Després de decidir no presentar-se en coalició s'ha signat un acord programàtic per dos anys
El president de la Generalitat, José Montilla, i el president de Ciutadans pel Canvi (CpC), Àlvar Roda, han signat aquest dimecres un acord polític d'una durada de dos anys -renovables a dos més- que inclou propostes programàtiques però no una coalició electoral, ja que fa unes setmanes es va descartar la seva reedició. Donar suport a una llei electoral de Catalunya o impulsar una reforma constitucional per una Espanya federal són dos dels compromisos que adquireixen les dues parts. Tot i no reeditar-se la coalició, Montilla ha fet una defensa de la importància que en el passat ha tingut aquesta aliança i també en el futur: 'junts tenim la capacitat de mobilitzar i d'il·lusionar la societat catalana'.
DIJOUS, 28 D'OCTUBRE DE 2010 05:00 H
Tot i el trencament de la coalició electoral, dos noms de CpC estan presents a les llistes del PSC. Es tracta d'Antoni Comín i de Mohammed Chaib, números 20 i 24 respectivament. El president de CpC, Àlvar Roda, s'ha mostrat 'plenament satisfet' amb un acord que ha qualificat de 'potent, valent i profund'. De fet, ha dit que aquest acord 'és probablement el més potent i ambiciós de tots els que hem fet amb el PSC des de la creació de Ciutadans pel Canvi', tot i que 'per primer cop no contempla la coalició electoral'.
Federalisme i llei electoral
L'acord polític signat entre PSC i CpC, que té una vigència de dos anys renovable per dos més, fa un 'balanç positiu' de la relació iniciada l'any 1999 i estableix tres grans blocs programàtics. Un primer àmbit és l'institucional, en el qual el PSC es compromet amb CpC a donar suport a una llei electoral per a Catalunya 'basada en un principi de major proporcionalitat, una persona un vot, i que equilibri de forma justa la representativitat dels territoris'. A més, aquest suport inclourà el vot favorable del grup del PSC al Parlament a la ILP que va presentar davant de la cambra CpC quan sigui sotmesa al debat a totalitat.
Una altra de les propostes en aquest àmbit és 'realitzar referèndums i/o consultes per les decisions que afectin substancialment a la ciutadania', així com 'promoure l'esperit d'avaluació per part de la ciutadania i fomentar el rendiment de comptes'.
Un segon àmbit és el federalisme i les relacions amb l'Estat espanya. L'acord estableix impulsar una Espanya federal a partir d'una reforma constitucional que incorpori una configuració federal de l'Estat; un 'reconeixement nacional' de 'totes les identitats nacionals', que 'han de gaudir del mateix estatus jurídic'; la cooficialitat del català a tot l'Estat; la reforma del sant i la instauració estable de la Conferència de Presidents; l'aplicació del principi de subsidiarietat i reconeixement constitucional de l'asimetria competencial; un finançament i una justícia federal; infraestructures en xarxa i seus de l'estat federal descentralitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada