La CEOE acaba de presentar el seu programa econòmic cara a les eleccions del 20N.Personalment no em sorprèn el que demanen als partits polítics, però de dur a terme ens retrotraería al segle XIX. Tot ell és un pur extremisme neoliberal, basat en la injustícia social i en el benefici escandalós per a ells. El seu únic pensament és, com fer-se més rics a costa del país.
En aquest programa, no es veu el mínim indici de pensar en una sortida global i integradora per al país, sinó exclusivament per a la seva butxaca, a això se li diu fer pàtria.
Al nostre país, els empresaris en general, han estat una rèmora. Són liberals a l'hora d'exigir a l'Estat més llibertat i menys regulació, que entorpeixi les seves activitats, però s'obliden del liberalisme, quan reclamen a aquest mateix Estat, la pluja de subvencions per a les seves activitats, la regulació de preus que els impedeixin competir en llibertat a les mercaderies importades i així sortir beneficiats. Es calcula, que en els pressupostos generals de l'Estat, hi ha destinats uns 30.000 milions d'euros anuals en subvencions al sector privat.
Un dels motius més evidents del retard econòmic que pateix el país, és la seva falta de competitivitat, així com de l'escassa internacionalització. Això és a causa del paper protector de l'Estat amb el món empresarial. Aquest paper, ha estat molt ben desenvolupat per les diferents dictadures, que al llarg del segle XIX i XX hem patit.Amb llargs períodes de temps de suport a aquest sector amb protecció, amb la finalitat de garantir beneficis.
Amb l'arribada de la democràcia, igual que no es produeix la ruptura democràtica en el camp polític tampoc, aquesta es produeix en el camp econòmic. Ara estem patint aquesta dependència malaltissa del món empresarial de l'Estat. Si realment volem i necessitem un altre model productiu, una de les primeres coses que han de canviar és acabar amb tot aquest tipus de subvencions estatals.
Alguns em diran que la nostra economia s'ha internacionalitzat molt. És una afirmació certa, però aquesta internacionalització l'han dut a terme alguns sectors, aprofitant el paraigua de l'Estat. Vegem alguns casos. Telefónica, ex monopoli de l'Estat, molt afavorida per la política tarifària durant molts anys. Repsol és més del mateix. El sector bancari amb el Santander i BBVA han estat protegidísimos per l'Estat. Iberdrola i Endesa, amb regulacions tarifàries que els han afavorit es expansió. En resum, aquesta s'ha produït afavorida per haver pagat els usuaris preus abusius que han permès a aquestes empreses sortir a l'exterior.
La CEOE ha criticat molt l'endeutament públic, però no s'ha queixat, de l'elevat gastat, més de 60.000 milions d'euros, en el sistema bancari. Els espanyols amb els nostres diners públic s'ha servit als interessos privats dels bancs.
La CEOE, només parla que hi ha de baixar els seus impostos. Això sí que és un escàndol. Segons l'Associació d'Inspectors d'Hisenda, a Espanya la defraudació fiscal, ronda entre 80.000/90.000 milions d'euros anuals. Calculen que les empreses de l'IBEX, defrauden la meitat d'aquesta quantitat, per descomptat totes són empreses afiliades a la CEOE.
L'altre escàndol del que mai parla la CEOE, és com declaren els empresaris en aquest país. La seva xifra d'ingressos ronda els 900 euros mensuals, és a dir, els nostres empresaris guanyen menys que els soferts mileuristes ¿No els produeix vergonya?
Els sentim parlar de patriotisme, solidaritat ..., l'únic que els exigiria a aquest món empresarial espanyol és, que compleixi amb els seus deures tributaris, com fem tots els treballadors.
Deixin d'intentar retallar drets laborals i d'acomiadaments i Seguin a parlar amb els sindicats d'una vegada, els problemes reals que hi ha al món del treball. A hores d'ara amb cinc milions d'aturats, tots hem de buscar un marc laboral ajustat, amb models flexibles, participació dels treballadors en les empreses, com passa en moltes alemanyes, horaris laborals, conciliació familiar, participació en els beneficis i implicació del treballador en l'empresa, seguretat laboral, etc.
La CEOE, ha advocat per augmentar l'edat de jubilació fins als 70 anys, baixant la quantia de la pensió i de les prestacions. Plantejant com substitutiu un sistema de pensions privat. No obstant això, no se li sent una sola veu quan es demostra, com ja han comprovat milers d'espanyols, que les seves alternatives privatitzadores són una ruïna, on no només no s'augmenta el capital invertit sinó que es perd.
La CEOE sistemàticament demana la disminució de la seva contribució al sistema de pensions però hem de saber que quan fa això, està atacant el futur d'aquest.
Resulta èticament reproblable, que persones de la CEOE com Botín (Santander), González (BBVA) parlen de baixar les pensions que estan en una mitjana de 800 euros anuals, quan ells blinden les seves amb desenes de milions d'euros.
Plantejant la privatització de l'educació o la sanitat, com fan en el seu programa, mostren el seu costat més insolidari, quan saben que l'educació i la sanitat públiques, són vitals per al manteniment d'una mínima justícia social. Després s'escandalitzaran quan hi hagi brots de violència, provocats per la injustícia social que ells plantegen.
La nostra classe dirigent empresarial, mostra una vegada més, el seu egoisme i la falta de solidaritat amb el país, quan es nega a la tornada de l'impost de Patrimoni. Em resulta de difícil definició quan sento a Botín negar-se a aquest impost, mentre que ha mantingut 2.200 milions d'euros en comptes suïssos durant anys sense declarar.
Una cosa haurien d'aprendre d'altres rics del món, com per exemple quan Warren Buffet i Bill Gates escriure a Bush, perquè no fes la baixada d'impostos als rics, perquè això significa trencar el capitalisme. Li explicaven a Bush en aquesta carta, que perquè el capitalisme funcionés cal un equilibri entre rics i pobres i que amb la política neoliberal de baixada d'impostos, la balança es desequilibrava perillosament i hi hauria un rebuig majoritari de la societat.
El mateix Warren Buffet, parla de que les classes socials existeixen i que ells, els rics, estan en guerra amb els pobres (que no s'assabenten) i que aquesta batalla l'estan guanyant els rics ¿Què passarà quan els pobres ens assabentem d'això ?
Canviïn, plantegin solucions consensuades i equilibrades amb els sindicats, perquè si no els recomano que llegeixin les història i així podran saber que passarà quan la gent no tingui per menjar. Sempre la història, si s'analitza bé, dóna solucions i ens diu que errors no hem de cometre. Hi ha un refrany que diu "qui sembra tempestes recull tempestes" Aprendran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada