Les actuacions de l'Ajuntament a la ciutat van camí de convertir Barcelona en el que el politòleg Ewan McKenzie ha anomenat una "privatopía". - Miércoles.12 de gener de 2011
ANÀLISI | LA CIUTAT CONDAL es blinda CONTRA LA VIDA CIUTADANA A TRAVÉS D'ACTUACIONS URBANÍSTIQUES
Daniele Porretta / Arquitecte
Diagonal
La sensació d'inseguretat, en gran mesura relacionada amb la microcriminalidad, està avui generalitzada en les societats occidentals i ha acabat produint als EUA i Llatinoamèrica la fugida creixent de les classes mitjanes-altes cap a espais vigilats i segurs situats a l'extraradi de les ciutats tradicionals. Així, han proliferat urbanitzacions tancades (gated communities), ciutats "fortalesa" o "privatopías" segons el terme creat per McKenzie-llocs tancats, tanques i, sobretot, homogenis des del punt de vista social-.
Aquest fenomen ha acabat transformant el territori en un arxipèlag d'illes protegides i tecnològicament vigilades. En aquest mateix ordre, les desigualtats socials produïdes pel neoliberalisme tenen la seva traducció espacial en un urbanisme de tipus 'medieval' on les ciutats són projectades per resistir un setge exterior, s'edifiquen gratacels com si fossin torres medievals i, més recentment, es utilitza la tecnologia per substituir muralles, fossats i ponts llevadissos.
No sembla que Espanya hagi quedat al marge d'aquest fenomen global i en aquesta última dècada ha anat edificant les seves pròpies utopies securitàries.
- El mercat de la Boqueria a Barcelona ha estat objecte d'una 'privatització' urbanística. Foto: Fran Simó.
Tots aquests fenòmens no són recents encara que els projectes s'hagin anat multiplicant al llarg de l'última dècada de manera proporcional a l'augment de les desigualtats produïdes pel sistema neoliberal. La novetat, però, és que s'ha convertit en el model habitual també per impulsar la transformació de la ciutat històrica afavorint arquitectures que posen l'accent sobretot en la fortificació i la vigilància, processos de privatització dels espais públics i un control sempre més invasiu sobre els ciutadans.
Barcelona és una ciutat significativa d'aquest procés. Hi ha exemples que es poden constatar amb facilitat com el barri de luxe Diagonal Mar, una operació immobiliària de la companyia Hines (Texas) que s'ordena com un conjunt de torres hiperprotegida, envoltades d'espais verds i carrers als quals s'ha 'buidat' de contingut urbà. A partir de les últimes hores de la tarda el barri és abandonat pels seus únics habitants visibles, els empleats de les oficines, i queda sense vida aparent. A poca distància es troba el Parc del Poblenou de Jean Nouvel, un espai tancat i envoltat per un mur, un "parc de concentració" en paraules de Josep Maria Montaner.
També es verifiquen preocupants polítiques públiques en la inauguració de noves places 'tancades', com la del barri de Gràcia dedicada a les dons de l''36. Un espai envoltat per una alta tanca d'acer i d'accés restringit. En aquest cas, l'excusa de la construcció d'una plaça semi-privada va servir per justificar l'alt preu dels nous habitatges de luxe que l'envolten.
- Aquests bancs eviten que les persones puguin dormir-hi. Foto: Fran Simó.
Urbanisme preventiu
Però, és l'espai públic del centre històric de la ciutat el que està sent objecte de la remodelació més profunda i radical. Al setembre es va fer públic el tancament nocturn de l'entorn del mercat de la Boqueria, a prop de la Rambla. En el seu perímetre es larà una tanca amb vuit punts d'accés exclusiu per a veïns i serveis d'emergència a través d'una clau o d'una targeta de seguretat. La notícia no ha estat una sorpresa per a ningú ja que va ser precedida per una campanya mediàtica sobre la degradació de l'espai públic de Ciutat Vella, impossible de controlar per la presència de prostitutes, sense sostre i els anomenats 'nòmades urbans'. Com que aquesta 'intervenció', són previsibles altres similars en altres llocs que ja en el passat es van trobar sota el focus dels mitjans, com la plaça Vila de Madrid, plaça Urquinaona, etc.
El tancament d'una plaça o d'un carrer representa només una de les mesures securitàries que s'estan implementant. El centre històric en la seva totalitat està sent remodelat segons les tècniques de l'anomenat 'urbanisme preventiu', un conjunt de patrons per dissenyar els espais urbans que inclouen els bancs anti-indigents, amb recolzabraços cada 50 cm que impedeixen que es facin servir per dormir, les pig ears-grapes perquè els skaters no puguin patinar-, pinxos i discos de ferro en els racons dels carrers, places 'dures' de les quals han estat eliminades totes les superfícies susceptibles de ser utilitzades per seure, criteris panòptic en el disseny dels espais públics, etc.
A aquestes tècniques cal sumar les mesures policials, les multes per incompliment de l'ordenança cívica de 2006 i la coordinació amb altres serveis públics com el de neteja. Sembla que les administracions hagin trobat en el disseny urbà i en la tecnologia l'alternativa a les polítiques socials.
L'espai públic serà en breu reduït a un lloc de transició entre espais privats, on serà possible fer qualsevol activitat que no consisteixi en un senzill desplaçament. I quan ja no quedi vida als carrers, llavors, per fi, les nostres ciutats s'hauran convertit en un lloc perillós.
- Torres fortaleses al barri de Diagonal Mar Foto: Fran Simó.
CENTRE COMERCIAL A CEL OBERT
La clau per explicar la urgència d'aquest pla d'aniquilació de la vida urbana s'ha de buscar en l'augment de la visibilitat a les ciutats com Barcelona de manifestacions de pobresa extrema, cosa incompatible amb la imatge de ciutat moderna, segura i acollidora que imposa el màrqueting per a turistes i inversors forans.
Tampoc és compatible amb el procés de transformació del seu centre històric en centre comercial a cel obert, lloc de consum perfecte i segur dotat de dispositius que seleccionin automàticament als seus usuaris.
Font: grupotortuga.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada