dimecres, 13 d’abril del 2011

El 14 d'abril

El 14 d'abril de 1931 es proclamava a Espanya la Segona República Espanyola (1931-1939), amb la qual cosa culminava el règim de la Restauració borbònica iniciat amb l'arribada al tro d'Alfons XII. El numeral “segona” s’utilitza per diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.

De la monarquia d'Alfons XIII a la proclamació de la República

Foto ViquipèdiA
La crisi del sistema de la Restauració borbònica (alternança fraudulenta del partit Conservador i del Liberal) i la gran inestabilitat política (tretze governs diferents entre 1917 i 1923), propiciaren que el general Primo de Rivera, amb el consentiment del monarca Alfons XIII, donés un cop d'Estat que inicià una dictadura.
Tanmateix Primo de Rivera no solucionà la greu crisi econòmica i, a més, generà enfrontaments amb l'exèrcit.[1] L'augment del deute públic i la davallada de la cotització de la pesseta, juntament amb l'oposició generalitzada d'amplis sectors de la societat, inclosos els militars,[2] feren caure el govern l'any 1929 i obligaren al dictador a exiliar-se l'any següent.
El general Berenguer, i després el govern de l'almirall Aznar, intentaren formar un gabinet de concentració dinàstica. La legitimació de la continuïtat monàrquica la va plantejar el govern Aznar a través d'un complex procés electoral en el qual se succeïen eleccions municipals, provincials i estatals. Sense voler-ho les eleccions municipals convocades per l'abril de 1931 es convertiren en un plesbicit sobre l'acceptació o no de la monarquia.
Com que els polítics monàrquics no oferien un projecte real de participació democràtica, el procés constituent es veia de forma forçosa lligat a la causa republicana, esperonat pels afusellaments dels herois de Jaca, acte d'una forta vinculació emocional,[3] a més, la creixent oposició de les forces republicanes -Pacte de Sant Sebastià- impedien la tornada al model de l'alternança pactada i fraudulenta.[4]
A principis de 1931 torna a Catalunya Francesc Macià, exiliat a França durant la dictadura, havia intentat una invasió per instaurar la República Catalana.[5] Macià és acollit com un heroi, com l'home més popular de Catalunya, havia esdevingut un mite, un home carismàtic, pel seu idealisme i per la seva irreductible defensa dels drets de Catalunya. Era ja l'Avi.[6] Al país la monarquia només tenia el suport de la Lliga Regionalista, molt debilitada pels resultats electorals.
Manifestacions d'alegria popular a Barcelona per la proclamació la Segona República espanyola.
A tot Espanya guanyen les esquerres. Per sorpresa de la majoria, els resultats electorals del 12 d'abril van mostrar que les ciutats espanyoles més importants s'havien pronunciat a favor dels partidaris de la República.[7]A Catalunya ho fa Esquerra Republicana de Catalunya, un partit creat tres mesos abans a partir de la fusió entre Estat Català, el Partit Republicà Català i el grup afí a la publicació de l'Opinió. La petita burgesia i la immensa majoria dels treballadors havien votat a favor de la República per recuperar les llibertats públiques i sindicals.
Malgrat els resultats electorals no era previsible un canvi de règim immediat. La majoria electoral era encara dinàstica als petits municipis, però la classe treballadora, el dia 14 d'abril, estava disposada a acabar allò que havia iniciat i les dues poblacions que primer van proclamar la República van ser Eibar iBarcelona, dos ciutats industrials. A Barcelona, ERC guanyadora en vots i regidors a les quatre províncies catalanes, Lluís Companys proclamà la República Catalana, hissant la bandera republicana i Francesc Macià es dirigí, poc després, a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya, a l'altra banda de la plaça, i proclamà la República Catalana dins la República Federal Espanyola. A Eibar, l'escriptor Toribio Echeverría explicà la proclamació de la Segona República a Eibar d'aquesta manera:
...y antes de las seis de la mañana habíase congregado el pueblo en la plaza que se iba a llamar de la República, y los concejales electos del domingo, por su parte, habiéndose presentado en la Casa Consistorial con la intención de hacer valer su investidura desde aquel instante, se constituyeron en sesión solemne, acordando por unanimidad proclamar la República. Acto seguido fue izada la bandera tricolor en el balcón central del ayuntamiento, y Juan de los Toyos dio cuenta desde él al pueblo congregado, que a partir de aquella hora los españoles estábamos viviendo en República. [8]
El rei no vol abdicar. Però, el comitè revolucionari autoproclama el Govern Provisional, el cap del qual, Niceto Alcalá-Zamora, proclama la II República Espanyola des del balcó del Ministeri de Governació. Aquell mateix dia Alfons XIII marxa de Madrid en cotxe direcció a Cartagena. Allà s'embarca en un vaixell que el porta a Marsella. la seva família abandona l'Estat sense que es produeixi cap acte violent en contra seva.


Font : ViquipèdiA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada