DIVENDRES, 4 DE FEBRER DE 2011 05:00 H
A mesura que el govern Mas consumeix els seus primers 30 dies d'existència, creixen els dubtessobre si les rectificacions, els cops de volant i les improvisacions eren patrimoni exclusiu del denominat tripartit. Encara no al terç dels més de 100 dies justos i necessaris per prendre perspectiva, començar a jutjar ara el nou executiu de Convergència i Unió seria manifestament prematur.
Tot i això, el Govern de Catalunya mostra signes evidents de polifonia en qüestions essencials de país, tenint en compte la dura negociació amb Madrid que s'aproxima. Les diferències entre els dos partits de govern mostren que l'eix de coordenades nacional no sembla exactament el mateix. Duran Lleida es va encarregar ràpidament d'allunyar-se de les reflexions de l'editorial de Jordi Pujol respecte el dret de decidir i la via independentista. La vicepresidenta Joana Ortega negava inicialment les urnes per la consulta per la independència a Barcelona del proper 10 d'abril sense que cap motivació legal impedeixi fer-ho. I la titular de justícia Fernández Bozal, proposada per Unió, acumula un historial preocupant que inquieta els sectors nacionalment conscienciats de Convergència Democràtica.
Duran Lleida ha protagonitzat diversos vetos a persones vinculades als corrents crítics d'Unió, netament sobiranistes, i ha purgat aspirants a llistes a Girona del seu partit que han demostrat una transversalitat nacionalista encomiable. El 2004, primer cop en què el líder d'Unió va ser candidat a les eleccions espanyoles, CiU va baixar de 15 a 10 diputats. Una xifra que el 2008, després d'anys de desgast del tripartit i sense l'espantall del PP, no va aconseguir millorar.
Artur Mas i el seu gabinet són plenament conscients del vot sobiranista que va apuntalar-li la gran majoria el 28 de novembre. Un votant que difícilment entendrà que es repeteixi el procés negociador de sempre amb Madrid i que CiU exerceixi de crossa per apuntalar el Govern espanyol. Més encara amb un PSOE i un PP en clar replegament degenerositat en traspassos i finançaments.
Artur Mas sabrà si la seva aposta per les eleccions estatals de 2012 és la del Duran Lleida que hem vist fins ara. En cas que així sigui, la federació pot cedir una immillorable oportunitat perquè el sobiranisme transversal sumi forces al voltant d'una candidatura unitària i de consens únicament per traslladar a les corts espanyoles que Catalunya se'n va. Un bon marc per experimentar si la tan anhelada unitat independentista pot passar de la proclama a la realitat i encarar el 2014 amb garanties de convertir-se en una alternativa electoral sòlida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada