divendres, 16 de setembre del 2011

La Diada del PP de Badalona i dels Ciudadanos


DIUMENGE, 11.9.2011. 19:41 H



El cabdill García Albiol ha decidit que la ciutat de Badalona, la tercera ciutat de Catalunya s’independitzi. Ha decidit que a Badalona no se celebrarà la Diada. García Albiol mai va participar en anteriors Diades, però abans la seva presència era irrellevant, ara sent alcalde de Badalona ha pres la decisió que la seva ciutat tampoc.

És això el que espera a les ciutats i pobles de Catalunya i a la pròpia Catalunya en cas d’una futura victòria d’alcaldes pepers?.

Anem a contar Ciutadanades

És curiós que un partit que amb la “sagrada Constitució espanyola” a les mans nega el dret dels catalans (i bascos) a independitzar-se d’Espanya hagi decidit independitzar Badalona de Catalunya, això si, sense proclamar la independència, només decidint que a la ciutat que ell governa des de fa uns mesos no celebraran la Diada.


El partit neolerrouxista Ciudadanos (C’s) ha iniciat una campanya que ells titulen “vamos a contar Diadas”. A C’s la Diada no li agrada, tampoc la llengua catalana, per això estan aquí, per salvar-nos de la nostra errada idea de voler parlar la llengua catalana. Els neolerrouxistes fent un exercici de tergiversació històrica i revisionisme absolutament delirant intenten explicar-nos un sopar de duro immens sobre els fets que són l’origen de la Diada.
. 
Tot i no estar-hi d’acord amb els nacionalistes espanyols ni amb els botiflers perquè soc independentista català, podria respectar que ells creguin que Catalunya ha de seguir sent una part d’Espanya, un situació que jo voldria veure corregida aviat, però amb el que no puc estar de cap de les maneres és que ens neguin la nostra història, una història que especialment els últims quatre segles ha tingut pocs moments positius. Hem perdut moltes coses i de la nostra relació amb Espanya no crec que hi puguem trobar res positiu. Des de Felip IV i els seu vàlid, el comte-duc d’Olivares, passant per l’infame Felip V, seguint amb el dictador Primo de Rivera i continuant amb el dictador feixista Francisco Franco, només per citar-ne els moments puntuals, no puc trobar res de beneficiós en aquesta unió forçada amb un país, Espanya, que només ens ha espoliat, ha fet la guerra a casa nostra, ens ha derogat les nostres institucions, cosa que només fa un invasor quan s’apodera d’un altre país, i ens ha prohibit parlar la nostra llengua.


La democràcia espanyola no ha servit per acabar amb aquesta situació, continuen espoliant-nos, i si abans ens prohibien la llengua a baioneta calada ara ho fan a toga amb tuf de ranci.


Tenim a casa nostra uns botiflers, així és com diem dels traïdors a Catalunya, mentre en altres països als traïdors, se’ls executa, empresona o se’ls expulsa del país, nosaltres els fiquem a les nostres institucions. I em refereixo al Partit Popular, un partit que té diputats al nostre Parlament, un partit amb les mateixes idees i amb la mateixa idea d’Espanya que el general Franco, que en prendre Catalunya per la força de les armes el primer que va fer va ser suprimir totes les institucions del país, inclòs el Parlament on ara s’asseuen els diputats del Partit Popular.


I tenim també als neolerrouxistes de Ciudadanos, un partit creat amb un propòsit, aconseguir que el català desaparegui de la vida pública, i molt probablement també de la privada, i que ara, arribada la Diada ens intenta explicar sopars de duro, i intenta fer-nos oblidar com hem arribat a aquesta situació, Ciudadanos intenta negar-nos la nostra pròpia història i convèncer-nos que ens val més ser uns bons espanyolets desmemoriats. Aquests paràsits dels Ciudadanos ens intenten inocular el verí de l’oblit amb les seves fal•làcies espanyolistes.


Un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la, ens cal recordar la nostra història per sortir d’aquesta situació lamentable. Un poble que oblida la seva llengua mor perquè la llengua és en el cas dels catalans l’ànima del nostre poble, si perdem l’ànima, és a dir, la llengua, desapareixerem, i ens convertirem en quelcom més lamentable que simples espanyolets sense memòria i sense llengua. Apa, Alberto Rivera, ves-te'n a celebrar el 18 de juliol i el 12 d'octubre, que és el que a tu t'agrada ben embolicat amb l'estanquera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada