martes, 3 de mayo de 2011

Què més us cal?

Opinió amb independència. Dimarts, 3 de maig de 2011 18:38 h
Que l’estat espanyol no es pot considerar del tot un estat democràtic ja ens resultava evident a uns quants des de fa molt temps. A mi, des que es va aprovar una constitució parida sota la tutela de l’antic règim i amb l’acceptació d’una monarquia hereva i, per tant, continuadora del franquisme, ja em va semblar evident.

No vull entrar ara en un debat passat de rosca sobre la ruptura i la reforma. Sona tan anacrònic com parlar de les carlinades, però deixeu-me furgar una mica en la nafra que em cou.

Democràcia, dieu? On? Què carai enteneu per democràcia?

Quan consultar el poble és considerat pervers, quan el criteri de nou jutges s’imposa a la voluntat de tot un poble expressat en referèndum, quan negar la pluralitat d’idees és el pa de cada dia, quan ofegar a cops de llei l’expressió lliure i diversa dels ciutadans és considerat normal, quan es dicta sentència per raons preventives i sense demostració de delicte, quan es nega fins i tot el reconeixement de la pròpia diversitat i pluralitat....llavors no hi ha democràcia.

Llavors es tracta d’una farsa i d’una mentida! Vivim en un règim basat en la hipocresia i en la falsedat. Mentiders i hipòcrites són al capdamunt dels tres estaments bàsics d’aquesta falsa democràcia de la falsa nació que es fa dir Espanya. Hipòcrites i mentiders al capdamunt del poder legislatiu, hipòcrites i mentiders al capdamunt del poder executiu i hipòcrites i mentiders al capdamunt del poder judicial.  

Indignez-vous! Diu Stéphane Hessel des de la seva lucidesa nonagenària. Indigneu-vos! Indignem-nos! De raons no ens en falten, certament.

Espoli fiscal, negació de drets nacionals, conculcació de drets bàsics, control judicial de la voluntat popular....què més podem esperar d’un estat que ni és el nostre ni vol ser-ho?

De debò que encara no en teniu prou? Què més us cal?