La remuneració mitjana del consell d'administració i de l'alta direcció de les quinze majors entitats financeres espanyoles, entre bancs i caixes, va experimentar un creixement del 48% des de 2004 a 2010, mentre que els beneficis en aquest període es van incrementar un 27%.
nuevatribuna.es | | Actualitzat 26 octubre 2011 - 20:47 h.
El cas 'més sagnant' de retribucions correspon a les caixes nacionalitzades
Així ho reflecteixen les dades presentades pel secretari general de COMFIA CCOO, José María Martínez. L'estudi sobre remuneracions en el sector financer presenta un augment dels emoluments de la cúpula de les nou grans caixes d'estalvis del 47% en aquests anys, mentre que el benefici es va reduir un 7%. En els sis grans bancs, el sou de la cúpula va créixer un 42%, una mica menys que els beneficis (+46%).
Martínez va sostenir que el cas "més sagnant" de retribucions correspon a les caixes nacionalitzades: CatalunyaCaixa, Novacaixagalicia (NCG) i Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), on la remuneració mitjana de la cúpula va créixer un 93%, un 68% i un 94%, respectivament, mentre que els beneficis van caure un 53% en el cas de la primera i un 47% en el de la segona, i van augmentar només un 3% en el de l'entitat alacantina.
"En les caixes que pitjor ho han fet aquí està el perquè", va il · lustrar Martínez, per a qui aquests emoluments en relació al guany posen de manifest les fallades en el control intern i extern, responsabilitat que correspon tant a les comunitats autònomes com al Banc d'Espanya, encarregats de la supervisió, si bé els sindicats també han d'assumir part de la culpa per la seva presència en els òrgans de govern de les entitats.
"El Banc d'Espanya no ha estat molt fi, hauria d'haver posat ordre però no va voler, per ser fort amb els febles i feble amb els forts", i ha d'assumir les responsabilitats pel que fa a les retribucions en les entitats financeres, perquè " les coneixia ", ha afirmat Martínez.
El secretari general de COMFIA CCOO considera que el Banc d'Espanya hauria més obligar a la revisió de les retribucions compromeses tant en la CAM, intervinguda el passat 22 de juliol i en procés d'adjudicació, com en Novacaixagalicia i en CatalunyaCaixa.
Si els sous dels consellers i l'alta direcció del sector financer en general van suposar el 2,1% dels beneficis en aquest període de sis anys, en el cas de les 22 caixes que han rebut diners públics del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària ( FROB) o del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), el percentatge es dispara al 8,9%.
En concret, COMFIA CCOO subratlla que en Banki i Banca Cívica, que han rebut ajudes públiques per import de 4465 i 977 milions d'euros, respectivament, la cúpula ha aprofitat la seva conversió de caixes a bancs per multiplicar les seves remuneracions, fins a suposar el percentatge sobre beneficis més alt de tot el sector, del 1,9% i del 3,7%, en cada cas.
D'altra banda, l'estudi de CCOO, que fa servir dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i d'un total de 52 entitats sobre govern corporatiu i memòries anuals, recull que "la quantia de préstecs a la cúpula es va disparar en les caixes amb problemes amb coneixement del supervisor ".
Així, de l'increment absolut de préstecs a la cúpula de les entitats per import de 436 milions d'euros registrat en el període comprès entre 2004 i 2010, el 80% va correspondre a quatre caixes d'estalvis: NCG (147.500.000), Caixa Duero Espanya (82,4 milions), CatalunyaCaixa (64,1 milions) i CAM (62,9 milions).
Davant d'aquest panorama, CCOO reclama que es conegui la remuneració de la cúpula de totes les entitats de manera individualitzada incloent les clàusules de blindatge, que s'estan començant a registrar en caixes convertides en bancs, tal com va reclamar a la CNMV el 2006.
El sindicat proposa també fixar un límit general per a les remuneracions de consellers i alta direcció en funció a un percentatge màxim dels beneficis. En aquest sentit, advoca perquè aquest límit sigui inferior en el cas de les entitats que han rebut o percebin ajudes públiques, fet que suposa anar més enllà del que recull les últimes normes sobre això d'Economia i del Banc d'Espanya.
"Els últims episodis protagonitzats per algunes entitats són paradigma del socialment repugnant enfront del socialment responsable, i soscaven la credibilitat del conjunt del sector financer", ha defensat Martínez.
Potser també us pot interessar:
- Vuit mesos per recapitalitzar la banca
- Tancament en Economia per la situació del Fogasa i del SPEE
- "El bloqueig de convenis acaba repercutint en l'economia"
Notícies relacionades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada