República ¡¡*¡¡ Catalana: Experts alerten de la "degradació profunda" de l'Ebre

Experts i professors de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua (FNCA) han alertat de la "degradació profunda" que pateix el riu Ebre.

nuevatribuna.es | | Actualitzat 26 setembre 2011 - 16:38 h.

En un roda de premsa, el fundador de FNCA, Pedro Arrojo, ha observat que, encara en èpoques de major estiatge, "no hi ha hagut aquests impactes" al riu, que "mai" ha presentat el seu estat actual. Així, ha remarcat que el Soto de Cantalobos "s'està assecant".

Arrojo ha explicat que l'Ebre presenta, al seu pas per Saragossa, una gran presència d'algues, el que denota "l'eutrofització del riu", amb falta d'oxigen, baix nivell d'aigua i excés de contaminació amb fosfats, que se sumen a una regulació de cabals que impedeix l'existència de crescudes d'hivern i un excés de nutrients procedents de les estacions depuradores i de lixiviats de cultius.

A més, a la ciutat, "l'assut i el dragatge són al centre d'un diagnòstic més profund que hauria de fer", segons ha assenyalat Arrjo. D'aquesta manera, ha assegurat que des de la Fundació "no es demanen responsabilitats ni que es pagui pel que va fer, però sí que canviïn les actituds" i "mirar al futur de manera més seriosa i rigorosa" per conservar l'Ebre

En aquest sentit, el catedràtic emèrit d'hidrogeologia de la Universitat de Saragossa, Javier Martínez Gil, ha subratllat que la presència d'algues està causant "el desagradable aspecte" del riu a la capital aragonesa i del Soto de Cantalobos, del qual ha dit que "forma part del patrimoni, la memòria i identitat d'aquesta terra", i els problemes encara s'han de diagnosticar.

Així mateix, ha apuntat com algunes zones a nivell local, a la Conca, mantenen un estat"impresentable" amb rius pirinencs "secs" en municipis com Biescas, ia la capital aragonesa "sota l'aigua hi ha Tarquino en quantitat, que són les tones que s'han estat abocant d'abocaments urbans i de la indústria i aquí estan atrapades, sota la catifa "i una intervenció en el riu hauria de" intentar reparar això ".

Martínez Gil ha indicat també que el que està passant a Saragossa "passa a tot l'Ebre i en altres rius" i es tracta de la "degradació profunda" de les vies per manca d'aigua que "es queda en els regadius, en el camí "i ha instat a" recuperar el sentit "comú en la gestió del recurs.

PRESÈNCIA D'ALGUES

Sobre la presència d'algues, el catedràtic de la Universitat de Sevilla, Leandro del Moral, ha detallat que ja existien precedents a l'Ebre, "però mai amb la potència amb la qual es manifesta" ara i ha opinat que les normatives sobre aigües " no poden fer front a la tendència estructural de degradació ", sinó que es necessita" voluntat "per canviar.

Així mateix, Leandro del Moral ha apuntat que també les alteracions en les riberes, "encara que siguin per a un ús social positiu, afecten negativament a la seva conservació" i, sumat a altres factors, "donen lloc al procés de decadència i degradació".

REGADIUS

Respecte a la incidència dels regadius, els seus retorns i la contaminació que provoquen, Del Moral ha advertit que en l'actualitat no existeix una tecnologia que permeti depurar la seva contaminació, sinó que hi ha tecnologia per "minimitzar" els seus efectes i accions "de bones pràctiques ". En aquest punt, Pedro Arrojo ha detallat que sí "hauria tecnologia, però no és viable", com un sistema d'osmosi inversa, que seria "molt costós pel preu i la infraestructura".

Per això, ha defensat que "el més barat per començar a millorar, i que podria tenir un consens general, en una perspectiva de canvi climàtic en què" gran part dels regadius que s'han fet tindran problemes per mantenir-se ", seria establir un pla de retirada voluntària de regadiu indemnitzada, com fa Europa a través de les subvencions agràries. "Però, de debò, per retirar regadius amb forts nivells de salinitat, amb forts problemes de drenatge i amb baixíssima productivitat", ha asseverat.

D'aquesta manera, segons ha assegurat, es podrien retirar regadius "de les zones més salubres, menys productives, a un cost d'indemnització moderat i que els agricultors acceptarien" i, com a exemple, ha exposat que així es recuperaria aigua "d'alta qualitat per menys de quatre cèntims d'euro el metre cúbic.

"També les bones pràctiques agràries i l'agricultura ecològica afavoririen la reducció de la contaminació als rius i Alemanya ja està consumint en proporcions de més d'un 30 per cent dels productes de consum d'agricultura ecològica", ha apuntat Arrojo, que ha preguntat "per què no es pot entrar per aquest camí més racional" i afavorir l'activitat de productors familiars, el que reduiria la càrrega contaminant de pesticides. "Caldria apostar en aquestes línies", ha afirmat.

Arrojo també ha explicat que la salinització, en el cas de l'Ebre, "no produeix les algues però sí la degradació de les aigües", en assenyalar que segons documents interns de la CHE "hi ha terres que estan exportant a les vies entre 8 i 10 tones de sal per hectàrea i any, terres que mai van haver de regar perquè no són adequades per al regadiu ".

"HI HA POSSIBILITATS DE MILLORAR"

No obstant això, Arrojo ha manifestat que "com algunes coses s'han fet malament i en algunes coses s'ha estat molt ineficients, això dóna un avantatge i és que el matalàs per millorar el que s'està fent és gran i hi ha possibilitats de millorar, però cal tenir voluntat per promoure això i consensuar incentius a agricultors i saber parar la màquina i no seguir creixent un regadiu que no té futur ".

"Tenim en perspectiva el canvi climàtic, tenim l'Ebre mig mort, tenim un regadiu que no va a aguantar i la perspectiva que no hi haurà per això, però segueix donant vots el parlar de nous regadius", ha criticat Arrojo, al lamentar que "no hi ha senyals en l'horitzó que els governants tinguin la més remota intenció d'entrar en aquesta lògica" de reduir la quantitat i millorar la qualitat, cosa que seria "clau".

Finalment, Javier Martínez Gil ha observat que "l'arrel del problema és que no hi ha voluntat" de canvi "ni consciència social" i encara s'ha de diagnosticar el problema, i alhora ha estimat que "no les autoritats no volen adaptar-se a una realitat "com la degradació de l'Ebre mentre s'impulsen" despropòsits com Biscarrués o Yesa ".

Potser també us pot interessar:

Font: nuevatribuna.es