martes, 19 de julio de 2011

És la SGAE necessària? Parlem amb un autor

Per  Marilín Gonzalo  | 19 de juliol de 2011, 11:02

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) ja és fortament qüestionada , no només arran de  l'última intervenció judicial per la denúncia de desviament de fons , sinó des de fa força temps. D'una banda, la forta pressió per aconseguir un cànon digital que al final ha estat  declarat il.legal per la Unió Europea  i  la Justícia espanyola , i de l'altra,  la forma de funcionament de l'entitat revela un esquema distributiu si més no poc democràtic  com a entitat gestora dels drets d'autor a Espanya.
Joan Pau Mendiola  és actor, autor i director de teatre, i  creu que la SGAE és necessària . Diu que la seva amb la SGAE és "com la de molts autors dramàtics, una relació forçada. Com un matrimoni de conveniència ", i es pregunta com es pot ser autor sense morir en l'intent (de remuneració). Per conèixer de prop el seu punt de vista i que ens expliqui la seva experiència amb la SGAE li vam fer algunes preguntes.
ALT1040 - Com vens el teu treball com a autor de textos teatrals?
JPM -  Quan un és autor de textos teatrals i no de novel.les, assajos, etc., el màxim objectiu d'un no és que li publiquin el text i es vengui i d'aquestes còpies treure un percentatge, lluitant amb l'editor. Amb un text teatral a la mà, el millor dels èxits és que una companyia teatral el posi en escena . Sent difícil de per sí que això passi, un cop passa es poden donar dues opcions:
La primera és que el mateix text estigui encarregat per la companyia i aquesta pagui a l'autor una quantitat a convenir pel mateix. Aquest contracte implica que l'autor es compromet a lliurar el text en un termini determinat i que la companyia té dret a explotar el text en exclusiva durant un temps a convenir. L'autor sempre serà propietari dels drets.
La segona opció és que la companyia es vegi interessada en el text, es posi en contacte amb l'autor (gairebé sempre per mitjà de l'entitat de gestió de drets de cada país), i aquest de la seva autorització a la companyia establint unes condicions de retribució de drets.
En ambdós casos els drets d'autor són sempre propietat d'aquest últim.
ALT1040 - Com funciona el cobrament dels drets? Qui els paga?
JPM -  Cada vegada que es representa una obra que jo he escrit, una sala teatral obté uns beneficis. Atès que un autor teatral no té un sou i en la majoria d'ocasions no "ven" la seva obra, la seva única font remuneració real és la recaptació dels drets generats. És a dir si vostè guanya diners amb allò que en la solitud del meu estudi, amb el fred hivernal i un paquet de cereals com a company, vaig escriure ... jo tindré dret a una part. Quant més reeixida sigui l'obra més ingressos tindrem vostè i jo. Tots guanyem amb la creació d'aquest text. En la majoria dels casos les sales teatrals depenen de governs, ja siguin municipals, autonòmics o nacionals.
ALT1040 - És necessària la SGAE per recaptar els teus drets? Quin percentatge es porten? No seria millor que els recaptades tu mateix?
JPM -  Si no ets soci de la SGAE i intentes recaptar els teus drets d'autor, tingues per segur que, o tens molta paciència i poca urgència per cobrar, o t'has de gastar diners en algun advocat / gestor que acceleri el procés. Com la professió d'un és escriure i crear continguts culturals, tot el temps que un dediqui a cobrar els drets, ho està deixant d'emprar en la creació. Això és inviable. L'obra d'un és representada per tota la geografia espanyola i per exemple en el meu cas amb una obra, està sent representada a Noruega, França, Itàlia ... La qual cosa complica la recaptació ja que cal posar-se en contacte amb l'entitat gestora de cada país per que recapti en nom d'un ...
La SGAE facilita tot això, el agilitza i l'accelera. Mensualment fa una liquidació per compte dels drets que han recaptat en aquest període. ¿Costa diners? Sí  Un 15% dels ingressos .
Però d'una altra manera ningú assegura la recaptació ni el cost de la mateixa en tràmits, trucades, advocats ...
ALT1040 - Quins beneficis té ser soci de la SGAE, més enllà del cobrament dels drets?
JPM -  Ser soci de la SGAE t'assegura el cobrament dels drets ia més et dóna alguns serveis interessants. Una assegurança privat (no oblidem que els autors no són assalariats, ni empresaris), accés a formació a uns preus bastant assequibles a través de cursos de reciclatge amb professionals en les diferents seus repartides per la geografia espanyola, la possibilitat de percebre bestretes a compte dels drets a ingressar (un salvavides, ja que molts ajuntaments i sales triguen una eternitat en pagar drets), accés a programes de difusió de les teves obres ...
A nivell personal la SGAE, m'ha permès obtenir remuneració per una de les diferents professions que escomet dins de la creació d'espectacles teatrals. Abans de ser soci, ni tan sols sabia que era un dret que em pertanyia. Després fer-me soci fins i tot vaig percebre ingressos per representacions d'obres que s'havien realitzat anys abans de formar part de la SGAE, sense reclamar-los, després de registrar les obres ells em van liquidar allò que segurament havien cobrat sense jo ser soci. Si no ho haguessin cobrat per aquell temps, jo encara avui no hi hauria cobrat per aquelles actuacions de fa anys.
Suposo que a l'opinió pública només li interessa el gran titular. Bisbal, Bautista, Ramoncín ... Fixeu-vos que dins de la catalogació de drets dins de la SGAE, les obres gravades es consideren Obres de Petit Dret (que són les que més ingressos li reporten a l'entitat), i les obres coreogràfiques, teatrals o musicals es consideren Obres de Gran Dret. Aquesta diferenciació és per a mi molt significativa. En les obres de Gran Dret entren els autors directes de l'obra, mentre que en les de petit dret es reparteixen amb els Editors.
Aquesta per a mi és  la clau del deteriorament de la imatge de la SGAE, la incorporació dels editors com a propietaris de drets de les obres , tant fonogràfiques com impreses. Aquests són els autèntics taurons i els que han propiciat abusos com el cànon.
ALT1040 - ¿Què opines del cas SGAE?
JPM -  Si alguna cosa m'entristeix és saber que l'entitat que gestiona els meus drets, realitza abusos amb els quals no estic gens d'acord. Però m'entristeix més, sentir que no és possible gestionar-los de manera autònoma (per lent i car) o que és molt complicat crear una entitat al marge.
Si les sales es neguen a pagar els drets a la SGAE, què fem els autors del carrer? Els que no hem de veure amb cànon, amb perruqueries ni obres benèfiques. Els que des de petits només somiem amb fer teatre i un dia vam decidir que aquesta era la nostra professió.
Al final, com sempre, pagaran els que no deixem de treballar cada dia. Volem una SGAE neta i respectable. No una SGAE temuda i odiada.  Una SGAE que demani el just  i que amb la pedagogia necessària per la seva part i la del Ministeri de Cultura, informe i eduqui al ciutadà dels drets que té un fill seu si algun dia decideix que la seva professió és la de crear continguts culturals.
Les paraules de Joan Pau coincideixen en aspirar a més representativitat i democràcia, com  el que van demanar un grup de socis de la SGAE  les cares més visibles són Achero Mañas o Pedro Almodóvar. Jo crec que la pregunta és si una "refundació" de la SGAE n'hi ha prou o si és el moment de plantejar-  la creació d'una entitat pública de drets d'autor , al costat de la ja  imprescindible reforma de la llei de Propietat Intel.lectual .

Font:  alt1040.com