La Cambra baixa també debatrà, a inicitiva del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), sobre la possible reforma de la Llei d'Amnistia que permeti jutjar els crims de la dictadura franquista.
nuevatribuna.es | Actualitzat 17 juliol 2011 - 20:21 h.
Aquest dilluns es compleixen 75 anys de l'aixecament militar que el 18 juliol 1936 va donar origen a la Guerra Civil , un assumpte que estarà molt present durant el Ple extraordinari que la Cambra Baixa celebrarà aquesta setmana, i que els diputats es faran ressò d'aquesta efemèrides i també debatran sobre una possible reforma de la Llei d'Amnistia que permeti jutjar els crims de la dictadura.
Previsiblement el proper dimarts, el president del Congrés, José Bono, llegirà una declaració institucional sobre el pronunciament militar contra la República iniciat per Francisco Franco des del Marroc. El mateix Bono ha assumit la redacció d'aquest text després que IU-ICV li fes una petició expressa perquè la Cambra no passés per alt aquest aniversari.
Per aconseguir el màxim consens possible al voltant de la declaració institucional, IU-ICV va posar sobre la taula un text que recull el contingut essencial d'una moció aprovada el 20 de novembre de 2002 per la Comissió Constitucional del Congrés. No obstant això, finalment els grups delegar en Bono la preparació del text, que s'ha compromès a fugir de qualsevol biaix partidista.
En concret, IU-ICV havia proposat que el Congrés reiterar que "ningú pot sentir legitimat, com va passar en el passat, per utilitzar la violència amb la finalitat d'imposar les seves conviccions polítiques i establir règims totalitaris contraris a la llibertat i la dignitat de tots els ciutadans "i que aquesta actuació mereix" la condemna i repulsa de la societat democràtica ".
Al mateix temps aquestes formacions suggerien que la Cambra tornés a recalcar que "resulta convenient per a la convivència democràtica mantenir l'esperit de concòrdia i reconciliació que va presidir l'elaboració de la Constitució de 1978 i que va facilitar el trànsit pacífic de la dictadura a la democràcia".
EL VA DEMANAR L'ASSOCIACIÓ PER RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA
Precisament, l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica va denunciar la setmana passada que Bono ni tan sols s'hagués "dignat" a respondre a una iniciativa similar que li havien fet arribar fa dues setmanes i es va queixar que la Cambra no faci un acte de reparació amb les víctimes del franquisme mentre que sí que celebra un Dia de les Víctimes del Terrorisme i ret homenatge de les de l'Holocaust.
A més, dimarts a la tarda el Ple debatrà i previsiblement rebutjarà tramitar una proposició de llei del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) per reformar la Llei d'Amnistia de manera que aquesta norma no pugui seguir esgrimint com un impediment per a perseguir i jutjar els crims del franquisme i fins i tot serveixi per reobrir causes ja arxivades en virtut d'aquest argument, com la que va intentar obrir el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón.
Els nacionalistes gallecs sostenen que la Llei d'Amnistia va ser aprovada el 1977 amb l '"objectiu fonamental" de ser aplicada a les persones que hagin estat "perseguides o condemnades per fets considerats delictius per les lleis del règim franquista , quan els mateixos tinguessin com a finalitat la defensa de la democràcia i la fi de la dictadura ".
CRIMS CONTRA LA HUMANITAT
No obstant això, segons addueixen en l'exposició de motius, després s'ha imposat una interpretació de la llei que ha servit de coartada per defensar que es 'amnistiar' també als responsables dels crims i violacions de drets fonamentals emparats pel règim franquista. "S'ha desvirtuat el principal objectiu i raó de ser de la llei, equiparant a víctimes i botxins", denuncien.
El BNG manté que aquesta interpretació exclou l'aplicació de la normativa internacional relativa a Drets Humans "als crims de lesa humanitat emparats per la dictadura franquista", el que contradiu obertament l'evolució doctrinal plenament consolidada, que propugna l'aplicació universal d'aquesta normativa, la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i l'exclusió de l'aplicació del principi d'irretroactivitat de les normes penals en aquesta classe de crims.
Per tot això, proposen afegir un nou article a la Llei d'Amnistia per deixar clar que aquesta "no és aplicable als crims de genocidi o de lesa humanitat" , als quals s'aplicarà la normativa internacional que els regula, recalcant que no prescriuen.També volen que consti que és articles s'aplicarà "retroactivament a totes les resolucions administratives o judicials que tinguin relació amb el seu objecte, podent revisar o reiniciar l'empara del que disposa el mateix".
Potser també us pot interesar:
- S'acusa a l'Estat de maltractar a les víctimes del franquisme
- Els laboristes advoquen pel desmantellament de l'imperi mediàtic de Murdoch
- L'edat, primer factor de desigualtat d'oportunitats
- Estalvia fins al 40% en la cistella de la compra amb una aplicació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada