Esquerra Republicana ha valorat positivament els avenços continguts (val a dir que han estat incorporades un bon nombre d’esmenes republicanes). Amb tot, hi ha quatre aspectes en els quals no ens n’hem sortit, per ara. En tot cas, malgrat haver estat derrotats, ara, arribaran al Senat i els senadors (Bofill, Esquerda i Muñoz) continuaran la brega. El primer àmbit de desacord té a veure amb la llengua: certament, la llei fa un pas endavant en la mesura que els assentaments es podran fer en llengua catalana sempre i quan el ciutadà o la ciutadana ho manifesti. Esquerra considera que en els territoris catalanoparlants, caldria que s’actués d’ofici. En segon lloc, mantenim viu el conflicte que genera el no reconeixement de majors capacitats a les persones transsexuals quant al registre de la referència al gènere i als noms. En tercer lloc, no acceptem que, en cas de desacord entre els progenitors d’un infant respecte a l’ordre de col•locació dels cognoms (ara es podrà alterar previ acord) pertocà al funcionari decidir segons el seu criteri. El Grup parlamentari entén que una decisió d’aquesta mena no es pot deixar en mans del personal del registre (vés a saber qui et toca!) ni, a aquesta persona, li ha de recaure aquesta responsabilitat. Nosaltres creiem que la decisió s’ha fer prendre a través del sorteig i tampoc no ens val l’ordre alfabètic, perquè sempre hi hauria qui tindria avantatge.
I, finalment, una darrera demanda d’Esquerra no acceptada que ens ha fet indignar. En els primers anys de la Dictadura es van dur a terme milers i milers d’afusellaments i amb la voluntat de no deixar rastre se’n va prohibir la inscripció en el registre civil. Al cap d’uns anys es va permetre. Amb tot, a través d’expressions com ara “a consecuencia del Glorioso Movimiento Nacional”, “en choque con la fuerza armada”, “como consecuencia de la guerra”, etc. (la variable d’humiliacions d’aquesta mena és múltiple). El sentit de justícia indica que ara cal que es puguin dur a terme la modificacions adients. Doncs bé, PP i PSOE han votat en contra de la nostra demanda de permetre als familiars dur a terme les modificacions adients en els assentaments.
Es tan gros que encara avui dia passi això, que ahir mateix, en acabar la nostra intervenció de denúncia, un representant del Ministerio se’ns adreçà dient-nos que buscarien alguna fórmula per resoldre-ho. No sé com no els cau la cara de vergonya!
En tot cas, no ho donem per perdut, queda el Senat. Mostra'n més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada