dilluns, 30 de desembre del 2019

L'Advocacia de l'Estat reclama la llibertat de Junqueras per exercir com a eurodiputat

L'organisme estatal sosté que el líder d'ERC hauria de poder sortir de la presó per completar els tràmits al Parlament Europeu i, al mateix temps, reclama al Suprem que demani la suspensió de la immunitat.

Pancarta amb el rostre d'Oriol Junqueras a l'exterior del Centre Penitenciari Lledoners | Adrià Costa

L'Advocacia de l'Estat ha fet públic aquest dilluns el seu informe sobre la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que reconeixia la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat. L'organisme, que depèn del ministeri de Justícia, ha dictaminat en un text remès al Tribunal Suprem que Junqueras hauria de poder prendre possessió com a eurodiputat. En aquest sentit, hauria de poder sortir de la presó per fer els tràmits davant l'Eurocambra per tal de poder accedir al càrrec.

Els serveis jurídics de l'Estat també demanen al Suprem que adopti les mesures necessàries per garantir la "missió parlamentària" de Junqueras i, al mateix temps, el compliment de la sentència dictada el 14 d'octubre, pel qual el líder d'ERC va ser condemnat a 13 anys de presó per sedició i malversació. L'Advocacia diu que té "total validesa" i per això reclama al Suprem que sol·liciti "amb la major brevetat" al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat de Junqueras.

La posició de l'Advocacia és clau per desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez, que ja té afermat el suport del PNB -els sis diputats nacionalistes bascos votaran a favor del líder del PSOE- i que depèn ara de tancar un acord amb ERC. L'entesa està molt avançada i les dues formacions acceleren per triar Sánchez abans de Reis, però per adoptar decisions definitives era necessari l'informe dels lletrats de l'Estat. La situació serà avaluada aquesta tarda en una reunió de l'executiva dels republicans.

El partit que lidera Junqueras, que ha mantingut contactes amb el PSOE tot i haver congelat les negociacions després de la decisió del TJUE del 19 de desembre, té previst citar el consell nacional a principis del 2020 per validar l'acord al qual s'arribi amb els socialistes. Passi el que passi, en tot cas, aquest òrgan intern no es trobarà abans del 31 de gener. Això fa que la data més probable per la investidura sigui el 5 de gener en segona votació, quan Sánchez només necessita majoria simple.

Calendari judicial

L'informe de l'Advocacia de l'Estat és només una de les carpetes judicials que protagonitzen la setmana. Aquest divendres, 3 de gener, hi ha prevista una reunió de la Junta Electoral Central (JEC) en la qual es tractarà la inhabilitació de Junqueras com a eurodiputat i també la del president de la Generalitat, Quim Torra, arran de la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si la JEC desposseeix Torra de l'acta de diputat, hauria de deixar de ser president.

Aquesta circumstància ha agitat el Govern, on al llarg dels últims dies han proliferat les converses sobre canvis en la formació de l'executiu. Hi ha dirigents que apunten a la "imminència" d'entrades i sortides de consellers, malgrat que el president és reaci a qualsevol escenari que passi per acceptar la seva inhabilitació. La seva idea és que el Parlament el torni a votar en les properes setmanes.

diumenge, 29 de desembre del 2019

«Encara no som conscients del grau de barbàrie que l'Estat està disposat a desfermar»

Gabriela Serra: L'exdiputada de la CUP i activista social analitza el moment polític després de la sentència del TJUE, repassa les negociacions per la investidura a Madrid i es pregunta: "Per què no ens prenem seriosament la desobediència civil?"

Gabriela Serra, exdiputada de la CUP, entrevistada a NacióDigital | Paula Roque

Gabriela Serra no prové de l'independentisme històric, sinó del compromís social i els col·lectius de l'esquerra anticapitalista dels setanta. Nascuda a Mataró l'any 1951 en una família de classe mitjana, va entrar en contacte amb el moviment independentista a través de la CUP. En aquesta entrevista, analitza en posició de combat el moment polític i revisita la seva trajectòria, des de la seva estada a la Itàlia dels setanta a la seva fe cristiana, passant per la seva experiència com a mestra al Camp de la Bota.  

- Quina valoració fa de la sentència de la justícia europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras?

- Que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet justícia. És l'única conclusió. No judicialitza la política. També ha estat un clatellot al Parlament Europeu, que no va voler esperar i va impedir l'entrada de Puigdemont i Comín a l'eurocambra. Sí que em sorprèn que la justícia espanyola s'hagi sorprès tant, després de les sentències contra l'euroordre. 

- Ha rebrotat un nervi antieuropeista en els sectors de la dreta més recalcitrant. Es parla d'un possible Spexit

- És que la dreta no ha estat mai europeista. El gran capital i les multinacionals han estat europeistes perquè els anava bé un gran mercat. L'únic que per ells pot circular lliurement a Europa és el capital, però la justícia i el dret no poden. Aquesta Europa que la dreta estima tant és la que posa fronteres perquè no entrin els immigrants.    

- I com veu la sentència del TSJC d'inhabilitació del president Quim Torra?

- És una altra mostra d'aquesta guerra contra l'independentisme que estem vivint. Una gota més dins d'aquest procés. És una cosa que podíem esperar i que frega la humiliació. S'ha de situar en un context de repressió a tots els nivells. A partir del 2012, el govern Rajoy comença una política de retallada de llibertats espectacular: reforma del codi penal i llei de seguretat ciutadana. Tot això s'ha anat travant per tenir ara tot l'entramat legal per una retallada de llibertats.

Gabriela Serra: "Això no s'arregalarà amb una mesa entre el PSOE i ERC. També caldrà mobilització al carrer". Foto: Paula Roque

Això no s'ha fet pensant només en Catalunya, sinó també amb tot el que pot venir en cas d'una nova crisi econòmica. Hauríem de ser capaços de transmetre de cara a l'estat espanyol que això ha començat aquí, però no acaba aquí. Avui dia, tu pots ser acusat de rebel·lió per reunir-te, manifestar-te i opinar. Pots ser acusat de sedició per desobeir. Nosaltres som un tub d'assaig. Recordem que va ser el senyor Sánchez qui va dir que s'hauria de reformar el codi per treure el requisit de violència en el delicte de rebel·lió.     

- Què hauria de fer l'independentisme, que darrerament ha mostrat algunes disputes internes?

- Aquest mantra que l'independentisme és gran i unit ens ho hem inventat els darrers dos anys. A casa nostra, l'independentisme sempre ha estat fraccionat. Ens vam unir per fer un referèndum i aprovar institucionalment les lleis que calien per celebrar-lo. Perquè l'independentisme és plural, com també l'espanyolisme. L'independentisme té un full de ruta mínim -potser molt curt-terminista- que és el dret a l'autodeterminació, llibertat dels presos, defensa dels drets socials i polítics, i acabar amb la repressió. 

- Les sentències d'Europa i del TSJC es produeixen en plenes negociacions per a la investidura. Com creu que es poden veure afectades?

- Soc dels qui creu que hi haurà govern. El regne d'Espanya no es pot permetre anar a unes terceres eleccions.
"L'Estat ja té fetes les mides per bufetejar el govern PSOE-Podem"

- N'espera molt, d'un executiu PSOE-Podem?

- No. Podem és capaç de formar part d'un govern de Sánchez per canviar coses? Un dels acords que han signat inclou respectar la normativa europea de prioritzar els requisits de política econòmica de Brussel·les. Els ministeris que sembla que pot tenir Podem són els de despesa pública. Es pot compartir el govern, però l'Estat ja té fetes les mides per acaronar o bufetejar aquest govern. S'ha parlat de la governabilitat i ja n'hem vist la primera prova: el decret digital s'ha aprovat amb l'abstenció de Podem
- Pot entendre una abstenció d'ERC per facilitar la investidura?

- Quan parlem d'investidura, estem parlant de moltes coses. Dels pressupostos de la Generalitat, de l'Ajuntament, de la Diputació, del deute fiscal amb Catalunya, del tractament dels presos i exiliats. Cal veure si ERC opta per una via ultrapragmàtica o si són capaços, amb la resolució del TJUE, d'agafar embranzida i fer un cop de puny damunt la taula. La sentència europea ajuda ERC a ser més exigent i obliga el PSOE a cedir. Però no sé la fondària d'aquest moviment. El que sabem és que això no es resoldrà en una mesa de negociacions entre el PSOE i els republicans, sinó també al carrer.
"La desobediència civil és una estratègia, no és una acció ni treure pancartes al camp del Barça"

- Quin tipus de mobilitzacions s'han de fer al carrer?

- La dissidència és un principi de la democràcia. Per què no ens prenem seriosament la desobediència civil? La desobediència civil és una estratègia, no és una acció. No és treure pancartes al camp del Barça. No és una manifestació il·legal. És un procés de diverses activitats que persegueix un objectiu clar i precís. 

- Per exemple?

- La no-col·laboració. Per què no comencem a fer accions de no-col·laboració amb l'Ibex-35? Per què hem de continuar tenint els diners en bancs que han fet els possibles per enfonsar el procés? Per què hem de pagar les companyies energètiques que són profundament antidemocràtiques? No parlo de boicots a una empresa de xoriços.    

- Què li semblen les accions del Tsunami? 

- Em semblen molt bé. Em sap greu que l'altre dia no poguessin fer el que pretenien, però era molt arriscat. Un problema que vam tenir el mes d'octubre del 2017 és que vam desmerèixer la brutalitat de l'Estat. Encara no som prou conscients del grau de brutalitat i barbàrie que aquest Estat està disposat a desfermar. Pensar després de tant mediàtica com es va fer la protesta al Camp Nou que no hi hauria el desplegament de policies i forces parapolicials que hi va haver.   
"Això no es resoldrà en una mesa entre el PSOE i ERC, sinó també al carrer"

- Va créixer en una família de classe mitjana de Mataró. Com es va fer de l'esquerra anticapitalista? 

- Doncs és molt fàcil d'explicar. Vaig tenir la sort de viure un any a la Roma del 1972 per una qüestió d'estudis del meu company. Jo vaig estudiar a l'Institut de Neuropsiquiatria Infantil, soc mestra d'educació especial. Allí vaig conèixer unes companyes que estaven vinculades a Lotta Continua, organització de l'esquerra comunista, i a Il Manifesto. Pensem que era un temps en què el partit comunista italià era una força espectacular al país. Allí em vaig vincular a l'esquerra extraparlamentària italiana. 

- Devia notar el canvi a la Itàlia d'inicis dels setanta.

- Sortia de Mataró i arribava a una Roma amb banderes roges al carrer! Els primers mesos eren una sobredosi. Recordo que anàvem a escoltar Rafael Alberti, que vivia allí. Quan vaig tornar, el 1973, em vaig integrar a les Plataformes Anticapitalistes. Com que ja sabia que el reformisme no anava a l'arrel, em vaig fer anticapitalista de seguida.     

Gabriela Serra durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Paula Roque

- No és una independentista històrica. Com es va trobar amb l'independentisme?

- M'hi trobo quan començo a tenir relació amb la CUP. Era sobiranista, això sí. La defensa del dret a l'autodeterminació la teníem clara. És una cosa molt leninista. Més aviat érem federalistes, però faig el trànsit conscient cap a l'independentisme. I crec que a l'estat espanyol hi hauria d'haver més independentistes: lliurem-nos dels grans estats! 

- No arriba a l'independentisme des d'un nacionalisme radicalitzat.

- No. A casa meva som castellanoparlants perquè la meva mare és italiana. Jo anava a un col·legi de monges fins que vaig anar a un institut mixt, que era molt més transversal i interessant. Allí començo a escoltar coses als meus companys -la majoria eren homes- parlar sobre aspectes de la història i la lluita a Catalunya. Fins llavors, jo sabia més d'Itàlia. A l'institut faig una immersió sobre Catalunya. Sabien que parlàvem castellà. Un dia, vaig fer una poesia, "A Catalunya". Un poema de Renaixença. A partir d'aquí, ja vaigsentir que em donaven la benvinguda a la catalanitat. 

- Ha estat mestra. Què ha après en aquesta experiència?  

- Moltes coses, tot i que ho vaig ser poc temps. Vaig aprendre pedagogia activa a una escola privada molt progressista, el GEM, que no m'ensenyaven a l'escola de magisteri. A Itàlia vaig aprendre molt de psicologia i quan vaig tornar vaig anar a fer pràctiques al Camp de la Bota. Era un gueto. Vaig aprendre acceptació, respecte i cultura gitana, que és una meravella. Vaig aprendre a aprendre. El que ensenya i no aprèn, no ensenya. I d'aquí, on vaig estar quatre anys, vaig a Santa Coloma de Gramenet. Perquè l'organització on estava, el COC (Círculos Obreros Comunistas), em demana que em proletaritzi. 
"Ser diputada de la CUP és el que menys he estat a la vida"

- Què era això?

- Als qui érem "petitburgesos" ens feien proletaritzar. Jo aleshores vivia a Horta. I em fan triar entre Nou Barris i Santa Coloma. Me'n vaig anar a buscar un pis allí. Al Camp de la Bota no eren proletaris, eren gitanos. Hi vaig estar un any o dos, però no he tornat més a fer de mestra. Després ja només he fet d'alumna. 

- A més de diputada de la CUP. 

- Això és el que menys he fet a la meva vida.

Gabriela Serra, fotografiada a la plaça de Sant Jaume. Foto: Paula Roque

- De tots els personatges que ha generat el procés, n'hi ha algun dels aliens a la CUP amb qui hagi tingut molta empatia?

- Amb Jordi Turull. Li tinc molt apreci. Hem fet molts quilòmetres junts i sempre ha tingut capacitat d'escoltar. Amb en Lluís Llach també. 

- I al Parlament, amb algun diputat dels "altres" amb qui hagi trobat algun tipus de complicitat? 

- Un del PP: Fernando Sánchez Costa. Sempre li preguntava: què fas al PP si no ets tan dretà? I sí, la seva resposta mai em va justificar la seva pertinença al PP. La fe no té sigles polítiques. 

- És creient?

- Sí. Jo arribo a la política a través de la pobresa, fent catequesi. Tots tenim una espiritualitat. Sempre dic que soc cristiana, no catòlica.
"La Santíssima Trinitat per mi és: Déu Pare és la veritat; l'Esperit Sant és l'energia, la força, el coratge; i Jesús és el company que pica pedra amb tu"

- Celebra el Nadal com a creient?

- A la meva manera, sí. Sí. Però les creences no són dates. Són moments, espais, que marquem perquè ens ajuden a fer un tipus de reflexió. 

- La figura de Crist és una referència per a vostè?

- Ho tinc molt solucionat, això. La Santíssima Trinitat per mi és: Déu Pare és la veritat, la bondat; l'Esperit Sant és l'energia, la força, el coratge; i Jesús, el company que pica pedra amb tu.      

Per  Pep Martí 

dilluns, 16 de desembre del 2019

Segueix la repressió: La Policia Espanyola cita a declarar nou persones pel tall de l’AP-7 a Salt

Les citacions se sumen a les detencions que els Mossos van fer la setmana passada a Pineda i Arenys.

El Tsunami Democràtic ha impulsat el tall de la frontera amb França

Col·laboració estreta de Mossos i Policia Espanyola

La Policia Nacional ha citat a declarar com a mínim nou persones pel tall de l’AP-7 a Salt (Gironès) convocat des del Tsunami Democràtic. El bloqueig de l’autopista va començar el 12 de novembre al vespre, hores després que s’acabés el tall a la frontera, i es va allargar fins l’endemà al matí. El col·lectiu d’advocats Alerta Solidària, que ho ha difós a través del Twitter, critica en una piulada que “un cop més, el Govern i Miquel Buch col·laboren amb la policia contra les manifestacions independentistes”. Aquestes citacions se sumen a les quatre detencions, també arran del mateix tall, que els Mossos van fer la setmana passada a Pineda i a Arenys de Mar (Maresme). Dijous s’ha convocat una concentració de suport als investigats davant la comissaria de la Policia Nacional a Girona.
El tall de l’AP-7 a Salt, que va reunir centenars de manifestants, va començar el dimarts 12 de novembre al vespre. Just hores després que s’acabés el bloqueig a la frontera, també convocat pel Tsunami Democràtic arran de la sentència de l’1-O. A Salt, el tall de l’autopista va durar unes setze hores, fins l’endemà al matí. Els manifestants van fer barricades amb arbres i pedres, van escampar vidres trencats per la calçada i també van entaforar-hi ferros.
Els Mossos d’Esquadra els van desallotjar pels voltants de les deu del matí. I la tensió, aleshores, es va traslladar pels carrers de Salt. Aquí, un grup d’encaputxats van fer una barricada al carrer Major (amb jardineres i contenidors) i van llançar objectes contra els Mossos i la policia, que van respondre disparant bales de foam.
La setmana passada, els Mossos van detenir almenys quatre persones a Pineda i a Arenys de Mar (Maresme) relacionades amb els aldarulls.
Ara, segons informa Alerta Solidària, a aquests arrestos s’hi sumen com a mínim nou citacions a comissaria per part de la Policia Nacional. També en el marc de la investigació pel tall de l’AP-7 a Salt. “Una vegada més, el Govern i Miquel Buch col·laboren amb la policia contra les manifestacions independentistes”, critica el col·lectiu d’advocats.
Concentració de suport
Dijous al matí, dia en què hi ha previstes les citacions, ja s’ha convocat una concentració de suport als investigats. Serà a partir de dos quarts de deu davant la comissaria del CNP a Girona (al barri de Pedret). La Coordinadora Antirepressiva Gironina i el col·lectiu d’advocats han difós la convocatòria per xarxes socials.
Per:  REDACCIÓ