domingo, 3 de abril de 2011

Goebbels i el dèficit de Catalunya

DIUMENGE, 3.4.2011. 13:58 H
Deia Goebbels que si repetim una mentida moltes vegades, i amb prou convenciment, al final acabava esdevenint veritat. Doncs actualment estem assistint a Catalunya a un fet semblant. I m’explico.

Des de fa mesos se’ns està plantejant a tots els ciutadans d’aquest petit país anomenat Catalunya, que tenim un dèficit als nostres comptes públics que hem  de  corregir si no volem enfonsar-nos en no sé quines  apocalíptiques tenebres econòmiques i socials.

En base a aquesta afirmació, el Govern dels millors  ha llançat anatemes contra el tripartit per malbaratador,  ha tancat plantes d’hospital i ha  posposat la construcció d’escoles que substitueixin els actuals barracons a les calendes gregues. I només esmento, i per sobre, la sanitat i l’educació, però tot el país i tots els sectors es troben sotmesos a aquesta tisorada, diuen, “imprescindible”.

I clar, tant ens  repeteixen aquesta “veritat” que ens ho acabem creient. A veure si  ens entenem. Catalunya, i per tant el seu Govern, no en té, de dèficit. El té l’Estat Espanyol. Nosaltres, amb els nostres recursos, amb el que paguem, treballadors i empresaris,  en forma d’impostos i d’altres exaccions fiscals, en tenim superàvit.

Jo, que sóc de lletres, voldria que algú del Govern dels millors en digués quant generen els catalans en impostos, quan d’aquest reverteixen en Catalunya i per tant, quin import   ens és   tret per aplicar-lo a la “solidaritat” forçada d’aquest model d’Estat.

Probablement, amb aquestes precisions jo, que repeteixo sóc de lletres i no entenc un borrall de números, hagi de reconèixer que el poc que  els catalans generem en impostos i riquesa ens ha dut a un dèficit insuportable que fa que la nostra qualitat de vida i els nostre estat del benestar estigui a punt d’enfonsar-se.

Mentrestant, jo no em crec el dèficit de Catalunya. Simplement paguem els dèficits dels altres. El més fomut és que ho fem amb la salut de tots i amb l’educació dels nostres nens i joves.