República ¡¡*¡¡ Catalana: Els bancs han de "conèixer als seus clients"

Per Robert Brookes , swissinfo.ch / 8 febrer 2011 - 08:49

La caiguda a Tunísia de l'expresident Ben Ali i la incerta posició actual del mandatari egipci Hosni Mubarak posen novament sobre la taula el tema de les persones políticament exposades (PEP).

Com era d'esperar, l'atenció internacional se centra en les operacions bancàries de tots dos líders i en la quantitat de diners que aquests i altres PEP podrien tenir dipositat a Suïssa.

No obstant això, tot i que algunes persones fora de Suïssa creuen que és fàcil obrir un compte en un banc suís i després amagar-a causa de la privacitat que concedeix el secret bancari, la veritat és que això es troba lluny de la realitat.

James Nason, portaveu de l'Associació Suïssa de Banquers (ASB) explica swissinfo.ch que els bancs helvètics estan obligats legalment a apegar-se a una regulació estricta relacionada amb l'obertura i el maneig de comptes.

swissinfo.ch: Com s'obre a Suïssa un compte bancari?

James Nason: El banc ha de interessar-se en conèixer als seus clients. Per això, el millor camí és sempre la presència física de la persona en les instal.lacions de la institució financera, perquè això permetrà, a més definir detalladament el tipus de compte que interessa al client. Si es tracta d'un compte corrent per a ús quotidià o si busca un servei de banca privada dirigit cap a l'administració de fortunes.

I encara que és veritat que poden obrir-se comptes per Internet, la veritat és que no tot el procés pot materialitzar-se en línia. És a dir, els bancs han de complir estrictes estàndards d'identificació de la seva clientela, i això inclou la verificació de documents originals i / o apostillats que permetin corroborar la identitat del client.

swissinfo.ch: Quina classe de controls tenen en marxa els bancs en l'actualitat?

JN ha procediments molt estrictes coneguts a escala internacional com ' due diligence ', es tracta de complir una sèrie de regles que permeten "conèixer bé al client". Primer, el banc ha de decidir si vol, o no, una relació de negocis amb el client potencial. Si es tracta d'una 'persona políticament exposada' (PEP), és a dir, d'un funcionari públic important d'algun país estranger, el banc haurà d'avaluar ja que si incorre en algun risc legal, o de reputació, en manejar els recursos de la persona en qüestió.

Segon, i si la institució bancària decideix seguir endavant, el banc ha de plantejar-se la següent pregunta: Pot meu client provar la seva identitat? I aquí cal assenyalar que els bancs estan obligats, per llei, a verificar la identitat de tot client, i per això han de verificar les seves identificacions oficials.

Tercer, el banc haurà d'investigar: Pertanyen realment el meu client els fons que vol dipositar a Suïssa, o corresponen a algú més? El banc té la responsabilitat d'esbrinar en detall qui, o qui, es beneficien amb els recursos que seran invertits.

swissinfo.ch: Què passa si trio obrir un compte a través d'un intermediari?

JN: Hi ha molts administradors independents que manegen actius en nom d'altres clients, això és possible. Però quan s'obre el compte i es delega aquesta responsabilitat en una altra persona, s'ha de signar també un format especial que aclareix qui és el propietari real del compte. La llei ho exigeix així.

swissinfo.ch: Què passa quan una persona arriba i diu al seu banc: 'Vull obrir un compte amb aquests 200 francs suïssos', però després torna alguns mesos més tard i planteja: 'Voldria dipositar 200.000 francs addicionals'?

JN Definitivament, el banc hauria de reunir-se amb el client i qüestionar la font d'origen d'aquests 200.000 francs suïssos. I també hauria de posar a aquest client hipotètic en una categoria de major risc.

No és el mateix per a una institució tenir com a client a una dona de 80 anys que viu al poble contigu, el perfil de risc és baix, que a un client de 28 anys que s'ha manifestat com a propietari d'un casino a Sant Petersburg. O manejar el compte del ministre de Defensa d'algun país conegut per les seves pràctiques de corrupció, el que evidentment el converteix en automàtic en un client de més risc per al banc.

Addicionalment, les institucions estan obligades a detectar i investigar transaccions inusuals.Per aconseguir-ho, han de determinar abans el patró d'activitat natural dels seus clients. I quan hi ha una operació poc comuna, han aclarir.

swissinfo.ch: Com reconeixen els bancs aquesta 'senyal d'alerta' que poden emetre alguns clients?

JN En l'actualitat existeixen programes informàtics altament sofisticats que s'ocupen d'això.Es tracta de 'software' capaços de diferenciar els moviments tradicionals d'un client d'aquells que no ho són. Coneixen les sumes que sol utilitzar la persona cada mes, els seus patrons de consum, i per tant, poden identificar tota operació que surti del normal.

Parlant metafòricament, és com si es hissar una bandera vermella o sonés un timbre d'alerta que avisarà al banc que hi ha operacions realitzades pels seus clients que requereixen ser revisades i aclarides.

swissinfo.ch: Com vostè és plenament conscient, hi ha molts diners administrat pels bancs suïssos. Què passa si jo vaig a algun d'aquests bancs amb 200 francs?

JN Els bancs suïssos s'especialitzen en el maneig d'actius i fortunes, una característica que ha atret generacions senceres de clients internacionals, privats i institucionals. Però per realitzar amb èxit aquesta funció, el banquer ha de disposar d'un cert suma d'actius del client que li permeti realitzar inversions interessants. És evident que si una persona arriba amb 200 francs, el banquer serà incapaç d'oferir una cartera d'inversió balancejat. De fet, seria una suma amb prou feines suficient per comprar quatre accions de Nestlé.

Tanmateix, si arriba i li diu al banc: 'Tinc 200.000 francs', llavors el banquer tindrà davant seu una suma consistent per perfilar una cartera d'inversió atractiu. Abans, però, haurà d'aclarir el seu origen, els objectius financers del seu client, les seves aspiracions i el perfil de risc al que està disposat a sotmetre's.

swissinfo.ch: Hi ha encara les llegendàries comptes numerades que apareixen en una infinitat de films?

JN Amb una dosi de cinisme diria: Coneix potser vostè algun compte bancari que no tingui nombre? Però responent amb serietat expressaria que sí que existeixen aquestes comptes numerades que provoquen tanta agitació. Però aclariria també que el procediment d'obertura és exactament el mateix que segueixen la resta dels comptes.

La seva única peculiaritat és que, a l'interior del banc, seran manejades sota una referència numèrica o codi, no a partir del nom del client.

Una mesura de seguretat que permet limitar el nombre d'empleats que estan al tant, dins del banc, de la identitat del client en qüestió. Però si estigués en curs un procediment d'investigació criminal contra aquest client, i si algun magistrat suís demana informació al banc sobre un compte numerada perquè es presumeixen connexions delictives, els propietaris d'un compte numerada no gaudiran en absolut de la privacitat que tant se li ha adjudicat a aquest tipus de comptes.

swissinfo.ch: Quins sistemes de protecció operen a la resta dels comptes? Hi ha de fet?

JN Els comptes suïssos estan naturalment configurades per respectar la privacitat dels seus clients. Suïssa segueix considerant un delicte el lliurament d'informació d'un compte a tercers que no estan autoritzats per rebre les dades. Però mai insistirem prou en dir que el secret bancari a prova de tot mai va existir al 100% a Suïssa.

És a dir, sempre hi ha hagut casos d'excepció en què la privacitat del secret bancari s'anul, per exemple quan hi ha processos penals civils contra un client. Això permet que la banca suïssa garanteixi la privacitat dels seus usuaris, però també estableix les condicions per a exposar els delinqüents al compliment de la llei.

swissinfo.ch: Què passa si un banc sospita que el seu client està 'en mals passos'?

JN ha una legislació clara al respecte. Si el banc nota transaccions sospitoses, o si té indicis fonamentats de que els diners d'algun dels seus clients prové d'activitats il.lícites com el rentat de diners, està obligat per llei a congelar el compte dubtosa ja notificar immediatament a les autoritats de l'Oficina de Registres de Rentat de Diners.

En alguns països, el banc que sospita d'algun dels seus clients hauria d'esperar l'ordre d'alguna tall per congelar els fons en qüestió. A Suïssa els bancs tenen dret a actuar per iniciativa pròpia. I les autoritats disposaran després de cinc dies hàbils per investigar, i per instruir posteriorment al banc sobre el que ha de fer amb els fons en qüestió.