lunes, 7 de marzo de 2011

País Valencià, la corrupció que ens crema

DILLUNS, 7 DE MARÇ DE 2011 06:00 H
Són dies de falles a València. Un territori que crema des de 1995. L'ombra de corrupció no ha deixat d'enterbolir l'acció política d'un país que va passar de ser feu socialista a entregar-se electoralment al Partit Popular. L'artífex d'aquell canvi, Eduardo Zaplana. Meteòric ascens des d'una alcaldia -Benidorm- aconseguida amb el suport d'una trànsfuga a la presidència de la Generalitat en només dos anys. Aquella presidència assolida després del denominat pacte del pollastre amb els anticatalanistes radicals d'Unió Valenciana que acabaria absorbint per a obtenir la majoria absoluta el 1999.

La carrera de Zaplana, avui en un relaxat càrrec de segona línia en l'alta direcció de Telefónica, està plagada d'escàndols que no han acabat en condemna judicial com les converses del cas Naseiro, invalidades judicialment, en què reconeixia que estava en política 'per a forrar-se'.

La gravetat del deteriorament de la salut democràtica al País Valencià supera tots els límits del que una societat hauria de tolerar. El darrer episodi, les acusacions amb noms i cognoms que ahir reproduíem del darrer llibre d'una de les icones del món ultra espanyol en què es detallaven amb noms i cognoms exalts càrrecs i diputats del PP valencià que haurien mediat per evitar que l'extrema dreta es presentés a les eleccions municipals i autonòmiques de 1999 en un intent d'evitar esgarrapar uns pocs vots que poguessin impedir la majoria absoluta de Zaplana. La contrapartida, concessions públiques milionàries a una empresa de seguretat denunciada en múltiples ocasions i assenyalada com l'epicentre de la persecució violenta contra l'oposició nacionalista i progressista al País Valencià.

Mentre la censura segueixi imperant en les informacions que reben els ciutadans del País Valencià, és un imperatiu ètic que des del Principat seguim denunciant allò que al sud es vol silenciar. És una qüestió de supervivència dels pilars més elementals de la democràcia. No denunciar què passa al País Valencià voldrà dir que, en uns anys, la corrupció generalitzada deixarà de cremar i passarà a formar part del paisatge habitual també a Catalunya.