nuevatribuna.es | 17 novembre 2011 - 11:37 h.
Si jo fos un inversor que em dediqués a especular amb deute públic espanyol estaria lleugerament inquiet. Queden només quatre dies per les eleccions generals a Espanya, en les que clarament guanyarà el Partit Popular i els mercats estan extralimitats. La prima de risc del deute públic, la probabilitat que no es pagui la totalitat del deute, s'ha incrementat fins a nivells no vistos des que Espanya va entrar en l'euro.
Una causa determinant d'aquest increment de la prima de risc és la manca de definició de les polítiques europees per fer front a la crisi de l'endeutament públic de diversos països de l'àrea euro. Això "en prosa de Clar i català", com va dir Gonzalo de Berceo, significa que els alemanys haurien d'assumir, perquè l'euro sobrevisqui, que els seus impostos han de ser l'aval de gran part del deute públic dels països de l'euro. És el que aquesta darrere de la proposta dels "eurobons". Des de la perspectiva dels espanyols, com avalats, no planteja cap problema. És el bo del Pla Marshall, que els diners els van posar altres, en aquell moment històric els nord-americans. Però és plenament comprensible que els presumptes avaladors, els contribuents alemanys, vulguin obtenir dels països amb risc d'impagament dels seus deutes públics, abans de convertir-se en garants d'aquestes obligacions que són alienes, compromisos suficients que tenen capacitat de pagar-les. I en el cas que no ho facin, la famosa treu grega, que els bancs que han especulat amb aquests títols també assumeixin part del risc en què han incorregut. Però en això no hi ha res de nou, com més es retardi l'acord, més benefici a curt termini obtindrem els especuladors, encara que amb un risc creixent que la treu final sigui més gran, si ens atrapen amb títols que no hàgim col · locat.
Però, per què la prima de risc espanyola segueix escalant posicions, quan un partit fiable guanyarà les eleccions? El seu candidat a la Presidència de Govern Mariano Rajoy ha insistit per activa i passiva en la "trajectòria d'eficàcia de la gestió assumptes públics [dels governs populars] (...), som previsibles i per tant fiables". Per això, com a inversor assenyat que em dedico a especular amb deute públic espanyol, el primer que he de fer és llegir-me el programa econòmic del Partit Popular. Així podré saber si les seves polítiques econòmiques van a permetre que recuperi de la inversió que he realitzat, m'interessa analitzar quines mesures prendran perquè l'endeutament de l'estat espanyol no s'incrementi tant que faci impagable part del deute. Descartat, per ara, que siguin els impostos dels alemanys que l'avalin.
Necessito, per tant, que em ofereixin unes propostes fiables d'impuls de l'activitat econòmica, de generació d'ocupació, que permetin un increment dels ingressos fiscals i una reducció de la despesa per desocupació, o un marc previsible d'increment dels impostos que, enfrontant-se al enorme frau fiscal, garanteixi que el dèficit públic no es desboqui, o una retallada clar de les despeses públiques que operi en el mateix sentit.O, almenys, un pla per ajornar els ferris compromisos de reducció del dèficit públic, d'arribar a un 3% el 2013, que el Govern espanyol ha adquirit amb la Comissió Europea.
Sobre aquest últim punt, no albergo cap esperança. El dèficit públic el 2011 superarà àmpliament la previsió del 6%, i les declaracions públiques dels portaveus populars caricaturitzen la proposta de renegociar els terminis com a signe de manca de confiança en la capacitat de recuperació de l'economia espanyola. Hauran de accelerar la reducció de la despesa o l'increment dels ingressos.
Obro el Programa resumit del PP, el meu objectiu en primer lloc és conèixer les mesures concretes d'impuls de l'activitat econòmica. La primera de les 100 Propostes m'omple de desassossec: "Presentarem un pla complet i coherent de reformes estructurals per a l'estabilitat pressupostària, el sanejament del sector financer, la liberalització de l'economia, la reforma laboral i l'impuls de la competitivitat". Devoro a corre-cuita les pàgines per trobar alguna cosa més concret i en l'apartat de la indústria apareix la mesura 36: "emprendre les reformes estructurals necessàries perquè les empreses espanyoles no s'enfrontin a costos del capital i de producció més cars que els seus competidors" .
El que vol dir que avui 17 de novembre no tenen cap pla de reformes estructurals, i falten quatre dies per les eleccions. Tanco aclaparat el programa i penso en vendre immediatament els títols de deute públic espanyol que tinc. Reflexiona, respiro profundament, em assossec, i obro novament el programa, potser jo m'he equivocat en l'objecte de la meva recerca, em centro en les propostes fiscals.
El programa del PP només planteja baixades d'impostos: per a les empreses que generin ocupació (15); sobre l'estalvi, inclosa la deducció per adquisició d'habitatge habitual que és ser una de les causes del boom especulatiu del totxo, i les famílies nombroses ( 16), en l'impost de societats que han de pagar les empreses (17); sobre l'IVA que suporta la compravenda d'habitatges (27), en el sector turístic en general (30), i en relació amb la R + D empresarial ( 20). Retallar els ingressos públics és una curiosa i innovadora forma de reduir el dèficit públic. No em desassossec com abans i em dirigeixo a veure les propostes sobre la despesa pública, animat per les declaracions recents de la secretària general del PP Maria Dolores de Cospedal que "alguns (...) van a protestar molt quan el Govern [del PP] digui tot el que cal fer per treure el país de la crisi ". Potser dibuixen una retallada de la despesa pública molt superior a la minva d'ingressos fiscals de les seves propostes. Encara que actuar així pot contreure encara més l'economia espanyola, no cal veure a Grècia.
Les mesures número 2 i 6 m'animen a seguir llegint, ia mantenir els meus inversions: "... establirem prioritats dins de la política general d'austeritat ..."," racionalitzar i, eventualment, suprimirem aquells organismes, ens públics i entitats instrumentals les funcions pugui assumir l'administració ... "Però hi ha alguna cosa que em comença a escates. Són només declaracions d'intencions, no hi ha ni un sol número, ni concreció de partides a reduir. Només en la mesura 72 observo una menció a la reducció d'alts càrrecs, personal precari de l'administració i cotxes oficials. Si, si, no és riure "Abordarem la racionalització d'estructures administratives i costos. Reduirem el nombre d'alts càrrecs, personal eventual i les despeses corrents. Farem un ús més eficient dels cotxes oficials "
O sigui que de retallades no tenen ni idea de per on començar Quina fiabilitat! Veig amb deteniment les propostes sanitàries, de pensions, d'educació, d'infraestructures, de reforma del sistema financer i només no veig cap menció específica a la retallada de la despesa. Al revés, no es planteja cap reducció pressupostària:
• "El Partit Popular es compromet a preservar el caràcter universal i la qualitat dels serveis públics que conformen l'Estat del Benestar".
• "Culminarem el sanejament i la reestructuració del sistema financer (8)"
• "Promourem el desenvolupament d'una xarxa d'AVE moderna, sostenible i eficient, i afavorirem la seva connexió amb la xarxa aeroportuària (25)"
• "Millorarem l'educació obligatòria i gratuïta fins als 16 anys (38)"
• "Establirem un marc general de finançament per les universitats
que sigui suficient, estable i transparent (44) ".
• "Adoptarem totes aquelles mesures que garanteixin l'accés universal a unes prestacions sanitàries de qualitat (52)".
• "El Partit Popular està compromès amb el manteniment del poder adquisitiu de les pensions (55)"
Anem, el Món Feliç. Tanco el Programa de les 100 mesures del PP apesarat. Jo simplement volia avaluar les possibilitats de recuperar una inversió de cert risc, que a canvi té una rendibilitat més elevada del normal. Sí, el deute del Regne d'Espanya té una prima de 460 punts respecte a la d'Alemanya, però és un negoci que no em sembla segur. Els del Partit Popular no esmenten ni una sola xifra que em permeti avaluar els riscos de la meva inversió. La previsibilitat i la fiabilitat enunciades reiteradament per Rajoy es converteixen en un acte de fe. Però jo no sóc un votant-creient. No em fico a les fosques en un túnel que no sembla que tingui sortida.Connecto l'ordinador i dono ordre de vendre els meus títols de deute públic espanyol en els mercats secundaris. Massa risc.
Font: nuevatribuna.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada