DIVENDRES, 29 D'ABRIL DE 2011 08:00 H
En el moment en què ETA anuncia que deixa de recaptar la taxa per finançar les seves activitats entre els empresaris bascos, desapareix un dels elements impositius més peculiars i alhora arbitraris que existien. Ara, la ministra espanyola de les finances té l’honor de ser la darrera que manté -amb la seva legalitat- un xantatge financer permanent cap al motor de l’economia espanyola que segueix sent Catalunya.
Fermesa és el que els germans Badia van propugnar en la Generalitat republicana. 75 anys després de l’assassinat d’aquests dos elements exemplars i alhora grans desconeguts del nacionalisme català, torna a fer-se imprescindible la fermesa que ells van imprimir en aquells difícils.
Fermesa del Govern. Fermesa davant d’un rival hostil que pretén guanyar amb l’habitual por escènica. Ara sí que tocarà la tan invocada unitat catalana a Catalunya i Madrid. L’oposició ha d’estendre la mà al Govern de Catalunya en una negociació de finançament que es preveu una pròrroga de l’Estatut i que durarà més d’un any. Però el que el govern ha de tenir present que ara no valdrà un 65% de l’IRPF enlloc del 50 actual. No és temps per un altre 21 de gener de matinada a La Moncloa. La Catalunya de 2011 no és la de 2006. El ‘una mica més del mateix’ ha passat a la història. Ara toca o fermesa o rendició que podria subscriure el mateix Jordi Pujol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada