divendres, 21 d’octubre del 2011

Victòria de la Democràcia i de la Llibertat

Ferran Latorre / Divendres, 21 d'octubre de 2011 21:13 h
Per fi! Eta, ha anunciat que atura la seva lluita armada. Ara l'hi tocarà treballar-hi a la política democràtica de la mà de Amaiur o des de Bildu. L'acció política i social serà cabdal en tot aquest procés on la població del país basc, n'és la gran guanyadora. S'obre un escenari que tant el govern espanyol,francès o basc no creien que arribes mai. Un escenari on des de els últims cinc anys s'ha anat teixint tots els moviments d'ETA i de l'esquerra abertzale per finalitzar aquest mateix dilluns, desprès de la conferència per la pau.

Fa un any que en el seu últim comunicat, ETA va demanar i ens va comunicar que deixava de banda l'activitat militar de forma verificable per la comunitat internacional. I així, és va verificar una vegada acabada la conferència. Hem arribat a la fi de l'inici. Tot en el que ens ha portat fins les set de la tarda d'ahir, ha estat gràcies a l'actuació de la pressió legal i policial a l'entorn d'ETA, però molt més des de la població basca que és la que més rebuig ha mostrat a la lluita armada. Crec firmament en que s'ha acabat, ja que sinó ja estarien deslegitimitzats per sempre més.Però és obren tres interrogants: El paper del futur govern entrant, l'acció de l'esquerra abertzale a les institucions i el procés democràtic cap a la independència final d'Euskal Herria.


El possible govern central entrant desprès del 20-N, és trobara un escenari molt kafkià i de difícil solució. Al llarg dels últims anys ha perpetuat i utilitzat de forma grollera i pública totes les associacions de víctimes - moltes d'elles, properes al entorn popular - , en benefici exclusivament d'ells per contra del govern socialista i de les seves actuacions. Ara totes elles demanaran justícia als mateixos que els han estat utilitzat políticament, però el govern entrant és veurà en la crüilla d'actuar pel be de l'estat espanyol o d'un col.lectiu que se'ls hi tornaria en contra. Si el govern entrant s'enroca en les seves posicions, la pressió internacional serà molt dura i els farà culpables del que succeeixi.Aquí no n'hi han ni guanyadors ni vençuts. 

La filla d'en Ernest Lluch, ja ho va deixar prou clar en la seva intervenció al 3/24. Les víctimes no podem formar part de les negociacions per la falta d'objectivitat. L'estratègia d'ETA és digne d'estudi del millor director d'orquestra. Curiosament, els fills hereus del franquisme seran els que hauran de posar-hi fi a tot. Ironies del destí? No crec, tot això és la humiliació dels culpables indirectes de la pròpia creació d'ETA.L'esquerra abertzale, és la gran guanyadora d'aquesta situació. 

L'aparició de Bildu a les institucions del país basc va oxigenar democràticament els ajuntaments, però la creació d'Amaiur - l'hi auguro entre 4 a 6 escons més dels previstos - per el 20-N serà la gran guanyadora i qualsevol de les properes propostes de coalició que és presentin a Euskal Herria. Molts basc s'havien allunyat de l'esquerra abertzale per la seva implicació en les directrius d'ETA, per anar-se'n cap al PNB. Però, la ratificació de la pròpia esquerra abertzale contra l'activitat armada d'ETA i dels presoners de la banda, farà que la gent torni en aquest cas, cap a Amaiur.Els catalans hauríem d'aprendre'm molt del poble basc, ja que la immensa majoria és sent plenament basca plogui o nevi. Son bascos - i per lògica euskalduns - davant de tot i van tots a una. 

Els resultats electorals seran aclaparadors per l'esquerra abertzale i el conjunt de forces democràtiques que s'hi presenten. L'apropament de la societat basca a la lluita independentista, és l'arma de doble fil que haurà de treballar el govern entrant al llarg dels propers quatre anys.Tot això, portarà a un creixement gradual i exponencial del sentiment polític independentista basc. Més presència als ajuntaments i institucions, fins que en el Parlament d'Euskal Herria hi hagi majoria. Aleshores,que? Proclamaran de forma unilateral la independència? Espanya ho acceptarà? La comunitat internacional en aquell cas, recolzarà el procés de independència? Els drets bàsics i universals de l'autodeterminació dels pobles, serà una realitat? Preguntes de resposta senzilla: Sí.Euskal Herria, acaba d'iniciar-hi no tant sols la fi d'una banda terrorista d'alliberació nacional, sinó que ha iniciat el seu camí final cap a la independència. Vulgui o no l'etern inamovible i antidemocràtic estat espanyol.Hem vist caure el mur de Berlín. Hem vist l'explosió del Challenger. 

Hem vist com el fanatisme va fer danys al cor financer d'Amèrica. Hem viscut l'inici i fi de la guerra dels Balcans. Hem vist un president d'estats units afroamericà. Hem vist la captura de Bin Laden. Hem vist la mort de Gaddafi. Hem vist el fi d'ETA. Haurem de veure la independència de Catalunya? Crec firmament que si. 

1 comentari:

  1. Un article molt interessant. Estic totalment d'acord amb que aquesta declaració és un compromís ferm que ens beneficiarà a tots. Crec que Catalunya pot aprofitar aquest procés per apendre'n i utilitzar-lo com a trampolí cap a la independència. També tinc un bloc d'actualitat catalana, http://creamcatalana.blogspot.com/

    ResponElimina