DEFENSOR DEL INTERNAUTA
Els pilars del cànon digital s'estan ja posant en dubte pels tribunals. Ahir l'Associació d'Internautes va demanar davant l'Audiència Nacional, l'anul • lació de l'Ordre Ministerial que regula avui el sistema d'aplicació del cànon digital, per considerar que estableix un abús injustificat sobre els consumidors i, un privilegi financer discriminatori a favor d'un sector privat .
2011.03.08 - LES PÈRDUES PER CÒPIA PRIVADA es redueix dràsticament I ARA QUÈ?
El 2 de març de 2011 dictava la Sentència n º 89/2001 de l'Audiència Provincial de Barcelona, al conegut assumpte "Padawan": "(...) tan sols està justificat la meritació del cànon sobre els suports digitals venuts o posats a disposició de particulars, que presumiblement hagin de ser destinats a un ús privat i no a una activitat professional.No té sentit repercutir sobre una empresa o un professional el finançament de la "compensació equitativa" per còpia privada, en adquirir suports digitals per a la seva activitat empresarial o professional ". I a partir d'ara, què?
Ja no queda el més mínim dubte, 8 anys després i milions d'euros recaptats arbitràriament, resulta que el dret intern espanyol no ha permès la repercussió del cànon digital a empreses ni administracions públiques ... I ara què? Doncs qui hem estat finançant el cànon digital pagat per les empreses i les administracions, és a dir, els consumidors i usuaris de tot tipus de productes i serveis, ara voldríem solucions.
Encara hi ha qui es pregunta quins interessos tenim els consumidors en tot això ... quan tothom sap que, en mercats capitalistes com el nostre, les empreses repercuteixen els seus costos en el preu dels productes i serveis, cost que per descomptat inclou el "cànon digital ", i en els serveis públics és encara més evident, les administracions ho estan sufragant amb diners tret directament dels nostres impostos.Està clar per què ens afecta. És el nostre dret com a ciutadans exigir competència lliure d'abusos entre agents econòmics i preus justos de mercat.
En el cas concret del cànon digital, s'han estat recaptant així milions i milions d'euros, i en base a arguments il.legals.
La Sentència n º 89/2001 de l'Audiència Provincial de Barcelona, recollint la doctrina del TJUE, confirma la il.legalitat del nostre sistema de "compensació econòmica per còpia privada" , un sistema recaptatori que incomprensiblement a Espanya va ser avalat / promogut / protegit i aplaudit per el Govern, amb l'ORDRE MINISTERIAL PRE/1743/2008 , de 18 de juny, per la qual s'estableix la relació d'equips, aparells i suports materials subjectes al pagament de la compensació equitativa per còpia privada, les quantitats aplicables a cadascun d' ells i la distribució entre les diferents modalitats de reproducciónimpugnada en el procediment de referència.
Ja hem explicat com és possible reclamar els cobraments fets indegudament des de l'any 2003, però ¿què passarà a partir d'ara? perquè la Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona no entra a valorar les tarifes del cànon que va aprovar l'Ordre Ministerial 1743/2008 (impugnada per l'Associació d'Internautes) .
En la seva exposició de motius explicava que "s'ha estimat que el perjudici anual corresponent a la modalitat de reproducció d'obres divulgades en forma de llibres oi publicacions assimilades reglamentàriament a llibres està comprès entre 34.800.000 € i 37.200.000 €, i el corresponent a la modalitat de reproducció de fonogrames o altres suports sonors i de reproducció visual o audiovisual és de està comprès entre 75.400.000 € i 80.600.000 €.
Es corresponen aquestes xifres amb la quantitat de "còpies privades" que es poden realitzar realment?
Doncs sembla ser que ja no, perquè segons consta en les actuacions fins ara en elprocediment contenciós - administratiu 704/2008, davant l'Audiència Nacional , per aquesta Ordre ministerial les "còpies privades" que podrien arribar a fer-se a Espanya (és a dir, les pèrdues que havia de compensar per això), es van calcular seguint els arguments de la "idoneïtat" i, el de la impossibilitat de conèixer l'ús final del material de reproducció digital que s'adquireix. La representació d'AIE i AGEDI, va dir literalment que "el que es té en compte no és pròpiament la realització de la còpia privada, sinó la possibilitat tècnica de fer les còpies" ("qui no coneix a algú en una empresa o en una Administració Pública? " ). I la representació de CEDRO, en la seva contestació a la demanda, va dir que: "No és per tant la ubicació de la màquina ni la titularitat dominical de la mateixa el que determina la qualificació dels actes de reproducció que amb aquella es realitzen, sinó l'ús o destinació el que es realitzen " , i que ningú "pot garantir que un equip adquirit per una empresa o un professional no sigui utilitzat per a realitzar-hi còpies per a ús privat d'obres protegides ".
Però ... i ara què?
Doncs bones notícies per a tots, si les possibilitats de fer "còpia privada" (les situacions idònies per a això) ara es redueixen dràsticament, això significarà, per lògica, que en idèntica proporció han baixat LES PÈRDUES PER AQUEST CONCEPTE P. Tots guanyem, els ciutadans veurem menys impostos pagats per res, els consumidors, tindrem preus més justos en mercat i, les societats gestores de drets d'autor, ja no perdrà aquests més de 80 milions d'euros anuals, mira que bé.
Per l'Associació d'Internautes és un fet que els jutges europeus i espanyols han donat una definició comunitària de "compensació equitativa", sobre la qual Espanya ha de replantejar-se el sistema recaptatori que se segueix actualment per al cànon i demana davant l'Audiència Nacional l'anul de l'Ordre Ministerial que regula avui el sistema d'aplicació del cànon digital, per considerar que estableix un abús injustificat sobre els consumidors i, un privilegi financer discriminatori a favor d'un sector privat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada