Blogpost per C. Bravo i R. Marc - 5 febrer 2011 a 10:01
La Fiscalia de Tarragona ha demanat 16 anys de presó per a les persones que el 2007 ocupaven el càrrec de director de la central nuclear d'Ascó , cap de Servei de Protecció Radiològica i Cap d'Explotació de la mateixa, i d'inspector resident del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en aquesta central, per quatre presumptes delictes:contra la seguretat col.lectiva per exposició a les radiacions ionitzants, contra el medi ambient, contra els drets dels treballadors i de falsedat documental, tot això en relació a la fuita al medi ambient de material altament radioactiu de la central d'Ascó-1 ocorregut aquest any.
Greenpeace s'alegra d'aquesta decisió de la Fiscalia, la denúncia concreta les diligències que d'ofici, i també a instàncies de Greenpeace, va emprendre després de conèixer l'existència d'aquest escapament.
Encara que aquest accident radioactiu va passar el novembre de 2007 (en realitat es van alliberar partícules radioactives des de novembre de 2007 a gener de 2008), l'opinió pública només va ser informada d'això diversos mesos després, gràcies a que Greenpeace ho va denunciar el 5 d'abril (després ser alertada sobre això per alguns treballadors). Òbviament el succés era conegut des de molt abans per la central nuclear, i també, almenys amb certa anterioritat, pel Consell de Seguretat Nuclear, l'organisme oficial suposadament responsable d'assegurar la nostra protecció radiològica. Tot i conèixer per endavant, tots dos, informativament parlant, van actuar a remolc de Greenpeace, la denúncia pública els va obligar a sortir del seu lamentable mutisme ia reconèixer l'existència de la fuita.
El CSN, després d'una primera reacció lamentable, en què fent una anàlisi simplista i mancat de rigor de la situació va tractar de minimitzar la importància de la fuita, finalment va haver de reconèixer que la central nuclear va ocultar informació i aportar dades falses sobre la quantitat de radioactivitat alliberada (que encara no es coneix amb exactitud) i que va realitzar un control inadequat del material radioactiu. L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) que gestiona les centrals d'Ascó-1, Ascó-2 i Vandellòs-2 ja va ser sancionada el 2006 per un greu succés ocorregut el 2004 en aquesta última central, el qual va ser finalment qualificat pel CSN com "el més greu després de l'accident de Vandellós-1" (passat el 1989), ja que afectava el sistema de refrigeració del nucli del reactor. ANAV també va ocultar aquest succés durant mesos. El CSN va reconèixer, en una investigació al Congrés dels Diputats, que ANAV va prioritzar els seus interessos econòmics a la seguretat i va mantenir Vandellòs-2 funcionant en condicions de "seguretat degradada".
La fuita al medi ambient de material altament radioactiu provocat per la central nuclear d'Ascó-1 (propietat d'Endesa i Iberdrola) no és només una nova demostració de la política obscurantista i secretista de la indústria nuclear i del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) , sinó que també és una prova més de la inacceptable perillositat de l'energia atòmica.
En realitat, el secretisme és una cosa consubstancial a la indústria nuclear. La indústria nuclear, que es presenta a si mateixa com a segura, no pot reconèixer al mateix temps la intrínseca perillositat de la seva tecnologia. Fer-ho seria el honest, però quan la prioritat és superar el declivi mundial en el nombre d'encàrrecs de reactors, la indústria nuclear és capaç de negar fins a l'existència de catàstrofes com l'ocorreguda en l'accident de Txernòbil el 1986, el cost en vides humanes es xifra ja en més de 200.000, segons estudis recents, entre ells de l'Acadèmia de Ciències Russa.
L'energia nuclear, a més de perillosa i bruta (no oblidem el problema no resolt dels residus radioactius, sent perillosos durant centenars de milers d'anys), ha demostrat no ser competitiva. Per això, els propietaris de centrals nuclears miren de maximitzar beneficis a costa de reduir els marges de seguretat, cosa que finalment en un augment del risc de patir un accident greu.La fuita d'Ascó és un avís d'accidents encara més greus que podrien passar.
El Govern socialista de Zapatero ha de complir el seu compromís de tancar les centrals nuclears de forma progressiva i substituir la seva aportació energètica per "energies netes, segures i menys costoses" , com diu el seu programa electoral a les Eleccions Generals 2008. La viabilitat tècnica i econòmica d'un sistema de generació elèctrica sostenible, basat al 100% en energies renovables, és un fet ja comprovat científicament. Zapatero només ha de decidir-se entre respectar la paraula donada als ciutadans o sucumbir a les pressions del lobby nuclear.
Carlos Bravo i Rodrigo Marcos, campanya de Nuclear de Greenpeace
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada