lunes, 9 de mayo de 2011

Indecisió electora

En les pròximes eleccions municipals, el batibull de formacions polítiques que es presentant, demostra la diversitat de la nostra societat, encara que alguns semblant, amb tot el meu respecte, un grup d’arreplegats amb molt temps lliure. Les candidatures importants, i per a mi, important vol dir catalanistes, son tan diferents entre si i tan iguals, que la indecisió es notable.

Tenim els de sempre, la CiU, les noves coalicions, Unitat per Barcelona, i els nous candidats, les CUP y SI.

Les tres candidatures, amb possibilitats reals de obtenir representació, però que a mi, no en convenç cap d’elles, CiU, perquè encara que avui en dia l’eix dreta-esquerra no te sentit, sempre queda el dilema, es veritat que Barcelona necessita un canvi, trenta anys del mateix color polític, son masses anys, però la por amb CiU son, els possibles acords amb els partits espanyols PSC i PP, a que poden arribar i que coartaríem un gir cap a el veritable patriotisme.

La segona amb possibilitats, Unitat per Barcelona (ERC, Rcat y DC), doncs el trobo un invent, que pot durar, però que tinc els meus dubtes, en primer lloc, perquè després de l‘ensurt al 28N d’Esquerra, no ha fet res, per girar el rumb pres amb en tripartit, ni ha assumit responsabilitats dins de la direcció, ignorant per tant el missatge enviat per l’electorat, en el cas de Rcat, com a reagrupat, membre de l’associació, no estic d’acord en la presentació de candidatura a un altres comicis que no siguin al Parlament, doncs l’objectiu d’aquesta associació, es la independència del nostre país i la posterior dissolució com a marca de partit  polític, per tant no trobo sentit en concórrer a uns comicis municipals, i en el cas de DC, bé rectificar esta be, però demostren no poder-los tenir confiança. Per tant no em sedueix, com a opció del meu vot aquesta coalició en absolut.

La tercera opció, les CUP, doncs la veritat encara que un familiar meu es presenta per a aquesta candidatura en un altre població, no en convenç el seu discurs, el trobo, i es el meu raonament i opinió personal, un discurs antic, molt lluny de la realitat i en uns objectius, que més que avançar, crec sincerament, que ens farien retrocedir un xic cap enrere.

La quarta opció, mes que dubtar de que siguin els adequats, es que no en generen cap confiança, ni el candidat per Barcelona, ni la direcció d’aquesta coalició.

Doncs després del meu dilema, estic expectant i esperant, que el meu cervell i també el meu cor em donin un senyal i pugui prendre una decisió.