dijous, 21 de juliol del 2011

José Bono, fill de falangista, omet condemnar el cop d'Estat feixista de 1936 entre aplaudiments de la bancada del PSOE

José María Pedreño, president de l'associació Fòrums per la Memòria, ha demanat la dimissió de Bono pel discurs que ha fet en l'aniversari del cop d'Estat de 1936. La cabra tira a la muntanya.

Kaos. Antifeixisme i memòria històrica  | Premsa / Agències | 2011.07.20 a les 01:17 | 
El cèlebre discurs de Manuel Azaña en què demanava "pau, pietat i perdó" ha estat l'eix de la declaració que el president del Congrés, José Bono, ha llegit per commemorar el 75 aniversari del cop d'Estat militar que va propiciar la Guerra Civil .
En les paraules del socialista no s'ha inclòs una declaració explícita de condemna del cop ni de la violència, cosa que esperaven els grups d'esquerra de l'hemicicle en aquest acte realitzat en finalitzar el Ple. El text, de tot just 17 línies, ha estat elaborat per Bono, segons ha explicat ell mateix, cosa que va suscitar les queixes de diversos grups per no haver-los consultat aquest extrem. Gairebé la meitat de la redacció és la transcripció literal del discurs del president de la República.
El president del Congrés ha iniciat la declaració recordant que ahir no només es van complir 75 anys de l'inici de la guerra, sinó també 73 anys del discurs que Manuel Azaña, president de la República, va donar en ple conflicte a l'ajuntament de Barcelona.
Ha reproduït bona part d'aquell discurs, en el qual Azaña assenyalava que si el "geni espanyol torna a enfurir amb la intolerància i amb l'odi" cal pensar "en els morts", els homes que van caure "lluitant magnànimament per un ideal grandiós "i que" ara ja no tenen odi, ja no tenen rancor ".
Els mateixos morts, que, va dir Azaña i ha continuat llegint Bono, "ens envien el missatge de la pàtria eterna que diu a tots els seus fills pau, pietat i perdó".
"Serveixin aquestes paraules" d'Azaña, ha conclòs el president del Congrés, "per retre homenatge als qui van morir en defensa dels seus ideals i tant de bo serveixin també per desterrar l'odi i la intolerància de les nostres vides".
La declaració de Bono ha estat aplaudida sobretot pel PSOE i alguns diputats populars, però no pels parlamentaris de l'esquerra minoritària.
En finalitzar el seu discurs, un home que estava assegut a la tribuna de convidats s'ha posat en peu i ha exhibit una fotografia d'una víctima de la Guerra Civil amb la llegenda: "Assassinat el 16 de setembre de 1936. 75 anys sense justícia ".
El president del Congrés ha comminat a aquest convidat i al seu acompanyant que s'abstinguessin de més manifestacions i s'asseguessin.
Primeres reaccions de les víctimesJosé María Pedreño, president de l'associació Fòrums per la Memòria, ha demanat la dimissió de José Bono pel discurs que el president del Congrés ha fet en l'aniversari del cop d'Estat de 1936. "Bono és el clàssic hereu ideològic del fraquismo que s'ha situat en un partit autoproclamat com d'esquerra", denuncia Pedreño, alhora que lamenta que el socialista hagi utilitzat "fora de context" el discurs de Manuel Azaña. "Aquestes paraules es van pronunciar en un context de guerra i encaminades a negociar la pau", indica Pedreño a qui, d'altra banda, no li sorprèn el legat de Bono. "Els que van guanyar la guerra van tornar a guanyar en la Transició", sosté el president del col.lectiu que integren diverses associacions de memòria. "Sembla mentida que membres del PSOE facin aquest exercici de neofranquisme quan tenen milers de companys en fosses comunes", rebla.
Ludivina García Arias, presidenta de l'Associació de Descendents de l'Exili espanyol, veu en el discurs de Bono una "ocasió perduda" de condemnar un règim dictatorial "sorgit amb el suport del feixisme europeu". La condemna no produïda hagués reforçat, segons el parer de García Arias, "els valors de la democràcia" i al mateix temps hauria "deslegitimat les restes d'aquest feixisme que encara queden en la societat". "Hauria estat un bon exemple per als joves", lamenta la presidenta de l'associació que recentment va recollir més d'un miler de firmes contra el Diccionari Biogràfic Espanyol, que defineix el règim de Franco com "autoritari". García recorda que aquest aniversari també ho és del moment en què el poble "va tractar d'impedir la revolta militar i que no prosperés el franquisme".

Les víctimes del franquisme veuen "vergonyosa" l'actitud de Bono  El president del Congrés elabora personalment un text en el 75 aniversari del 18 de juliol en el qual fa servir Azaña per no condemnar el cop d'Estat feixista  JUANMA ROMERO Madrid 2011.07.19 23:57 Actualitzat: 20/07/2011 00:11
Impossible. 75 anys després que un cop d'Estat trunqués la curta història de la Segona República i desencadenés la Guerra Civil i la dictadura, el ple del Congrés dels Diputats segueix sense condemnar de manera expressa la revolta militar. Avui l'oportunitat es va tornar a escapar de les mans. I tot per decisió del president de la Cambra, José Bono. La seva actitud va omplir de seguida d'indignació a l'esquerra parlamentària, a part del Grup Socialista i sobretot a les víctimes de la repressió franquista i els seus familiars.
Passaven pocs minuts de les 19.30 hores. Bono va cridar a votació. Aquest era el moment triat per ell mateix per donar lectura a una declaració revestida amb el sobrenom de institucional en què teòricament s'havia de condemnar la insurrecció del 18 de juliol i el franquisme, per primera vegada en el ple de la Cambra baixa.Almenys, aquesta era l'encàrrec que li van fer arribar dijous passat els diputats d'IU-ICV, Gaspar Llamazares i Núria Buenaventura, que de fet ja havien elaborat un document. Bono, en aquella reunió extraordinària de la Junta de Portaveus, va recollir el guant i es va comprometre a redactar ell mateix un text "equilibrat, ponderat", i no de partit, que llegiria en el primer ple que succeís al 75 aniversari del cop d'Estat . I així ho va fer.
Bono no va consultar amb els portaveus parlamentaris fins a última hora, ben avançada la sessió plenària, com censurar a la sortida alguns d'ells. "No fas una condemna del franquisme?", Li va preguntar Llamazares quan va veure el text, segons el seu propi relat. "No", li va respondre el cap de la Cambra. El diputat d'IU es va quedar perplex.
El president va procedir. Va llegir la "declaració del Congrés en complir 75 anys de l'inici de la Guerra Civil". Va solapar aquest aniversari amb els 73 anys que dilluns també complia el discurs que va pronunciar Manuel Azaña a l'Ajuntament de Barcelona, ​​en plena contesa. Bono va reproduir les últimes paraules del llavors president de la República.
Gaspar Llamazares: "Estem entre l'amnèsia del PP i la debilitat del PSOE" 
"Si el geni espanyol torna a enfurir amb la intolerància i amb l'odi i amb la gana de destrucció-advertia Azaña-, que pensin en els morts i escoltin la seva lliçó: la d'aquests homes que han caigut embravits en la batalla [.. .] i que ara ja no tenen odi, ja no tenen rancor, i ens envien el missatge de la pàtria eterna que diu a tots els seus fills: pau, pietat i perdó ". Paraules que havien de servir, segons Bono, per "retre homenatge als qui van morir en defensa dels seus ideals" i que "tant de bo" puguin emprar-se per "desterrar l'odi i la intolerància".
I punt. Cap referència al Govern legítim de la República, ni al cop de 1936, ni a Francisco Franco, ni a la dictadura, ni a la repressió. Ni tan sols una diferència entre els que van defensar l'Estat republicà enfront de l'atac dels rebels. PSOE i PP van respondre amb un aplaudiment. L'esquerra minoritària es va negar a replicar el gest.
Fins a la dimissió Igual van fer les víctimes. El president de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, Emilio Silva, va titllar de "vergonyosa" la intervenció de Bono, perquè tal tebiesa no es reprodueix ni amb els que van morir en l'Holocaust o per actes terroristes. "Em sembla una vergonya que digui això davant el delicte més gran del Dret Penal", el de genocidi. El portaveu de l'Associació Granadina per a la Recuperació de la Memòria, Francisco Vigueras, també va deplorar que el Congrés encara no hagi condemnat el cop. "Em sembla bé que es recordi a Azaña, però la Cambra hauria de condemnar de manera contundent als militars colpistes, que no van tenir ni pietat ni clemència amb el vençut", va assegurar.
A Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, les paraules d'Azaña el van deixar "fred". "Aquest dia m'evoca a dir que esperem que mai més torni a passar que les tropes reaccionàries utilitzen la força en contra de la llibertat d'expressió i de la democràcia. El discurs d'Azaña és de 1938, i pessimista, quan ja es veia que perdia la guerra. No és el moment de fer aquest discurs. És hora d'afrontar les coses com són ", va dir.
José María Pedreño: "Bono és el clàssic hereu ideològic del franquisme"
José María Pedreño, president de Fòrums per la Memòria, va demanar directament la dimissió de Bono: "És el clàssic hereu ideològic del fraquismo que s'ha situat en un partit autoproclamat d'esquerres. Sembla mentida que membres del PSOE facin tal exercici de neofranquisme quan tenen milers de companys en fosses comunes ".Pedreño ha lamentat, com Cruanyes, que el president de la Cambra descontextualitzada el legat d'Azaña, pronunciat en plena guerra i per "negociar la pau".
Per Julián Rebollo, de la Plataforma contra la Impunitat del Franquisme, que l'Estat encara no condemni una revolta que es va cobrar "prop de 200.000 víctimes", prova el sentit de les mobilitzacions, "perquè se sàpiga la veritat, que va ser un genocidi ".
Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica i exregidor socialista, es va fixar en les paraules finals d'Azaña. Pau, pietat i perdó, les que no van tenir "milers i milers de vençuts, i les que necessitarien les legions de gent gran que no han recuperat les restes dels seus familiars". Alonso va atribuir la impossibilitat d'infantar un text "més contundent" a la "correlació de forces actual, amb el PP i els nacionalismes de dretes". "Tant de bo siguem capaços de votar un Congrés que condemni el cop. El problema és que hi Cambra no sent de veritat aquests valors ", ha afegit.
"Aigua beneïda" Al final, tot va ser "aigua beneïda", segons tuitea a l'instant un decebut Llamazares. "Bono al final no ha sabut sortir del jardí en el qual ell mateix es va ficar, ha utilitzat a Azaña per no criticar el cop, d'una forma molt jesuítica", va afegir, en declaracions a Públic. "Així estem, entre l'amnèsia del PP i la debilitat del PSOE.Per això seguirem donant la batalla ".
Emilio Silva: "És una vergonya que digui això davant el delicte més gran"
Bonaventura es feia creus. Recordava que ella i el portaveu d'IU, en el seu esborrany de la passada setmana, prenien com a base la proposició no de llei que la Comissió Constitucional del Congrés va aprovar per unanimitat-fins amb el PP, per tant-el 20 de novembre de 2002, amb la qual es va condemnar el franquisme i es reconeixia a les seves víctimes. Fil del qual va tirar la Llei de Memòria Històrica, de 2007, fustigada pels conservadors. "Ara no hem arribat ni a això. És por, covardia del PSOE i aquesta falsa equidistància entre vencedors i vençuts ".
El republicà Joan Ridao intentava veure alguna aresta positiva a la polèmica: que Bono es donés suport a Azaña, i "no en una solució creativa de les seves". Però havia d'aprendre de l'error: "Era un risc innecessari traslladar aquesta comesa al president.Hauria estat millor que tots els portaveus haguéssim pactat un text ". Francisco Jorquera, del BNG, remarcava el fet "inaudit" i irrefutable: que 75 anys després el cop encara quedi net de tot retret del Parlament. I entre passadissos alguns diputats del PSOE no ocultaven, mentrestant, el seu malestar.

Font:  kaosenlared.net

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada