dissabte, 5 de març del 2011

Wikileaks i els transgènics


Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals de 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l'ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que "pressionés Brussel a favor dels transgènics", al mateix temps que es evidenciaven les relacions estretes entre l' ambaixada nord-americana i Monsanto.
ENVIAT PER: ESTHER VIVAS, 2011.02.25, 17:25 H | 
Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l'aliança entre els dos governs a favor dels organismes modificats genèticament (OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i per l'avanç del moviment contra els transgènics a l'Estat espanyol. Així mateix, els cables mostraven la mediació de l'ambaixada nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió Europea per limitar el cultiu de transgènics.

Catalunya va ser un dels principals escenaris de lluita contra els OMG amb l'impuls d'una iniciativa legislativa popular (ILP), promoguda per la plataforma Som lo que sembrem (Som lo que sembrem), que va arribar a presentar al Parlament de Catalunya, el 2 juliol 2009, amb el suport de 106.000 signatures, el doble de les necessàries per poder tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de producció i declarar Catalunya "zona lliure de transgènics".

Però tot i els nombrosos suports, quan la ILP es va presentar al Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar, fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, tot i que li van donar suport formalment, van optar per la posició còmoda de mirar cap a un altre costat davant la política del PSC, obviant que eren socis del seu govern.

Els informes que van assessorar als parlamentaris en la presa d'aquesta decisió, procedents del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia, distaven molt, com va denunciar Som lo que sembrem, de representar un "assessorament neutral, objectiu i independent". Per contra, i citant la plataforma, aquests informes transmetien "una aparença de inevitabilitat dels OMG i una suposada coincidència d'opinions entre els experts i sectors afectats", alhora que "difamat de manera radical un extens moviment camperol i social a nostre país alhora que s'obviava tota la problemàtica dels transgènics agrícoles a Catalunya i la seva transcendència ".

No hem d'oblidar que Catalunya és el segon territori europeu amb més hectàrees conreades de blat de moro transgènic, un total de 26.000, just després d'Aragó amb 31.000. Aquestes xifres situen l'Estat espanyol com el principal productor de blat de moro transgènic de la Unió Europea, amb un 75% de la producció total.

Així, tot i que els informes de Som el que sembrem i altres organitzacions ecologistes assenyalaven que el cultiu d'OMG promou un major ús d'herbicides i la consegüent contaminació de sòls i aigües, que la coexistència entre aquests cultius i altres de convencionals i ecològics és impossible fruit de la contaminació genètica, acabant amb varietats locals i tradicionals, que el cultiu de milers d'hectàrees de OMG no té en compte el principi de precaució que sí que defensen altres països europeus ... però, la ILP contra els transgènics no va prosperar.

Ara un any i mig després, els cables filtrats per Wikileaks tornen a posar aquests fets d'actualitat.Per què ens hauria de sorprendre no només l'aliança estratègica del govern nord-americà i espanyol a favor dels transgènics, sinó la de tots dos governs amb multinacionals de la indústria biotecnològica com Monsanto i Syngenta? La informació que ha transcendit a l'opinió pública confirma com, un cop més, els interessos privats passen per sobre del bé col.lectiu, donant més sentit que mai a la consigna de Som el que sembrem: "Transgènics, ni aquí ni en cap lloc" .

* Article a Público [ed. Catalunya], 2011.02.25. // + Info: http://esthervivas.wordpress.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada