dijous, 14 d’abril del 2011

La Monarquia és il legal, d'acord amb el dret internacional i els principis constitucionals

14 abr 2011
El 14 d'abril es commemora el 80 aniversari de la proclamació de la II República Espanyola. Van ser unes eleccions municipals les que van portar la II República.Ara de cara al 22 de maig és molt important recordar-ho. Els ajuntaments són estats i tenen tot el dret i tota la legitimitat per a proposar i lluitar per un model d'estat. La II República va ser la república dels somnis.

Ofegada en sang pel colpisme i la dictadura franquista que el va seguir. La recuperació de la memòria històrica i l'anul dels judicis del franquisme són una tasca inexcusable moral, ètica i política de tots els demòcrates. No és de rebut que figuren condemnes en vigor sobre Blas Infante, Miguel Hernández, Luis Companys i milers i milers de ciutadans i ciutadanes enterrats en fosses comunes, en cunetes i oliveres, al llarg i ample d'Espanya.

Als 80 anys de la proclamació de la II República s'obre al nostre país un important procés de reivindicació de la qüestió republicana, el camí cap a la III República, Fa 80 anys, la classe obrera, els sectors populars i les classes mitjanes, les gent de la cultura, de la ciència i la universitat, els partits polítics progressistes i d'esquerra van propiciar amb la seva victòria en les eleccions municipals un procés constituent democràtic i participatiu que va portar com a resultat la II República. Avui, igual que ahir, la presència de la gent republicanes en els ajuntaments i comunitats autònomes, farà possible que l'ideal republicà estigui més a prop.

L'exigència de la República ha d'anar acompanyada de l'exigència d'obertura d'un procés constituent a Espanya. Aquesta reivindicació, profundament democràtica, no es farà realitat mentre no aconseguim acumular forces suficients. Però la seva difusió, el seu debat, pot ser un ric filó per a la repolitització de la ciutadania espanyola. Raons democràtiques i jurídiques per defensar la III República per a Espanya:

La democràcia no ha de aturar-se a les Corts Generals, ha d'assolir la Prefectura de l'Estat. L'Estat no pot heretar com s'hereta un mas. A més, el masclisme de la successió és un altre llast afegit en una societat que defensa els drets i la igualtat entre l'home i la dona en tots els plans.

En el món hi ha prop de 200 estats amb seient a l'ONU i només una reduïda minoria són monarquies. El millor homenatge a la II República en el seu 80 aniversari és lluitar per la III. La monarquia espanyola i els models monàrquics són il legals a la llum del dret constitucional i del dret internacional. En la Declaració Universal dels Drets Humans, en l'article 1 diu: tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i dotats de raó i consciència han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. En l'article 2, en el seu apartat primer diu així: tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració, sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra mena o origen nacional o social, fortuna, naixement o qualsevol altra condició. En la Constitució Espanyola de 1978, en l'article 14 inserit en el capítol 2 de drets i llibertats, diu textualment: els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació sense raó de NAIXEMENT, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. En l'article 23 d'aquest mateix títol diu així: 1) els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes propis, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. 2) així mateix tenen dret a accedir, en condicions d'igualtat, a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que senyals les lleis.

Podríem invocar la declaració de drets de l'home i del ciutadà, el protocol de drets polítics de Nova York i altres textos jurídics internacionals. Però queda clar que amb la Declaració Universal de Drets Humans i la pròpia Constitució Espanyola, la monarquia és il legal. Incompleix els articles claus que garanteixen la igualtat de la ciutadania en drets i en l'accés als càrrecs públics. NO ES POT NÉIXER AMB LA CAP DE L'ESTAT SOTA EL BRAÇ.

La monarquia espanyola és opaca en la gestió dels recursos públics que li assignen les Corts Generals i el govern. L'opacitat és tal que la monarquia espanyola és el paradís fiscal número 61 del món. Ningú sap com administració o gestiona els 9 milions d'euros. Tampoc estan regulat els regals que rep el rei i la casa reial de governs estrangers i d'empresaris.

El blindatge per evitar i penalitzar les crítiques a la monarquia espanyola ia la figura del rei s'està esquerdant per les decisions dels tribunals europeus que han condemnat ja a la justícia espanyola per aquest blindatge antidemocràtic que tracta d'evitar les crítiques a la corona.

A Espanya hi ha moltes persones que es declaren republicans de saló i joancarlistes de conjuntura. És importantíssim que, intel.lectual i políticament, s'exerceixi un republicanisme mobilitzador.

Totes les enquestes, les conegudes i les que no s'han fet públiques, reflecteixen una minoria que no supera el 20% de monàrquics convençuts, després la defensa del model republicà apareix suport de la immensa majoria de la població, especialment per la joventut. De cara a les eleccions del 22 de maig s'ha incorporat per primera vegada en el programa marc municipal d'IULVCA i d'IU federal la lluita per la III República com a tasca dels càrrecs públics aquí i ara, incorporant a l'agenda política aquesta reivindicació. Fins ara figurava la declaració a favor de la república en els textos assemblearis i en les resolucions polítiques generals així com en els estatuts. Ara figuren en el contracte-programa a signar davant els electors el proper 22 de maig.

El divorci que existeix entre la majoria sociològica que s'inclina per la república a Espanya i l'escàs accés als mitjans de comunicació, públics i privats, tradicionals del debat republicà i del moviment republicà a Espanya passarà factura, ja que, ara per ara, el debat democràtics sobre la III República només té el ressò que li correspon a internet.

El bipartidisme monàrquic a Espanya, recolzat en una llei electoral injusta que vulnera també la igualtat dels ciutadans davant el vot fa que la reivindicació de la III República sigui una reivindicació d'higiene democràtica i d'aconseguir un model republicà amb valors d'austeritat i de repartiment de la riquesa per fer front a la crisi tan gravíssima que patim.

Els ciutadans critiquen els privilegis dels càrrecs polítics i tenen raó en aquestes crítiques. Sens dubte, els privilegis de la casa reial són espectaculars i també han de figurar en aquesta crítica.

La participació en el cop d'estat, que va fracassar militarment i va triomfar políticament. L'entrada d'Espanya a l'OTAN i el gir neoliberal han tingut i tenen el suport d'un rei heretat que no ha triat ningú.

És molt important que, a partir del 22 de maig, s'incorporin desenes d'ajuntaments a la xarxa de municipis per la III República i de càrrecs públics individuals. Hem de destacar que els municipis que ja han acordat la moció en què demanen obrir un procés constituent per la III República, després d'aquest acord plenari, en aquests municipis les aixetes segueixen tirant aigua, les escoles segueixen obrint, les farmàcies de guàrdia també, les fleques segueixen fent pa ... és a dir, no s'ha enfonsat el món. El paper dels ajuntaments serà clau en aquest període com ho va ser en la lluita per l'autonomia plena d'Andalusia, en l'adveniment de la II República, etc. Però al costat dels ajuntaments republicans cal teixir una hegemonia en la societat civil a favor de la III República i sobretot entre els joves que s'incorporaran cada vegada amb més intensitat a aquest canvi de model i de sistema.

ANNEX
Incorporem aquest text, publicat recentment en un diari de tirada nacional i reproduït en diversos fòrums.

M'agrada la República

80 anys després, té més sentit que mai.

En ple segle XXI, pot optar qualsevol espanyol a qualsevol lloc de representació política? No, perquè Espanya és una monarquia i les monarquies són hereditàries. Cal cognom Borbó per ser cap de l'Estat. Per això m'agrada la República: perquè és més igualitària.

En ple segle XXI, poden els espanyols avaluar periòdicament a qui encarna la primera magistratura de la nació i canviar-lo en cas necessari? No, perquè Espanya és una monarquia i el mandat del rei és vitalici, llevat que decideixi abdicar. Per això m'agrada la República: perquè és més democràtica.

En ple segle XXI, pot sostenir la Prefectura de l'Estat en alguna cosa diferent de la voluntat popular? No, però Espanya és una monarquia i les monarquies solen sustentar-se en raons històriques o sentimentals. Per això m'agrada la República: perquè és més racional.

En ple segle XXI, Espanya, que pertany a un continent on ja només un de cada cinc països són monàrquics, ha d'anar contra el designi dels temps? No Per això m'agrada la República.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada