República ¡¡*¡¡ Catalana: Artur Mas compleix 100 dies de Govern plantant cara a Madrid per les finances de la Generalitat

L'executiu català es nega a doblar les retallades fins el 20%, tal com ordena el ministeri d'Economia i Hisenda espanyol

Artur Mas complirà aquesta setmana cent dies de Govern immers en un pols amb Madrid pel dèficit i l'abast de les retallades al Principat. Aquests darrers dies, a més, la tensió ha anat augmentant després que l'Estat comuniqués a la Generalitat que havia de doblar el 10% de retallada pressupostària anunciada per tal de complir amb l'objectiu de dèficit marcat per al 2011. A més als 22.000 milions d'euros d'espoliació fiscal que anualment l'Estat no retorna a Catalunya aquest 2011 caldrà sumar-hi els 1.350 MEUR del fons de competitivitat que l'Estat deu a Catalunya i no pensa pagar, unes partides que el Govern havia inclòs com a ingressos en el seu pla de viabilitat. Davant l'ofec de l'Estat espanyol, que ja ha provocat propostes d'insubmissió fiscal per part d'Esquerra, la Generalitat ha replicat que no pensar retallar més del 10% i ha anunciat que es plantarà davant de les exigències de l'executiu espanyol.

DILLUNS, 4 D'ABRIL DE 2011 05:00 H

En els primers cent dies de Mas al capdavant del Govern de la Generalitat, el president s'ha hagut de dedicar a retallar per fer front a la delicada situació de les finances catalanes, i ja va anunciar de bon principi que el pressupost per al 2011 disminuiria en un 10%. Però al costat d'això, també ha reclamat a l'executiu espanyol que compleixi amb els seus compromisos amb Catalunya i no carregui a les esquenes de les comunitats la feina de reduir el dèficit espanyol, que ha generat principalment l'Estat.

Mas es va reunir el 7 de febrer amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, amb una llista d'exigències que començaven pel cobrament de la disposició addicional tercera, però també del fons de competitivitat que s'inclou en el model de finançament acordat pel tripartit. El Govern de la Generalitat va elaborar un pla de reequilibri financer que té com a objectiu complir amb el límit de dèficit de l'1,3% del PIB, i que inclou com a ingrés tot el que l'Estat deu a Catalunya.

Les negociacions entre ambdós governs s'han anat desenvolupant de manera més o menys discreta però la temperatura ha anat pujant en els últims dies fins que el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va revelar que l'Estat havia demanat a la Generalitat que la retallada del 10% anunciada per Mas s'elevés a més del doble. A partir d'aquesta declaració del conseller, s'han anat succeint els estires i arronses per part de membres dels governs català i espanyol, complementades amb les peticions d'un 'tancament de caixes' fiscal des d'ERC.

Així, mentre el portaveu del Govern, Francesc Homs, parlava de plantar-se davant de les exigències 'inacceptables' de Madrid, el Ministeri d'Economia i Hisenda recordava que si la Generalitat no compleix amb l'objectiu de dèficit, no podrà emetre deute a llarg termini. De fet, el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, va comunicar per carta al conseller Mas-Colell que el 10% de reducció pressupostària 'no és suficient', i suggereix la possibilitat d'apujar els impostos perquè la Generalitat obtingui més recursos.

Encara en el marc de les relacions amb Madrid, els vicepresidents Manuel Chaves i Joana Ortega es van reunir el 10 de març, una trobada que no es va tancar amb cap acord concret més enllà de convocar les comissions bilaterals entre març i l'abril. Ortega va plantejar la llista de 40 traspassos pendents, però també es va parlar dels que CiU considera que estan mal negociats, com és el cas de Rodalies. Sobre aquest punt, Chaves va ser rotund: no es renegociarà cap transferència.

Però segurament, la trobada més rellevant d'aquests cent dies va ser la cimera anticrisi del passat 25 de març. Mas va sortir de la reunió titllant-la d''extraordinàriament positiva', i esgrimint sis acords, sis encàrrecs al CAREC i un mandat sobre el pacte fiscal. Però l'oposició no va opinar de la mateixa manera i va parlar fins i tot de fracàs, en paraules del primer secretari del PSC i expresident de la Generalitat, José Montilla.

Aprimament de l'administració

Mentre passa tot això en les relacions amb Madrid, a Catalunya, les retallades en el pressupost i en l'estructura de l'administració han protagonitzat els primers compassos del Govern de Mas. La tisora ha acompanyat el president des que va prendre possessió del càrrec. Mas era conscient que si aconseguia governar en el seu tercer intent hauria de fer front a un escenari de contenció i de retallada, però ha reconegut que la situació era pitjor del que es pensava. Tot i que no ha volgut fer sang sobre la gestió del tripartit, sí que ha subratllat el delicat estat de les finances de la Generalitat i la necessitat de prendre mesures per reduir el dèficit.

En aquest clima de retallada, el president ha volgut donar exemple amb l'estructura política de la pròpia administració, reduint de 15 a 12 el nombre de conselleries, disminuint en un 23% els alts càrrecs i rebaixant gairebé un 40% els eventuals. L'última fase d'aquest aprimament es va produir fa només uns dies, amb l'anunci d'una reducció de prop del 14% de les estructures dels departaments per sota del nivell de les direccions generals.

Complert l'objectiu de l'aprimament, Mas també ha posat en pràctica la segona de les seves '3 As': l'agilitat. Per això, va aprovar aquest passat dimarts un Pla de racionalització normativa que comporta la derogació de fins a 246 disposicions: 153 decrets, 91 ordres i una resolució. En paral·lel, el Govern vol presentar al Parlament una llei marc per reduir tràmits i burocràcia. En el capítol de l'austeritat, el Govern aposta per disminuir en un 50% la despesa en publicitat institucional en els propers dos anys i s'estalvia, per exemple, la recepció de Sant Jordi al Palau de Pedralbes.

Així, entre decrets, projectes de llei, plans i altres decisions, el Govern ha aprovat una seixantena d'acords en la quinzena de reunions del Consell Executiu que s'han produït, nomenaments al marge. Entre altres actuacions, l'executiu ha creat els diferents consells assessors del Govern; ha reestructurat les competències dels departaments; ha donat llum verda a plans pilot en municipis amb una elevada immigració; ha aprovat un gran acord per lluitar contra el fracàs escolar; ha impulsat la Finestreta Única Empresarial, i ha encarregat la redacció del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2011-2015 i el de l'Energia 2012-2020.

Per departaments

L'arribada al Departament d'Ensenyament d'Irene Rigau ha suposat un canvi en algunes polítiques estrella del seu antecessor, Ernest Maragall. Rigau va anunciar que la setmana blanca seria la primera i la última, i ha posposat les proves de quart d'ESO que havien de començar a fer-se a l'abril. També ha expressat que l'objectiu principal serà lluitar contra el fracàs escolar i ha obert el debat sobre si cal instaurar els uniformes a les escoles. A nivell econòmic, Rigau s'ha enfrontat a sindicats i directors d'institut per la decisió d'aprovar només el 80% del pressupost ordinari dels centres donat que els comptes de la Generalitat estan prorrogats.

Boi Ruiz ha arribat al Departament de Salut amb l'objectiu de reduir un dèficit de 1.000 milions d'euros. 'Hem vingut a salvar la sanitat pública catalana', ha manifestat el conseller davant els mitjans de comunicació. Els centres sanitaris han hagut de presentar plans de xoc per estalviar despeses, que en la majoria dels casos preveuen tancaments de plantes i quiròfans i fins i tot la reducció de personal eventual. D'altra banda, el conseller ha anunciat un augment de les llistes d'espera en aquelles patologies menys greus, perquè 'aquell que es pugui esperar, s'esperi'. Els serveis sanitaris es concentraran per disminuir costos i també es reduiran les estructures de comandament dels hospitals.

La primera mesura presa per Felip Puig al capdavant del Departament d'Interior va ser la supressió de la limitació dels 80 km/h a les vies d'accés a Barcelona instal·lant un sistema de velocitat variable. D'aquesta manera, CiU elimina un dels projectes estrella d'ICV-EUiA a Interior, però no ha estat l'únic en aquestes primeres setmanes, ja que també es deixa sense efecte el Codi Ètic de la Policia de Catalunya. La polèmica, però, va arribar de la mà del que s'ha anomenat 'cas Crespo'. L'alcalde de Lloret, Xavier Crespo, havia de ser nomenat secretari de Seguretat, però després de setmanes esperant el nomenament decideix renunciar-hi per motius personals. Finalment, es fa una reestructuració rebaixant la Secretaria de Seguretat a una direcció general.

En els seus 100 primers dies del Govern, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha hagut de decidir retallar alguns dels projectes d'infraestructures que té en marxa la Generalitat. La polèmica s'ha centrat en la decisió d'alentir el ritme de les obres de construcció de la L9 del metro i l'anunci que algunes estacions previstos no es faran, almenys de moment. Però Recoder també ha hagut de fer front a la decisió de Ryanair de reduir la seva presència a l'aeroport de Girona i a la pèrdua de vols a l'aeroport de Lleida-Alguaire, on Ryanair, Vueling i Pirenair han decidit deixar d'operar. A més, el departament va protagonitzar una tensa negociació amb el govern espanyol per aconseguir que fos l'Estat qui pagués la rebaixa del 5% del bitllet del transport públic en el marc d'un pla d'estalvi energètic.

El Departament d'Empresa i Ocupació que dirigeix Francesc Xavier Mena ha vist com en les seves primeres setmanes hi ha hagut l'anunci de tancament de plantes com Yamaha i Derbi, mentre que manté negociacions amb altres per evitar més deslocalitzacions, com podria ser el cas de Sharp. I és que en els primers cent dies del Govern han empitjorat les dades de l'atur. En la balança positiva, aquest 2011 han millorat substancialment les exportacions i s'han produït bones notícies amb anuncis com el de l'ampliació d'Inditex a Tordera.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar retallades d'entre un 15 i un 20% a les principals institucions culturals. Com a resposta, el sector cultural es va concentrar a la Plaça dels Àngels en un acte convocat per 14 associacions i entitats culturals que va rebre el suport total d'un centenar, entre els quals hi havia el CONCA. En una reunió posterior, Mascarell es va mostrar a favor de l'excepció cultural que demanava el sector, tot i que va afegir que no era aplicable en aquests pressupostos.

Les polèmiques del Govern

A més de la ja apuntada sobre Xavier Crespo, el Govern ha protagonitzat algunes polèmiques en els seus primers cent dies. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va haver d'admetre un error en el seu currículum, on hi figurava que era llicenciada en Psicologia quan de fet li queda una assignatura i mitja per acabar la carrera.

També van aixecar polseguera els 80 km/h. Al marge de la polèmica sobre la supressió o la flexibilització, es van produir declaracions confuses al respecte i la mesura va haver d'ajornar-se per un anticicló quan el conseller Puig ja havia anunciat que s'aplicaria a l'autovia de Castelldefels i l'autopista del Garraf.

Amb l'impost de successions també es va produir enrenou polític i mediàtic. Després d'unes declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida anunciant la supressió abans de les municipals, el secretari del Govern, Germà Gordó, va entrar en escena per explicar que la reforma preveia mantenir el tribut per a les herències entre familiars de tercer grau. El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va haver de sortir per aclarir que CiU compliria amb la seva promesa electoral, però va recordar que hi ha quatre anys per fer-ho.

ETIQUETES 100 dies, Artur Mas, dèficit, finances, Generalitat,retallades

NOTÍCIES RELACIONADES