La presidenta i candidata del PP a les eleccions al Parlament defensa en aquesta entrevista a Crònica.cat que el debat identitari ha de tenir menys pes 'perquè ens resta forces com a país', i que 'qui més ha contribuït al creixement del sentiment independentista a Catalunya han estat Zapatero, Maragall i Montilla'.
02.11.2010 - 16:11 - Països Catalans
Immigració economia i identitat nacional són alguns dels debats que s'estan imposant com a temes de campanya. Des del seu punt de vista, quin mereix tenir més rellevància?
Evidentment, l’economia és el principal problema dels catalans. Pels 676.000 catalans que hi ha a l’atur, seria un insult que ens preocupéssim més d’altres temes que no pas de la situació econòmica. Crec que la campanya s’hauria de centrar en els temes que preocupen els catalans i aquests són, segons el nostre parer i el que ens apunten les enquestes, l’atur, la crisi econòmica, la immigració i la seguretat ciutadana.
Després de la polèmica sobre els romanesos i Garcia Albiol, creu que el PP s'està radicalitzant en el tema de la immigració.
En molts barris de Catalunya hi ha greus problemes de convivència, de seguretat, de manca d’integració i d’ocupació de l’espai públic per part de determinats col·lectius. Sovint des de fora del barri no és té la consciencia del problema. Aquests veïns volen que el Govern actuï, volen una resposta. No podem mirar cap a altra banda, el PPC està alertant d’aquest problema, però alguns volen matar el missatger. Si no s’actua ara, el conflicte creixerà. Això és del que alertem. A aquests veïns que s’acusa de racistes estan farts de la passivitat de les autoritats davant els seus problemes. Ells són els que pateixen l’incivisme, els enfrontaments, el descontrol de la immigració il·legal, la nul·la voluntat d’alguns d’adaptar-se a les nostres normes de convivència, d’acceptar els nostres valors democràtics o el col·lapse dels serveis públics per l’increment de població arran de la immigració. L’immigrant que ve a casa nostra no pot pretendre viure amb els costums i valors de societats no democràtiques que són incompatibles amb la nostra societat. 0Nosaltres creiem en la igualtat de drets i d’oportunitats per tothom, però això només s’aconsegueix amb un control de la immigració per tal que aquesta sigui legal.
El Partit Popular sempre ha apostat per una conselleria d'Immigració. Quin tipus de polítiques duria a terme?
Nosaltres apostem per donar un major protagonisme a les polítiques d’immigració en el marc d’una reducció de les conselleries del Govern. La futura conselleria d’immigració haurà de tenir més recursos per a la integració, haurà de treballar per resoldre els conflictes de convivència en els barris, haurà de treballar per que els immigrants coneguin i assumeixin el nostre sistema de drets i llibertats democràtiques.
Què cal fer amb la immigració que no està integrada?
En primer lloc, donar-los la oportunitat d’integrar-se. No ens plantegem que pugui haver un immigrant que vulgui viure entre nosaltres i no vulgui integrar-se i acceptar els nostres valors democràtics. Qui vulgui viure entre nosaltres s’ha d’integrar.
El català és una bona manera d'integrar la immigració?
A Catalunya tenim dues llengües oficials, català i castellà, que han de ser l’eina de l’integració, entre altres coses.
Creu que la política lingüística que dur a terme el Govern és excessiva?
Nosaltres ens queixem d’alguns aspectes de la política lingüística que més que excessius son repressius o que perjudiquen greument alguns sectors econòmics o empreses i no respecten que, com deia, a Catalunya tenim dues llengües oficials, el català i el castellà, que s’haurien de poder utilitzar a l’administració amb la mateixa normalitat que s’usen al carrer .
Catalunya ha de ser bilingüe?
Catalunya és bilingüe. El que falta és que l’administració assumeixi aquesta realitat en tots els seus nivells. I el que hem d’aconseguir és que un alt grau de catalans siguin trilingües amb el domini d’una tercera llengua.
Creu que el debat nacional és secundari?
Si tot el temps i recursos que dediquem al debat identitari els dediquéssim a gestionar millor, a lluitar contra la crisi, a resoldre els problemes dels catalans, Catalunya canviaria molt. El debat nacionalista ens resta moltes forces com a país.
Vostè ha dit que ara no és moment per “aventures independentistes”. Algun dia arribarà aquest moment, per al PP?
Per al Partit Popular el més desitjable és que aquest moment no arribi mai, creiem que Catalunya té molt més futur dins Espanya que fora d’ella.
I per què les titlla d'”aventures”?
Perquè no és altra cosa que una aventura arriscada a la que ens volen portar un govern i uns polítics irresponsables que saben que no hi ha lloc que aquest tipus d’escenaris.
També ha dit que parlar de referèndums crea inestabilitat política. Per què ho creu?
És molt preocupant que el Govern de la Generalitat, i el principal partit de l’oposició, només parlin d’independència. Cal recuperar el seny i que el govern de la Generalitat torni a ocupar-se allò que realment preocupa als ciutadans.
En el supòsit que Catalunya aconseguís la independència, quin paper jugaria el PP de Catalunya? Es continuarien presentant a les eleccions demanant la reunificació.
El PP es continuarà presentant a les eleccions a Catalunya perquè aquest supòsit no es donarà.
Tornant al moment actual, ara tenen 14 diputats. Per què amb la força que el PP té a Espanya, on gairebé toca a la majoria absoluta segons les enquestes, a Catalunya no té una força amb el mateix pes?
Perquè a Catalunya el Partit Popular comparteix el seu espai polític amb altres formacions. Això no passa a altres indrets del nostre país. Però pel que estem treballant cada dia és perquè cada vegada més gent se sumi al nostre projecte polític i incrementar així el nostre pes a la política catalana. I tot apunta que anem en la bona direcció. Les nostres propostes i polítiques no són alienes als problemes dels ciutadans. El nostres projecte es centra en les persones, en les seves preocupacions. Tenim solucions als seus problemes, i ho estem demostrant allà on governem.
En els darrers mesos el PP ha iniciat una campanya per recórrer algunes de les lleis aprovades pel govern català com ara l'Estatut de Catalunya, la prohibició de les corrides de toros, la Llei del Cinema o la Llei d'acollida. Com ho justifica?
No es tracta de cap campanya, és una facultat que tenim al nostre abast i que l’exercim per assegurar-nos que aquestes lleis no atempten contra els drets i les llibertats dels ciutadans de Catalunya. Creiem que aquestes lleis, i la que aprova el Codi de Consum, són inconstitucionals i per això les impugnem davant el Tribunal Constitucional.
Creu que una majoria absoluta del PP a Madrid faria créixer el sentiment independentista a Catalunya, tal com va passar amb els governs de José María Aznar?
Qui més ha contribuït al creixement del sentiment independentista a Catalunya han estat Zapatero, Maragall i Montilla. La irresponsabilitat dels governs socialistes a Madrid i a Barcelona han donat ales a l’extremisme independentista, els hi ha proporcionat espais que han contribuït al clima actual.Quan Espanya anava bé, a Catalunya el sentiment independentista no assolia els índex d’ara. Els governs del PP es van preocupar de fer créixer econòmica i socialment els nostre país.
I parlant de majories absolutes, si CiU no arribés als 68 diputats, es plantejaria pactar amb Artur Mas?
Per parlar de pactes hem d’esperar a que els ciutadans es pronunciïn, pel que fins el dia següent a les eleccions no volem contribuir al debat dels pactes. En qualsevol cas, nosaltres estem disposats a pactar amb qualsevol formació política que accepti el nostre programa, però sobretot suprimeixi les sancions lingüístiques i respecti l’actual marc constitucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada