viernes, 5 de noviembre de 2010

Ernest Benach


PIMEC I Lluís Llach
5 de novembre 2010

Trobada de bon matí, ahir dijous, amb empresaris i emprenedors del Vallès Occidental: membres de PIMEC, de la Cambra de Comerç de Sabadell i del Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell. Gent pràctica i treballadora, amb ganes de tirar endavant l’empresa i el país. Parlem de l’administració pública i les necessitats de les empreses, de l’educació i el mercat de treball, de la crisi i la correcció del model productiu. Però em plau, sobretot, constatar l’evidència, cada cop més generalitzada i compartida per molts sectors, que sense un nou model finançament que ens permeti gestionar els nostres impostos i que superi l’actual marc de dèficit fiscal escandalós, la competitivitat catalana en sortirà molt mal parada. 
Aquest és un terreny on, els explico, els d’Esquerra estem disposats a trobar-nos amb les altres forces polítiques estiguem o no en campanya, al govern o a l’oposició. Ens cal un pacte nacional, un acord el més ampli possible, que ens garanteixi un sistema de finançament just per Catalunya perquè ens hi juguem el futur del país, la supervivència de la nostra economia i del nostre benestar.

I travessant el Vallès em venen al cap les 'Corrandes d'exili' de Joan Oliver (Pere Quart) interpertades per Lluís Llach, i la seva lletra magnífica:

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somnio completa.
que la somnio completa.