui hi estava compromès', per bé que la hipòtesi independentista és la més plausible. 'La documentació abona aquesta tesi, demostra que els més nacionalistes volien assassinar Companys', va apuntar dimecres Martín Ramos durant la presentació del llibre.

'Eliminació total'
Segons la declaració feta davant la Junta de Seguretat Interior i la política d'unitat i redreçament institucional per part del dirigent d'Estat Català Joan Torres i Picart, 'el company Joan Casanovas va manifestar que ell havia tingut contacte amb persones de solvència que podien facilitar la venda d'armament. Al final de l'entrevista, es tornà a parlar de la necessitat d'eliminar el Govern de la Generalitat al moment oportú, i llavors el company Casanovas va indicar que devia d'exceptuar-se d'aquesta eliminació el President Companys. El declarant [Joan Torres] va insistir que l'eliminació havia d'ésser total, àdhuc la d'en Companys, fent càrrecs contra aquest, entre altres, que en una ocasió en què es trobava en el Sanatori de Puig d'Olena i en una entrevista tinguda amb els ciutadans Grau Jassans i Manzanares, s'havia tramat l'atemptat que havia costat la vida als germans Josep i Miquel Badia.'

A continuació, el propi Revertés també va declarar davant la junta 'i llegida l'anterior declaració, manifesta que és cert i és fidel reflex de tot allò parlat en el seu despatx oficial en l'entrevista sostinguda entre els companys Joan Torres Picart i Joan Casanovas'.

En una segona declaració, Torres i Picart 'manifesta que ignora en absolut l'actuació de Josep Dencàs a Itàlia i París; que desconeix les gestions que s'hagin pogut fer perquè Itàlia i Alemanya reconeguessin una declaració d'independència de Catalunya, i que mai voldria la col·laboració d'aquests dos països per a un moviment d'independència', per bé que reconeix: 'manifesta que Estat Català creu que el Govern actual, si bé és una garantia per al poble, no ho és prou, perquè no hi està representat tot el poble, car el seu partit entén que representa un estat d'opinió molt nombrós; que Estat Català ha procedit sempre amb tot desinterès i esperit de sacrifici, com ho demostraren a Mallorca, on tingueren nombroses baixes; que els dol que tots els partits i organitzacions hagin pogut afavorir els seus interessos de partit i en canvi el seu no ho hagi pogut fer, i que sempre hagin hagut de demanar les coses per favor i que, sobretot, entén que si Estat Català hagués tingut representació en els organismes de Govern, l'obra d'aquest hauria tingut un esperit més catalanista.'