jueves, 17 de marzo de 2011

El PP diu que el que s’hauria de fomentar entre els immigrants és el castellà

Homs respon que el castellà l’hauria d’exigir el Govern central

Redacció / 16/03/2011 17:08
L’anunci del Govern de la Generalitat que el coneixement del català serà "determinant" (però no pas obligatori) a l’hora d’aprovar els expedients d'arrelament, de reagrupació familiar o de renovació de residència dels immigrants ha despertat una relativa onada de crítiques en el PP, a qui aquesta insistència en la llengua catalana molesta especialment. Així, des del PP estatal, des del grup popular a l’Ajuntament de Barcelona i, fins i tot, des del Govern valencià, s’ha criticat aquesta intenció del Govern d’Artur Mas. Però amb moderació, tenint en compte que l’èmfasi que ha posat el Govern a fer complir “els deures” dels immigrants s’adiu molt amb el discurs dur amb la immigració del PP.

El PP estatal recorda que només és “un deure” conèixer el castellà
La portaveu del grup del PP al Congrés, Soraya Saénz de Santamaría, s’ha dirigit aquest dimecres a la Generalitat per dir que el coneixement del castellà és "un deure", d'acord amb la Constitució –al·ludint, de passada, al fet que no és obligatori conèixer el català, després que aquest punt fos retallat de l’Estatut pel Constitucional–, i ha afirmat que el que s'hauria de "fomentar especialment" entre els immigrants és el coneixement del castellà. Pel que fa a la política d’integració més enllà de la llengua, s’ha mostrat més d’acord amb el Govern de CiU, quan ha dit que el PP ha defensat "sempre" que els immigrants tenen drets i deures, com el conjunt dels espanyols i que han d'integrar-se en el conjunt de la societat espanyola.

Homs diu que exigir castellà és cosa de Madrid
En la mateixa línia s’ha expressat el vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, que ha assegurat que "no es pot consentir" que només el coneixement del català sigui considerat element d'arrelament per a la integració dels immigrants. Segons ha dit, "si el català és considerat element d'arrelament, el castellà hauria de ser-ho en la mateixa mesura". El portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, ha respost dient que és normal que a Catalunya hi hagi “exigència” amb el català, així com que el Govern central també tingui “exigència” amb el castellà.

Fernández Díaz insisteix en els valors
No s’ha oblidat de tocar el tema el president del grup del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, autèntic pioner –juntament amb el cap del PP badaloní, Xavier García Albiol– del discurs dur sobre immigració al PP català. Fernández Díaz ha relativitzat la importància per a la integració dels immigrants de parlar català, perquè “no serveix de res” si no respecten els valors del país i les normes de convivència. El regidor ha dit que la prioritat és que els immigrants “respectin la societat que els acull”, tot i que ha admès que el coneixement del català ja és en ell mateix una mostra de respecte.

També aquest dimecres, el conseller de Solidaritat i Ciutadania del Govern valencià, Rafael Blasco, ha considerat que la Generalitat de Catalunya ha fet "una còpia radicalitzada" de la llei d'integració valenciana, i que Catalunya "imposa i no integra". Blasco ho ha contraposat al model valencià, que diu que aposta per una “integració sense imposicions lingüístiques” i on se situa “el castellà i el valencià al mateix nivell sense que una llengua prevalgui sobre una altra”.