Tot veient una entrevista a Sala 33 a Lluís Danés, director de la pel·lícula “Llach, la revolta permanent”, el presentador Àlex Gorina va fer una pregunta que em va fer pensar. El periodista va preguntar al cineasta si creia que la transició s’havia acabat. L’altre va respondre amb paraules de Lluís Llach: “la transició no s’acabarà fins que no es demani perdó a les víctimes del franquisme, als seus familiars i als seus amics”.
Després d’això, vaig posar-me a pensar en aquella pregunta que tots ens hauríem de plantejar alguna vegada. No s’ha demanat perdó a ningú. Manuel Fraga segueix formant part de la vida política espanyola. Es fan processos contra els jutges que proven d’investigar els crims del franquisme. No es permet a d’altres països d’investigar-los. La Falange és un partit legal que es pot presentar a les eleccions democràtiques i lliures. Però en canvi, qualsevol partit independentista basc que es presenti a les eleccions, s’il·legalitza.
Centrem-nos en aquest últim punt. La Falange és legal. Això és comparable a la idea boja que a Alemanya es deixés que el partit Nacional Socialista es presentés a les eleccions. La diferència és que per a un alemany això és absolutament impensable i en canvi aquí és real. Mentre la Falange és legal, Sortu o Bildu no es poden presentar a les eleccions atès que no es considera que compleixin el requisits de la legalitat.
Segons la Llei de Partits espanyola del 2002 –la primera després de la del 78–, perquè un partit sigui legal ha de complir tres requisits. No pot “vulnerar sistemàticament les llibertats i els drets fonamentals”, ni “fomentar, propiciar o legitimar la violència com a mètode per a la consecució d’objectius polítics” o per fer desaparèixer la democràcia, ni “recolzar políticament l’acció d’organitzacions terroristes”.
Bildu ha rebutjat la violència i les seves llistes han estat curosament elaborades per tal que no hi hagi noms que es puguin relacionar amb la violència d’ETA. Però tot i així, s’ha il·legalitzat, buscant arguments que arriben a la ridiculesa.
Per què sembla que els governs –siguin del color que siguin– s’entesten en il·legalitzar el que constitueix un pas tant important cap a la democràcia? Per què sembla que s’entesten en posar traves al final de la violència d’ETA? Per què no deixen que l’independentisme del País Basc s’encarrili en la via democràtica?
En aquests últims mesos hem viscut situacions sense precedents. ETA ha anunciat un alto al foc permanent i verificable per la comunitat internacional. I fins i tot ha reafirmat aquest alto al foc. Quina ha estat la reacció del govern? Demanar prudència, desconfiar dels comunicats, continuar les detencions i il·legalitzar Sortu i Bildu. Una manera molt peculiar de vetllar per la democràcia.
Després de la recent notícia de la il·legalització de Bildu, inevitablement m’he tornat a fer la pregunta: s’ha acabat la transició? Potser es podria formular en l’altra direcció: vivim realment en una democràcia? Representa que la transició es va acabar fa temps, representa que fa temps que vivim en democràcia. Així doncs, per què l’esquerra basca no pot tenir representació política? Per què es fan gestos tan poc democràtics com posar obstacles al final de la violència terrorista? Suposo que a Espanya, la política de vots pesa més que els valors democràtics.
Amb les seves paraules, Lluís Llach tenia raó. Encara queda camí per arribar a tenir una democràcia normalitzada i allunyada dels vestigis de la història del país. Segurament, la transició no s’acabarà fins que no es demani perdó. El que s’ha d’evitar és que es vagi allargant la llista de tot allò pel que s’ha de demanar perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada