dissabte, 19 de febrer del 2011

Kosovo, cossos sense nom i caiguts en l'oblit

A gairebé dotze anys d'acabada la guerra a Kosovo, en el dipòsit de cadàvers de la capital Pristina jeuen més de 300 cossos sense identificar.Valéry Brasel, experta en drets humans de Ginebra col.labora amb els metges forenses en aquesta tasca.

18 febrer 2011 - 14:05
Valérie Brasey, de Ginebra, ajuda
a localitzar els desapareguts a Kosovo.
 (Swissinfo)
La seva tasca en Prístina no és fàcil. S'ocupa de contactar amb les famílies que busquen els seus éssers estimats, convèncer-los que se sotmetin a una anàlisi de sang per tal d'establir les filiacions i després donar sepultura als cossos.

"La identificació de les persones desaparegudes forma part del procés de superació del passat", explica Caroline Tissot, responsable dela secció Política de Pau del Ministeri suís d'Afers Exteriors.

"Permet reduir les tensions entre grups ètnics i estimula la transició cap a un estat pacífic, contribuint així a garantir una major seguretat en el sud-est europeu".

Vint famílies es van sotmetre a l'anàlisi de sang el 2010. I en tres casos, les proves van revelar una correspondència amb els òrgans no identificats en el dipòsit de Prístina. Un descobriment dramàtic per a aquestes famílies que en el passat havien donat sepultura a uns perfectes desconeguts, convençudes que eren membres de la família.

Més de 500 persones majors de 65 anys van desaparèixer durant i després de la guerra als Balcans, moltes d'elles d'origen serbi. I fins a la data s'han exhumat més de 850 cossos d'albanesos a Sèrbia.

Falses identificacions

Pel que sembla, el caos es remunta a 1999 quan les víctimes van ser sepultades sense identificació científica prèvia. El mateix any, el Tribunal Penal va enviar a pèrits de la policia científica per reunir informació sobre la massacre perpetrada durant el conflicte.

"Trobar molts llocs de sepultura i es van tornar a exhumar milers de cadàvers amb l'objectiu de recollir proves per a la investigació per genocidi", explica Valérie Brasey. "Però la identificació de les restes no va ser sempre una prioritat i alguns pèrits van tornar a enterrar les víctimes sense deixar constància d'això". Les estadístiques reflecteixen que el 10% dels cossos enterrats el 1999 va poder haver estat registrat de forma errònia ".

En el transcurs de la investigacions, la forces de l'OTAN i els agents de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) van recopilar informació sobre les fosses comunes, però no sempre la compartir amb els altres actors involucrats.

Ara el CICR analitza diversos documents a la recerca de pistes que condueixin a les tombes desconegudes. L'organització humanitària, amb seu a Ginebra, ha treballat en el terreny durant tot el període del conflicte i està considerada com un referent pel que fa a la llista de desapareguts.

Recopilar informació

Gràcies a l'intercanvi d'informació entre els governs serbi i kosovar i entre les associacions de famílies afectades, la llista de desapareguts s'ha reduït de 6.000-1.822. Sovint, però, es necessiten anys per poder identificar amb certesa a les víctimes. En els últims tres anys, les autoritats han aconseguit reconèixer només 40 cossos.

Un resultat més aviat frustrant, reconeix Lina Milner, a càrrec del grup de treball sobre el tema. "Estem intentant que totes les parts involucrades troben noves vies per a compilar informació, per exemple amb l'ajuda de testimonis de la guerra oa través dels arxius nacionals. Encara si, no hi ha dubte que els presumptes responsables de les massacres serien òbviament les millors fonts d'informació 

Haki Kasumi és la responsable de l'associació de les famílies d'albanokosovars que van desaparèixer durant el conflicte. El seu cunyat Urkshin Hoti, activista polític, va ser detingut pels serbis el 1994. Hauria hauria estat alliberat l'abril de 1999, però des de llavors mai més es va tornar a tenir rastre d'ell.

La família ha pagat milers d'euros per aconseguir alguna pista, però els seus presumptes informants es van donar a la fuga amb els diners. "Quan algú de la teva família desapareix, estàs disposat a tot per tal de tornar a veure-ho. Nosaltres no som els únics que han perdut tants diners amb l'esperança de trobar ", relata Kasumi.

Altres tombes

El Departament de Medicina Forense ha localitzat 20 llocs on possiblement es va dur a terme un segona exhumació. La major part estan compostos de tombes individuals en cementiris, però en la llista figuren també altres llocs enormes i diverses fosses comunes.

El Departament de Medicina Forense ha localitzat 20 llocs on possiblement es va dur a terme un segona exhumació. La major part són cementiris de tombes individuals, però en la llista figuren també altres llocs enormes i diverses fosses comunes.

Un mapa detallat penja de la paret a l'oficina de Brasey, al Departament de Medicina Forense. Els llocs de sepultura estan assenyalats en vermell i verd. Brasey recorda la localitat de Zhilivode Vushtrri, antic bastió de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK), on es diu que els cossos de 23 serbis assassinats jeuen en el pou d'una mina.

Les tasques de recuperació costaran desenes de milers d'euros: els cadàvers es troben a 25 metres de profunditat i no serà fàcil treure'ls a la superfície. El Govern de Kosovo ha acceptat compartir les despeses i oferir assistència logística durant les excavacions.

Un altre agulla marca un punt en alta muntanya, fronterer amb Montenegro, on podria haver-hi una fossa comuna. Els cossos de set o vuit soldats van ser enterrats en aquesta zona altament nada i per tornar a exhumar cal garantir prèviament l'accessibilitat a la zona.

S'estima que les restes d'almenys 400 persones van ser cremats durant la guerra. Es van trobar cendres a la localitat de Goden, propera a Gjakova, on diversos testimonis asseguren que va donar mort a vint persones, les restes van ser incinerades.

"M'agradaria poder restituir aquestes cendres a la comunitat", afirma Brasey. "Hem demanat al Govern de Kosovo que prepari un document legal per entregar-lo a les famílies de les víctimes que els permeti deixar enrere aquest drama i resoldre eventuals problemes successoris".

MÉS SOBRE EL TEMA 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada