miércoles, 25 de mayo de 2011

Tardà proposa que ERC renunciï a ser un partit majoritari: 'No ha d'aspirar a tant de protagonisme'

Considera que la formació 's'ha d’especialitzar i deixar enrere l'aspiració de convertir-nos en el partit polític que en el migcamp del catalanisme polític pretén distribuir el joc'

El diputat d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà té ben clar quin ha de ser el futur del partit a partir d'ara. Des del seu punt de vista, la formació republicana ha d'oblidar-se de voler ser un partit de majories i ha d'optar per centrar-se en alguns temes clau on pot tenir-hi opcions de creixement: 'Esquerra Republicana s'ha d’especialitzar i deixar enrere l'aspiració de convertir-nos en el partit polític que en el migcamp del catalanisme polític pretén distribuir el joc (...). Especialització i una mica més d’èpica; dit altrament: partit de gestió honrada i governança eficaç on s'escaigui i partit de lluita arreu. I, si toca anar al corner a centrar, s'hi va!'
DIMECRES, 25 DE MAIG DE 2011 13:28 H
Tardà, en un apunt publicat al seu blog del directe!cat, creu que la nova ERC 'no ha d’aspirar a tant de protagonisme' -'s'ha d’acabar amb aquesta cultura política tan arrelada a Esquerra de voler fer tots els papers de l’auca, que tantes contradiccions i fuites ens comporta', assegura-, sinó que ha d'encarar la crisi 'a través de l’especialització'. I precisament creu que aquesta especialització és possible perquè 'per primera vegada en la història del catalanisme polític som en un escenari de major socialització i transversalitat de l'independentisme (aparició de nous partits polítics independentistes, major receptibilitat dins de CiU a les tesis sobiranistes, agudització de les contradiccions dins del PSC, auge de les CUP, etc...), raó per la qual Esquerra pot deixar anar llast i focalitzar l'àmbit d'actuació.'

Aquesta especialització passaria per una 'defensa a ultrança de l'estat del benestar (oposició ferma i rotunda al govern de CiU i al neoliberalisme creixent), radicalitat democràtica (combatre la reacció i l'immobilisme instal·lats en les forces polítiques majoritàries), guanyar completament la batalla ideològica de l’espoli fiscal i articulació de tota mena de xarxes i plataformes conjuntes amb les organitzacions socials i els partits d’esquerres.'

L'especialització també passaria per un 'esquerranisme suficient' que mirés d'evitar 'la dualització de la societat catalana, per la qual cosa és imprescindible aturar el desballestament de les estructures públiques (educació, sanitat, serveis socials, pensions) que socialitzen mínimament la riquesa i aturar la precarietat salarial i contractual dels treballadors'; continuaria en un aprofundiment 'en el republicanisme per tal d’abanderar la necessitat de regenerar un sistema democràtic', i es completaria amb la voluntat d'actuar 'de catalitzadors per tal de convertir l’assumpció cada vegada més arrelada de l’espoli fiscal a fi d’arrossegar el conjunt del catalanisme polític a plantar-se davant de l’administració espanyola (pròxima estació: Concert Econòmic)'.